Grècia

Grècia està situada en una península muntanyosa de l’Europa oriental, que forma l’extremitat sud de la península dels Balcans. La banyen a l’est el mar Egeu, al sud el Mediterrani, i a l’oest el Jònic. Les seves costes són summament accidentades i són moltes les illes que rodegen el país.

La història:

A començaments del segle XX, Grècia tenia la història política més moguda d’Europa, sobretot en referència en els canvis de règim. El 1909, una revolta militar liberal va fer avançar el país cap a la democratització, que va ser seguida per la victòria en les eleccions democràtiques d’Eleutherios Venizelos i el seu partit liberal. Amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial, els conservadors varen reaccionar proposant el projecte d’un nou règim de dretes que es basaria en la monarquia i l’Estat, i estaria estructurat al voltant de l’Exèrcit i de la burocràcia. Aquest debat, junt amb la divisió de l’opinió al voltant del bàndol que Grècia havia de donar suport a la guerra en un dels bàndols, va acabar amb una guerra civil en els 1916-1917 per la intervenció militar de l’Entente per ajudar als liberals. En Venizelos, llavors, va fer entrar Grècia a la guerra al costat de l’Entente i va declarar la guerra en els Imperis Centrals.

Després de la guerra, el 1919 va envair Turquia per satisfer la vella ambició de la Idea Megali, el concepte d’una Gran Grècia que inclogués no només la considerable minoria grega que seguia vivint a Turquia sinó també gran part de l’Anatòlia occidental. Els populistes conservadors varen guanyar les eleccions de 1920, però varen continuar donant suport a una campanya militar ambiciosa sense esperances de victòria i, finalment, el 1922, una contraofensiva turca va aixafar definitivament l’ofensiva grega. Els militars, llavors, varen entrar un altre cop en la política i alguns dels alts càrrecs oficials més liberals i amics d’en Venizelos varen enderrocar el govern conservador i varen obligar a abdicar el rei Constantí. D’aquesta manera, els liberals varen poder tornar al poder, però els militars seguien sent els verdaders arbitres de la situació.

El juny de 1925, el general Theodoros Pangalos va enderrocar un ministeri i el gener de 1926 es va fer càrrec ell mateix del govern com un dictador militar transitori. Es va inspirar amb la dictadura d’en Benito Mussolini, però no fins al punt de voler imitar de manera sistemàtica el feixisme italià. El seu govern es va fer famós per la seva temptativa d’imposar normes puritanes en la forma de vestir, però va fracassar tant en els assumptes interiors com en els exteriors. Finalment, la seva pròpia guàrdia republicana el va enderrocar a l’agost de 1926, després de només set mesos de govern. Després de la caiguda d’en Pangalos, Grècia va tornar al govern parlamentari.

Durant la Segona Guerra Mundial el país va resistir a finals de novembre una invasió italiana, però no va poder resistir una invasió alemanya a l’abril de 1941. Com a país conquerit, durant l’estiu i la tardor de 1941 els alemanys es varen endur pràcticament tots els aliments que hi havia a Grècia i la conseqüència immediata va ser la fam generalitzada. Es calcula que en la primavera de 1942 eren ja més de 40.000 grecs els que havien mort d’inanició, la majoria d’ells en les grans ciutats.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply