Viena

Els primers assentament es remunten a finals de l’edat de pedra, el 5.000 a.C.. Els celtes varen fundar el regne de Noricum el 200 a.C.. Aquest regne va ser conquerit pels romans l’any 15 a.C., que posteriorment varen establir la guarnició de Vindobona l’any 100 d.C.. El 976, Léopold Babenberg va ser nombrat duc de la Marca Oriental i el 1030 es va mencionar per primer cop el nom de Viena. El 1156, la ciutat es va convertir en la residència dels Babengerg i es va desenvolupar com un centre comercial. Després de la mort de l’últim membre de la família Babenberg i després d’un període de desordres socials, Rudolf I d’Hasburg va ser elegit rei el 1273. Aquell any, Viena es va convertir en el centre del Sacre Imperi Romà Germànic, perpetuant-se com a ciutat imperial dels Hasburg fins el 1918.

Després de que els turcs fallessin en el seu intent de conquerir la ciutat el 1529, un poderós exèrcit de 200.000 soldats sota el comandament de Kara Mustafa va tornar-ho a intentar el 1683. Viena va patir un setge de tres mesos, però va ser alliberada el setembre de 1683 gràcies a l’ajut de les tropes poloneses. La victòria a Belgrad del príncep Eugeni el 1717 va reduir el poder de l’Imperi Otomà. Després de la derrota de Napoleó a Leipig el 1813, les potències europees es varen reunir a Viena el 1814 i el 1815 per realitzar un repartiment territorial que equilibrés el poder d’Europa. El rígid règim polític del canceller Metternich va comportar un període de calma i de gran riquesa cultural, de 1815 a 1848, però el descontentament de la població va provocar la revolució de 1848. Metternich va ser expulsat de la Cancelleria i es va establir una monarquia conservador sota el regnat de Francesc Josep I.

A principis de segle XX, Viena era una ciutat barroca i aristocràtica de l’època de Mozat i s’havia convertit en un gran centre industrial i comercial amb una població de dos milions d’habitants.  La ciutat era moderna i amb tramvies elèctrics travessaven els seus carrers plens de gent. Els edificis eren grans, construïts en el Ringstrasse durant l’última època del segle XIX, i reflexan la prosperitat i la confiança de la classe burgesa.

Amb la mort de Francesc Josep I el 1916, la monarquia austro-hongaresa va perdre el seu nexe d’unió. El successor, Carles, no va ser capaç d’assegurar la pau, i la derrota de l’imperi a la primera guerra mundial va provocar que Habsburg perdessin els seus territoris i la corona. El 1918, al restablir-se el nou mapa d’Europa, va sortir la petita República d’Àustria, però el país es trobava amb greus dificultats econòmiques i socials. El malestar social va dur a una guerra civil el 1934, que va venir seguit d’un període de govern autoritari. El març de 1938, Adolf Hitler va declarar Àustria part del Tercer Reich. Durant la segona guerra mundial la ciutat va ser bombardejada pels Aliats. El 1945, després de la guerra, Viena va ser dividida en quatre zones ocupades per quatre potències aliades; Gran Bretanya, França, la Unió Soviètica i els Estats Units. Deu anys després, els últims Aliats varen marxar del país i Àustria va recuperar la seva sobirania amb la firma del Tractat Austríac el maig de 1955.

Curiositats:

Adolf Hitler va viure durant quatre anys a la ciutat, entre 1909 i 1913, i tot i que el principi l’havia admirat per el seu art i grandària, la va acabar odiant perquè va viure enmig de la pobresa en els albergs de vagabunds i va ser rebutjat dels seu somni d’ingressar a l’Acadèmia de Belles Arts. Hitler va confessar anys més tard que la seva època a Viena va ser els anys més dolents de la seva vida.

 



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply