Helmut Knochen

Helmut Knochen va néixer el 14 de març de 1910 a Magdeburg en una família burgesa. El seu pare, Karl Knochen, era un mestre d’escola que va educar el seu fill en una educació bastant rígida. Helmut va cursar els seus estudis obtenint el grau d’Abitur, equivalent el batxillerat, a Magdeburg. Quan va complir els 16 anys el seu pare, un home molt militar i ex combatent de la Primera Guerra Mundial, el va obligar a allistar-se a la secció juvenil dels Cascs d’Acer.  Després va continuar els seus estudis a les universitats de Leipzig, Halle i Gottinga. Per ajudar els seus pares es va dedicar uns mesos a donar classes de gimnàstica sense abandonar als estudis. El 1935 es va doctorar en Filosofia i en literatura anglesa amb una tesis sobre el dramaturg britànic George Colman. La seva il·lusió era ser professor de Lletres, però de seguida es va sentir atret per la política. Després va començar a escriure articles pels diaris locals.

Knochen es va adherir a les SA, on va rebre el grau d’Obertruppführer i al NSDAP. Poc després es varen publicar els seus articles en el Studentpress, òrgan del Ministeri de Cultura. El 1936 va abandonar definitivament la idea de dedicar-se a l’ensenyança de les lletres i va ingressar en el DNB, l’agència oficial de la Premsa alemanya, amb el títol de redactor. Knochen es va ocupar d’informar dels Jocs Olímpics de l’agost d’aquell any. El 1937 va passar al servei central del SD a Berlín. Allí va rebre el grau de SS obersturmführer, capità, i el 1939 va passar al RSHA. Al principi se li va encarregar de l’anàlisi de la premsa alemanya, però poc després es va dedicar a l’estudi de la premsa francesa, la belga i l’holandesa. La base principal del seu treball era la lectura dels diaris publicats en aquests països pels exiliats i de totes les informacions relacionades amb ells.

L’èxit de l’Operació Velno, un incident amb el servei d’intel·ligència britànic provocat pels alemanys en territori holandès per tal de servir de pretext per envair el país neutral, el va convertir en una figura respectada i va ser guardonat amb les Creus de Ferro de primera i segona classe. Aquell èxit li va valer també per ser nombrat director del Sonderkommando que va fer la seva entrada a París el 14 de juny de 1940 amb una vintena d’homes. Knochen es va instal·lar a la capital francesa; primer a l’hotel del Louvre i després a l’hotel Scribe. Després va passar a ocupar un local en el bulevard Lannes 57 i, per últim, l’avinguda Foch 72, on s’hi va quedar fins la caiguda de la capital francesa a l’agost de 1944. Quan els militars alemanys varen descobrir l’existència del servei Knochen a París, el varen advertir que no tenia cap poder, i per regularitzar la seva situació el varen posar sota el seu control. Knochen va fer constar que no tenia cap intenció d’interferir en les prerrogatives de l’exèrcit d’ocupació i va explicar que s’encarregava únicament d’investigar els exiliats alemanys i austríacs, els comunistes, els jueus i els francmaçons. Com a cap de la Policia de Seguretat, Sipo, i del SD a França, i adjunt de Karl Oberg a partir de novembre de 1942, va organitzar batudes i deportacions massives de jueus francesos, així com l’execució de milers de resistents durant l’ocupació.

Després de la guerra, l’octubre de 1954, va ser condemnat a mort per un tribunal francès, però la sentència no es va complir mai i el 1958 la seva pena es va canviar per 20 anys de reclusió, sent finalment alliberat per Charles de Gaulle el 1962 i es va retirar a Baden-Baden. Helmut Knochen va morir el 4 d’abril de 2003 a Baden-Baden.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply