William Patrick Hitler

En William Patrick Hitler va néixer el 12 de març de 1911 a Liverpool. El seu pare era l’Alois Hitler Jr., que va marxar a Europa durant la Primera Guerra Mundial, i la seva mare era la italndesa Bridget Hitler. El seu tiet era l’Adolf Hitler. De ben jove en William va aprofitar la fama del seu tiet per acceptar ser entrevistat per dos diaris britànics a mitjans de 1930. Aquelles entrevistes varen disgustar a l’Adolf, que va demanar a la seva germanastre, l’Àngela Raubal, que el cités d’immediat a Berlín per què callés. Quan es varen reunir a Berlín, l’Alois i l’Àngela varen acudir a la citar perquè sabien de la ràbia que portava el seu germanastre, en Hitler el va esbroncar de males maneres i va cridar que estava rodejat d’idiotes que es dedicaven a destruir-lo. Al final, en Hitler va declarar que en William no era el seu parent perquè va assegurar que l’Alois no era fill carnal del seu pare, l’Alois Hitler, sinó que havia sigut adoptat. Amb dos mil dòlars a canvi del seu silenci i l’estricte ordre de que negués en el futur el seu parentesc, va enviar en William a casa seu.

Però el seu cognom només li portava que dificultats a la Gran Bretanya, i quan en Hitler va pujar al poder en William va tenir molts problemes per trobar una feina. Cansat de no ser acceptat, es va dirigir a en Frederick Kaltenegger, l’advocat de l’Ambaixada del Regne Unit a Viena, i li va encarregar que localitzés les proves del seu parentesc amb en Hitler. En Kaltenegger va viatjar a Waldviertel i a Braunau, on va trobar abundant material com la inscripció de naixement de l’Alois Hitler i la del matrimoni dels pares d’en Hitler. A l’estiu de 1933, el jurista va enviar a Londres un voluminós paquet de documents a on es podia deduir clarament que en William i en Hitler formaven part de la mateixa família. Satisfet, en William va guardar els documents a una caixa forta d’un banc londinenc i va marxar a Alemanya.

De nou a Alemanya, en William va intentar contactar amb en Hitler a través de l’Àngela, però el líder alemany no el va voler rebre fins que li varen comunicar que en William tenia documents que demostraven el seu parentesc i, segons sembla, el va amenaçar de publicar que era net d’un comerciant jueu anomenat Leopold Frankenberger. Sabent que estava acorralat, en Hitler li va assignar un capital inicial de 500 marcs imperials per cobrir les seves primeres despeses i li va donar una feina de becari a canvi del seu silenci. Al cap d’un temps, en veure que la seva nova activitat laboral no li donava suficients beneficis, es va tornar a dirigir al seu tiet i el va amenaçar a través d’una carta de fer públics els documents que posseïa. No tenint cap més remei que donar-li una important feina en la planta del fabricant d’automòbils Opel a la localitat de Rüsselsheim, en William es va incorporar com a comercial del Departament de Finances i es va unir al Front Alemany del Treball.

De seguida en William es va adaptar a la vida en el Reich, però el novembre de 1937 va viatjar a la Gran Bretanya per veure a la seva mare i, tot i la prohibició d’en Hitler de no parlar amb la premsa, va concedir una entrevista al diari Daily Express on va declarar que era l’únic descendent legal de la família d’en Hitler i va assegurar que estava orgullós del seu tiet. Quan va tornar a Alemanya, en Hitler el va tornar a convocar furiós i li va criticar que li provoqués tants problemes i el va amenaçar advertint-lo de que si no adquiria la nacionalitat alemanya no seria aconsellable per ell que es quedés molt de temps en el país. Finalment, a la primavera de 1939, William es va adonar que corria perill i, amb l’ajuda d’un seu amic, va fugir a través de la frontera holandesa. Des d’allí va tornar a la Gran Bretanya, però allà tampoc el varen voler tot i que va escriure un article per la revista Look titulat Per què el meu odi al meu tiet, i amb la seva mare varen decidir anar-se’n amb vaixell als Estats Units amb un visat de turistes.

Poc després de la seva arribada als Estats Units, en William es va presentar en el noticiari setmanal del país dient que creia que la política d’en Hitler a Europa no donarien res de profit a la humanitat. En aquella època, l’opinió pública nord-americana tenia interès en saber la vida privada d’en Hitler, i William se’n va aprofitar descaradament. Va tancar contractes amb diverses agències d’organització d’espectacles i va començar una campanya mediàtica contra el seu tiet. En la seva extensa gira de conferències va recórrer Estats Units i Canadà. Aviat, en William va omplir conferències en sales enormes, a les que intentaven entrar milers de persones. En algunes ciutats l’afluència de públic era tant gran que la policia es va veure obligada a intervenir per controlar els assistents. Els jueus també es varen interessar amb ell, i la comunitat jueva de Chicago el varen contractar perquè donés una conferència en la sinagoga d’Anshe Emet. Però a mesura que avançava la guerra a Europa, el públic va anar perdent interès per les seves revelacions, fins que al final només assistia a clubs i sales de petites ciutats de província.

Quan el desembre de 1941 Alemanya va declarar la guerra a Estats Units, en William va decidir allistar-se a l‘exèrcit nord-americà. Amb 30 anys es va inscriure voluntàriament a l’Oficina de Reclutament de Nova York. En William va omplir el formulari on havia d’explicar si havia tingut parents que haguessin entrat a les forces armades, i va escriure sincerament que el seu tiet, en Thomas Dowling, del Regne Unit, havia format part de la RAF del 1923 al 1925, i que el seu tiet, l’Adolf Hitler, havia sigut soldat de primera de 1914 al 1918. Però l’Exèrcit va denegar la seva sol·licitud per motius de seguretat. En William no ho va acceptar i el març de 1942 va escriure directament a en Franklin Delano Roosevelt una carta demanant-li el seu suport. El President va demanar personalment al cap del FBI que examinés amb atenció aquell senyor. Durant els següents dos anys, els agents varen reunir articles de premsa, varen estudiar les declaracions de diferents testimonis i varen citar en diverses ocasions a en William per interrogar-lo. Finalment, varen declarar que el nebot d’en Hitler estava net. El director de la CIA, l’Edgar Hoover, va confirmar que no s’havia trobat cap prova de que estigués implicat en activitats estranyes. Així, el març de 1944 va ser acceptat a les forces armades i la notícia va sorprendre a tothom. En William va jurar la Constitució dels Estats Units davant les cambres i es va incorporar oficialment a la Marina com a recluta. Però la seva contribució en el conflicte va ser escassa. Després de rebre una formació bàsica va ser destinat a un batalló encarregat de construcció i va estar en el continent nord-americà com a tècnic de laboratori d’un departament de sanitat.

A mesura que s’acostava al final de la guerra, en William ja no li va interessar ser tant popular i va intentar esborrar qualsevol indici de connexió amb el seu tiet i va modificar per complet el seu nom: En William Patrick Hitler es va convertir amb en Patrick Alexander Stuart-Houston. Però el seu nou cognom seguia recordant a un referent intel·lectual d’en Hitler, l’antisemita britànic Houston Stewart Chamberlain. A més, en el seu primer fill li a donar el nom d’Alexander Adolf. La seva esposa, la Phyllis, de nacionalitat alemanya, va arribar el 1948 als Estats Units com una novia de guerra, i va guardar el secret de que el seu marit era el nebot d’en Hitler. La parella varen tenir quatre fills. És probable de que cap dels veïns de la petita localitat de Patchogue, a Long Island, sospités de qui era en realitat aquella família que, de cara l’exterior, duien una vida americana normal.

En William Patrick Hitler va morir el 14 de juliol de 1987 a Patchogue sense haver tornat a mostrar-se en públic. Aquesta prudència l’han seguit els seus descendents, l’Alexander, en Louis i en Brian, que continuen vivint a Long Island i fugen de qualsevol curiós que els faci preguntes sobre aquest tema.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply