Eva Braun

Eva Braun, batejada amb el nom d’Eva Anna Paula Braun, va néixer a Munic el 6 de febrer de 1912. Era la segona filla del mestre d’escola Friedrich Braun i de la modista Francisca Kronberg, filla d’un veterinari i provenen de famílies respectades de Baviera. La seva germana gran, Ilse Braun, va néixer el 1909 i la seva germana petita, Margarete Braun, “Gretl”, el 1915. De les tres germanes no era la més intel·ligent, però si que era la més encantadora. El seu pare es va allistar com a voluntari en la primera guerra mundial i va ser destinat a Sèrbia.

El 1919 els seus pares varen patir un crisis matrimonial que va acabar el 3 d’abril de 1921 amb el seu divorci. El motiu de perquè es varen separar no se sap del cert. Al divorciar-se, un tribunal va donar la custòdia de les tres nenes a la mare. Però la separació va durar poc, i el 16 de novembre de 1922 es varen tornar a casar. Es probable que es tornessin a unir per motius financers. Durant l’època de postguerra, en la qual Alemanya patia una greu crisi econòmica, el pare d’Eva no es va quedar a l’atur perquè era mestre, però en l’època de l’hiperinflació, entre 1922 i 1923, era impossible mantenir dos llars al mateix temps. Durant l’època de la recuperació econòmica, el 1925, es varen traslladar a viure a un pis gran amb una criada a la Hohenzollernstrasse 93 de Schwabing, el barri muniquès dels artistes i l’oci. La família es va poder permetre els següents anys un cotxe propi, un BMW 3/15, que varen pagar amb els diners d’una herència. Però Eva no hi estava gens bé a casa seu degut a la mala relació entre els seus pares, i es va passar la majoria del tempos a casa d’una seva amiga, Herta Ostermeier. L’amistat entre Eva i Herta va ser tant gran que fins i tot va ser anys més tard una convidada habitual en el Berghof fins al final del règim.

Freidrich Braun va poder oferir a la seva família un sòlid benestar de classe mitjana que va incloure també l’educació de les seves filles. Eva mai va destacar en els estudis, i després d’anar al col·legi de 1918 al 1922, va estudiar primer en un liceu en la Tengstrasse, a prop de la vivenda familiar. El 1928 va passar un any en el tradicional institut catòlic Marienhöhe de Simbach am Inn, just a la frontera entre Alemanya i Àustria. Allí va aprendre a fer feines de casa, comptabilitat i mecanografia. Quan va tornar a Munic, el 22 de juliol de 1929, va treballar com a recepcionista en un consultori mèdic, però només i va estar uns mesos, fins que un dia va veure en el diari de Munic una oferta de feina d’aprenent en l’estudi del fotògraf del Partit Nazi, Heinrich Hoffmann. A l’abril de 1932, la germana menor, Margarete, també va treballar en l’estudi de Hoffmann. Hoffmann no va explicar mai les seves relacions familiars amb les germanes Braun.

A l’octubre de 1929, poques setmanes després d’haver començat a treballar, a l’estudi de Hoffmann, va conèixer a Adolf Hitler que tenia llavors 40 anys. Sembla ser que aquell dia es va quedar en el local després de l’hora de tancar per ordenar papers quan Hoffmann li va presentar un tal Herr Wolf. Eva era una noia poc interessada en la política i és probable que no el reconegués en un primer moment. Quan el va veure el va descriure a la seva germana com un home d’una certa edat amb un bigoti graciós i un gran barret. Eva en aquells moments estava sobre una escala de mà, i Hoffmann li va demanar que anés a buscar cervesa i Leberkäse, un embotit bavarès, pels tres a un restaurant proper. Mentre menjaven, Hitler no va parar d’observar-la i varen parlar de música i d’una obra que es representava llavors en el Teatre Estatal. Al final de l’apat, Hitler li va oferir acompanyar-la a casa amb el seu Mercedes, però ella no ho va acceptar. Al final, abans d’abandonar l’estudi, Hoffman li va preguntar en tò irònic com era que no havia endevinat qui era aquell home si per tot l’estudi estava ple de fotografies seves. Llavors li va dir que era Hitler. Des del principi Hitler se li va insinuar i fins i tot la va convidar a l’òpera per veure una representació de Richard Wagner.

El setembre de 1929, durant els congressos de Nuremberg, Hitler va reunir a la família Braun i els va arrancar el compromís de no afiliar-se al Partit. Eva també va tenir una norma semblant ja que mai va ingressar-hi.

El 1931 ja eren  parella,  tot i que la relació no es va consolidar fins el 1932, després del suïcidi d’Angelika Raubal, la neboda de Hitler, el 18 de setembre de 1931, amb qui sembla que Hitler va mantenir una relació amorosa. No se sap del cert quan la seva relació es va convertir en una relació amorosa; Heinrich Hoffmann estava convençut que Eva no es va convertir en l’amant de Hitler fins molts anys més tard. La seva filla, Henriette von Schirach, en canvi, va assegurar en les seves memòries que la història d’amor entre Eva i Hitler va començar a l’hivern de 1931-1932. La criada de Hitler, Anni Winter, que vivia juntament amb el seu marit Georg i una altra inquilina, Marie Reichert, en el pis de Hitler en el Prinzregentenplatz 16, va afirmar també que Eva es va convertir en l’amant de Hitler a principi de 1932. Erich Kempka, un dels xofers de Hitler, va declarar just després de la guerra que des de 1932 Eva es movia ja en l’entorn més proper de Hitler. Albert Speer va dir en els Diaris de Spandau que la relació sexual entre Eva i Hitler varen començar en el seu apartament a principis de 1932.

Després de consolidar-se la relació, Eva es va instal·lar en l’apartament de Munic de Hitler tot i l’oposició del seu pare. A l’apartament va representar una distracció pel líder nazi que encara estava enfonsat per la mort de la seva neboda. En aquells moments difícils, Hitler li explicava la seva ideologia política per tal de que ella entengués més pels ambients en què es movia, però Eva va confessar a les seves amigues que no entenia res del que li explicava. La seva família es va oposar a la relació per la diferència d’edat entre ells dos, i fins i tot el pare d’Eva va tenir una reunió amb Hitler, sense gaire èxit, per demanar-li que li tornés la seva filla. L’únic que li va oferir Hitler va ser una ajuda econòmica per a la família.

Quan la relació es va anar estabilitzant, Hitler va ordenar a Martin Bormann que investigués la puresa racial de la família Braun ja que no representava l’ideal de raça ària. Potser per això mai es va mostrar en públic amb ella ni tampoc en el cercle polític nazi ni amb els invitats. Només es mostraven com a parella quan estaven amb el seu cercle més íntim de Hitler, amb persones com Albert Speer o Martin Bormann. A més, a Hitler li agradava demostrar que ell només estava casat amb Alemanya i només vivia per servir al país. Eva sempre anava acompanyada per les secretàries per dissimular la seva presència i es va passar molts dies de la seva vida tancada en el seu apartament de Berlín, o el de Munic o al Berghof. Hitler li va prohibir afiliar-se al NSDAP, i tampoc li va deixar parlar de temes polítics. No va tenir mai els mateixos privilegis socials que Magda Goebbels, l’esposa de Joseph Goebbels, o de Ilse Hess, l’esposa de Rudolph Hess. Tot i el menyspreu que li mostrava, Hitler va fer augmentar la vigilància policial a la casa dels Braun a Munic quan va saber per la Gestapo que l’havien insultat pel carrer dient-li Führer-puta.

Eva es va posar molt gelosa pel fet de no rebre atencions per part de la seva parella, ja que ell estava centrat a mitjans del 1932 en convertir-se en canceller, i passava molts dies a Berlín mentre que ella s’estava a Munic. L’únic contacte que tenia d’ell era a través de Hoffmann. La nit del 10 d’agost de 1932, cansada de la seva vida amb Hitler, sembla ser que es va disparar un tret al coll amb una pistola del seu pare, però de seguida va rebre atenció mèdica i la seva vida no va córrer mai perill. Per la seva part, Hitler estava a Obersalzberg, i quan va rebre una carta d’acomiadament d’Eva va córrer ràpidament cap a Munic, tot i que tenia previst fer un important viatge a Berlín. Quan va arribar a la capital bavaresa, el doctor Wilhelm Plate li va confirmar que Eva estava bé i que les seves ferides no eren greus. La jove s’havia fet unes rascades al coll. Al seu costatm Hitler i li va prometre més atencions, i li va posar un aparell telefònic a casa dels seus pares, tot un luxe en aquella època, per tal d’estar més en contacte i parlar més sovint. Tot i això no estar clar si Eva es va voler suïcidar i si aquests fets varen passar realment. La seva germana, Ilse Braun, va assegurar una altra versió i va declarar que Eva es va voler suïcidar amb una pistola de 6,35 mil·límetres del seu pare la nit de l’1 de novembre de 1932. Segons Ilse, va trobar a Eva per casualitat en la seva vivenda fred, sense calefacció, sola, en un bany de sang sobre el llit dels seus pares. Tot i les gravetats de les ferides encara estava conscient i havia pogut trucar ella mateixa a un metge. En una clínica se l’hi hauria retirat la bala, que s’havia quedat a prop d’una artèria caròtida. Com va informar Ilse, el 2 de novembre de 1932 Hitler va interrompre els seus viatges per Alemanya per dirigir-se a Munic per visitar-la en una clínica.

Quan Hitler va pujar al poder el 30 de gener de 1933, les coses entre ells dos no van millorar i Eva es tornava a sentir sola, tot i que el dia d’any nou de 1933 va acompanyar a Hitler en el Teatre Reial i Nacional de Munic juntament amb Rudolf Hess i la seva esposa Ilse, Hoffmann i la seva promesa Erna Gröbke, i el seu ajudant Wilhelm Brückner i la seva amiga Sofie Stork. Tot i que Eva se sentia o es podia sentir sola, la realitat és que es varen veure sovint. Tant en el diari de Goebbels com en el d’Eva, del que només se’n han conservat 22 pàgines, es dedueix que la parella es va veure amb bastant freqüència. Només el febrer de 1933, Hitler va passar la meitat del mes a Munic i en els mesos posteriors va anar sovint a la capital bavaresa.

Però el 28 de maig de 1935, quan hi havien rumors d’una relació entre Hitler i l’aristòcrata de 19 anys Sigrid von Laffert, es va voler tornar a suïcidar ingerint una gran quantitat de fàrmacs, concretament 35 pastilles. En aquest segon intent va tornar a fallar gràcies a la parella de la seva germana Ilse, el metge jueu Martin Levy Marx que la va reanimar a temps. Més tard Eva li va demanar a la seva germana Ilse que posés fi a la relació personal i professional amb el metge perquè era jueu. El 1937 es varen separar per la por de Marx al règim nazi.

Hitler es va preocupar de seguida per l’estat de la seva amant i li va regalar una casa a prop de la dels seus pares a Munic, a la Widenmayerstrasse, perquè hi anés a viure amb la seva germana Gretl, amb qui es va fer inseparable, i així de pas la va treure de casa dels seus pares que no consentien aquella relació. El fet d’abandonar el pis dels seus pares a principis d’agost de 1935 no va suposar per Eva cap ruptura amb la família, al contrari, en els deu anys següents Franziska Braun es va convertir en una convidada a Obersalzberg i va acompanyar a la seva filla a molt viatges, preferentment a Itàlia, però també a Viena el 1938. Però la relació de Franziska amb Hitler era inexistent, tot i que la mare va ser l’únic membre de la família Braun mencionat per Hitler en el seu últim testament personal del 29 d’abril de 1945. A més, Hitler la va obsequiar amb un cotxe i li va assignar una pensió, i li va donar diners en efectiu, joies i cobertaria. També  li va col·locar un xofer a la seva disposició i va deixar que la seva mare Francisca l’anés a visitar a Berchtesgaden. Hitler també li va permetre que pogués viatjar juntament amb les altres esposes del líders nazis per Itàlia i Grècia el 1936. A partir del segon intent de suïcidi, Hitler li va prestar molta més atenció i fins i tot es va ocupar de la casa de Berghof i va començar a aparèixer en algunes reunions socials i en alguns actes com els congressos de Nuremberg, tot i que sempre en un segon pla. Per no cridar l’atenció en l’entorn de Hilter, Eva va rebre l’estatut d’una secretària privada.

El setembre de 1935, Eva va participar per primer cop en el Congrés del partir a Nuremberg i va ocupar un lloc en la tribuna d’honor, camuflada com una secretària, al costat de la germanastre de Hitler, Àngela, així com Magda Goebbels i altres esposes dels dirigents nazis. Però aquelles dones no els va agradar gens la presència d’Eva i es varen queixar davant de Hitler. El dictador alemany es va enfadar inclús amb Magda per haver menyspreat a Eva i va perdre durant un temps la seva simpatia. Eva també va ser present en la inauguració dels Jocs Olímpics d’hivern de 1936 a l’estació de muntanya de Garmisch, però també discretament. En una fotografia durant els Jocs Olímpics és pot veure a Eva assentada en la segona fila, darrera de Hitler, de manera que res fes pensar que mantenia una relació amb el dictador alemany.

En l’estiu de 1935, Hoffmann va comprar una casa, construïda quatre anys abans, en la Wasserburger Strasse 12, avui Delpstrasse, a Bogenhaussen, en un home de negocis muniquès, Adolf Widmann, que l’havia posat a la venda. La casa era ordinària, però en el seu interior hi havia tapissos, cares catifes, mobles selectes i valusos objectes de plata. Abans de comprar-la Hoffmann, Eva va visitar l’edifici i unes setmanes després Hoffmann va pagar l’import pel que estava en venda l’immoble, 35.000 marcs del Reich, amb un xec privat. Hitler no va intervenir en cap moment en aquesta transacció. Tres anys després, el 2 de setembre de 1938, l’immoble va ser posat en nom d’Eva Braun, secretària privada de Munic. El 30 de març de 1936 Eva i la seva germana petita Gretl es varen mudar al nou pis que estava a prop de les residències dels destacats jerarques del Partit.

Quan Eva va començar a acompanyar de forma més habitual i permanent a Hitler en la casa del Berghof, va topar amb la germanastra de Hitler, Angela Raubal, que fins llavors administrava i tenia les claus de la casa. Mai van tenir una bona relació ja que Angela veia a Eva com la substituta de la seva filla Geli i, al final, Angela es va veure obligada a deixar la casa per anar a viure a Dresden. A la casa de muntanya es va convertir en la reina del cercle privat; seia a la taula del menjador al costat esquerre de Hitler, era una de les úniques persones que gosava interrompre’l, bevia alcohol o menjava carn davant d’ell, cosa que no deixava fer a gaire gent, ja que ell era vegetarià i abstemi. Entre 1936 i 1945, Eva va passar segurament més de dos terços del seu temps en aquella casa on s’hi sentia còmode. Però quan hi havia recepcions o trobades importants, ella havia d’anar en les seves habitacions dels pisos de dalt del Berghof. Emmy Göering va lamentar que no li deixessin conèixer a Eva Braun. Tot i això, Eva convidava a a amics i als seus fills o familiars, però no va actuar com la dona de la casa. De les feines de la casa se n’ocupaven altres, entre ells un matrimoni d’administradors, i en ocasions especials l’encarregat domèstic de Hitler, Arthur Kannenberg. Per diferents motius es va guanyar enemics especialment entre el personal de la casa, col·laboradors de l’equip i alguna de les dones convidades.

Encara que després de 1936 Eva Braun va seguir a la plantilla i a l’empresa de Hoffmann, no tenia que anar tots els dies a l’oficina a Munic. Però en aquesta època es va convertir en una apassionada fotògrafa i autora de pel·lícules caseres, i fins i tot va crear una cambra fosca per revelar les fotografies que feia ella mateixa, i gràcies al seu treball podem veure fotografies i vídeos en color de Hitler. Hoffmann va assegurar que el 1940 va pagar a Eva la suma de 20.000 marcs del Reich per un treball fotogràfic. Va ser ella mateixa qui va gravar entre 1938 i 1944 quatre hores i mitja de material sense so, en vuit rotllos de pel·lícula, que es conserven a l’actualitat en els National Archives de Washington.

El 1938, Hitler va fer un testament on li deixava un sou de 600 marcs anuals. Tot i ser la parella de Hitler,  per a la majoria de la gent era una persona insignificant, per exemple, Martin Bormann no li tenia cap consideració. El mateix Joseph Goebbels no va fer referència d’ella en els seus diaris personals fins el 1943, tot i que la va elogiar i va remarcar la seva lleialtat. És pot dir que Hitler es trobava còmode en companyia d’ella i segurament els moments més feliços varen ser al seu costat. Però Eva es va tenir que acostumar a la tirania del seu marit, només s’atrevia a ballar o a fumar en secret i vivia preocupada pel temor de que una fotografia ocasional o qualsevol observació provoqués la còlera de Hitler.

Durant la segona guerra mundial va viure una vida plena de diversions, tot i que veia menys a Hitler ja que no el va acompanyar mai a cap dels seus quarters del front. De fet cap dona del Berghof, amb excepció de les secretàries, ho va fer. Durant les estades sense Hitler, Eva es va quedar a la seva casa de Munic, anava a Obersalzberg amb la seva família i els seus amics i va viatjar a Itàlia en companyia d’algunes dames del cercle intern on comprava roba. També solia fer exercici, llegia novel·les romàntiques, veia pel·lícules i la televisió. Quan estava en el Berghof, tenia accés a pel·lícules i a revistes de l’estranger que eren restringides per la població, cosa que li recriminava a Goebbels aquelles restriccions. Una de les pel·lícules que més li va agrada era El que el vent es va emportarQuan Hitler tornava a Berlín per quedar-se durant uns dies, Eva es traslladava a la seva petita vivenda a la Vella Cancelleria del Reich.

Eva va acceptar regals robats de les famílies reials que havien estat desposseïdes per part del règim nazi. Però en cap cas ella va influir a Hitler en la política i en la guerra. Al final de la guerra es va preocupar per la seva família, i més quan va saber que el seu pare va ser ferit. Eva sempre es va mostrar convençuda de la victòria i va arribar a pegar la seva germana Ilse quan li va dir que la guerra estava perduda. Després de l’intent d’assassinat a Hitler el 20 de juliol de 1944, Eva va aparèixer molt més a la Cancelleria i al búnquer de Hitler, ja que es va preocupar molt per l’estat de la seva parella. Hitler li va agrair la resta de la seva vida aquell gest. Fins i tot quan la seva germana Gretl Braun es va casar amb l’oficial de les SS Hermann Fegelin, va ser presentada com la promesa de Hitler. L’últim cop que van estar junts a la casa de Berghof va ser l’octubre de 1944.

El març de 1945 va viatjar de Munic a Berlín amb un cotxe militar per estar al costat de Hitler al Führerbunquer, cosa a la qual Hitler s’hi va oposar ja que volia que fugís. Tot i que Hitler volia que fugís, ja qui diu que no li feia gens de gràcia que pogués escapar perquè ella sabia molts secrets seus. En aquells moments difícils al búnquer, Eva es va mostrar amb una calma extraordinària i fins i tot va organitzar alguna petita festa amb les secretàries en el seu apartament de l’antiga cancelleria. El ministre d’Exteriors, Joachim von Ribbentrop, li va demanar que intentés convèncer a Hitler perquè abandonés Berlín, cosa a la qual ella s’hi va negar. El 23 d’abril de 1945 va escriure una carta a Gretl on li explicava que moriria amb la seva parella. Hitler, com més s’acostava el final, veia en ella l’única persona que li havia sigut fidel i el 29 d’abril de 1945 es van casar en una cerimònia civil que va ser presenciada per Joseph Goebbels i Martin Bormann. Ella portava un vestit negre amb roses vermelles. Hitler va encarregar un anell a corre cuita, però va resultar ser massa gran per als dits d’Eva, per la qual cosa ella el va fer guardar a una persona de confiança després de la cerimònia. Aquell mateix dia,  Hitler va fer assassinar el seu cunyat, el marit de Gretl Braun, Hermann Fegelin, per estar al costat de Heinrich Himmler  quan aquest va intentar negociar la rendició amb els Aliats britànics i nord-americans. Tot i que Eva va intentar salvar-li la vida no va fer canviar d’opinió al seu marit.

Eva Hitler i Adolf Hitler es van tancar al despatx del búnquer per suïcidar-se a la tarda del 30 d’abril de 1945. A les 15:30, ella es va prendre una càpsula de cianur, tot i que Hitler li havia deixat una pistola per si preferia disparar-se un tret. Quan els ocupants del búnquer van sentir el tret que s’havia disparat Hitler, van entrar al despatx i van veure els dos cossos sense vida. El cos d’Eva Hitler, que en aquells moments tenia 33 anys, va ser tret sense cap mena de consideració per Bormann i els cadàvers varen ser portats a fora del búnquer per ser cremats per l’oficial de les SS Erich Kempka. Però per la falta de petroli les restes carbonitzades varen ser trobades per l’exèrcit soviètic el 5 de maig de 1945. El febrer de 1946 els cossos varen ser enterrats en una base de la SMERSH, la contraintel·ligència militar, a Magdeburg, Alemanya oriental. Anys més tard, es va pensar que les restes podien ser utilitzades per grups d’ultradreta, tot i l’avançat estat de descomposició dels ossos, sobretot els cranis, les costelles, les vèrtebres i les tíbies, i el secretari general de Seguretat del Estat de la Unió Soviètica, Yuri Andropov, va ordenar la nit del 4 d’abril de 1970 cremar les restes amb carbó vegetal i tirar les cendres al riu Elba. Segons molts historiadors, les restes que es varen cremar el 1970 no corresponen a les d’Eva ni les de Hitler.

Després de la guerra la família Braun es varen veure obligats a justificar-se davant l’opinió pública de les seves relacions personals amb Hitler. El 1947 varen tenir que respondre davant d’un tribunal la seva participació en l’entorn de Hitler i es varen enfrontar a penes de presó, la confiscació de bens, la prohibició d’exercir oficis públics i la pèrdua de la pensió. Fritz Braun va declarar que sabia de la relació de la seva filla amb Hitler i que ho va aprovar. Fritz es va afiliar al NSDAP l‘1 de maig de 1937 i va declarar l’1 de desembre de 1947 que sempre havia cregut fins el final en Hitler. La mare sembla ser que estava orgullosa de tots aquests anys que la seva filla va ser l’amant de Hitler. Però els Braun varen minimitzar davant del tribunal la intimitat del vincle entre Eva i Hitler. Varen declarar que Eva es va convertir en el 1933 en la dama de companyia del dictador, i Fritz Braun va declarar que fins el 1937 no va saber de la relació de la seva filla amb Hitler, i que fins llavors es pensava que era la seva secretària.

Després, a través del seu advocat muniquès, Otto Gritschneder, el matrimoni Braun va declarar en el diari Die Welt que volien provar que sempre s’havien oposat a la relació de la seva filla amb Hitler. Inclús varen dir que havien escrit cartes a Hitler desaprovant aquella relació. Però aquella carta mai va aparèixer.

Curiostitats:

Una de les manies que tenia Eva era prendre el sol totalment nua, cosa que feia enfurismar a Hitler. Però no era l’única mania que feia enfurismar a Hitler, ja que ella li encantava anar maquillada i el dictador alemany se’n burlava ja que no suportava els cosmètics. A més, li encantava la moda i tenia un enorme guardaroba, fet que Hitler no entenia.

Eva portava joies barates que Hitler li havia regalat per Nadal o en els seus aniversaris.

Eva era una enamorada de l’esport, era una bona esquiadora, practicava l’escalada de muntanya, feia gimnàs, li agrada ballar,  feia excursions per la muntanya i li agradava nedar en el llac d’Obersalzberg Una de les aficions que varen compartir amb Hitler va ser l’amor pels  animals. Eva tenia dos terriers escocesos però no suportava la gossa pastor alemany d’ell, la Blondi, cosa que els va portar a més d’una discussió.

Eva mai va mostrar cap interès per la política i no va influir en la seva parella en prendre decisions. Diferents informes que es van fer sobre la vida de Hitler explicaven que ell estava massa ocupat prestant atencions a Eva i, fins i tot, explicaven que ell estava esgotat per l’elevat ritme sexual que portaven.

Hi ha un rumor que diu que Eva va ser infidel a Hitler i que tenia por que la seva parella ho arribés a descobrir. També s’ha dit que varen poder tenir un o dos fills, però la veritat es que no n’hi ha cap prova de tot això.

L’abril de 2014 es va estudiar un cabell d’Eva i es va determinar que molt probablement era d’origen jueu.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply