Adolf Galland

Adolf Galland va néixer el 19 de març de 1912 a Herten, Westfàlia, Alemanya. Va ser el segon de quatre germans (tres d’ells varen combatre amb la Luftwaffe). Els seus avantpassats eren hugonots francesos que havien fugit de la persecució religiosa i s’havien establert a Alemanya al voltant de l’any 1742. El seu pare havia sigut Agutzil del comte de Westerhold, càrrec que ostentava la seva família des de feia 180 anys.

Després d’acabar l’educació secundària, la seva atenció es va centrar en el vol sense motor, en auge en aquells moments a Alemanya. Amb el suport del seu pare, el 1928 va ingressar a una escola de vol sense motor i després de superar uns problemes d’indole tècnic va aconseguir destacar en aquesta categoria. El 1931 va completar un curs i es va convertir en instructor de vols. Després de realitzar un difícil curs de vol en una escola de la Lufthansa, el 1932 va ser acceptat per la companyia, però va ingressar el febrer de 1934 a la clandestina Força Aèria alemanya i l’octubre va ser nombrat segon tinent de la Luftwaffe ,quan aquesta encara estava en vies de reorganització. Per poder entrenar-se, Galland va fer els vols d’entrenament a Itàlia per burlar les prohibicions del Tractat de Versalles. En retornar d’Itàlia va ser destinat a Dresden per fer un curs de vol acrobàtic i el 1935 va entrar a l’esquadrilla Richtofen, en la 2º Ala de Caça. El 1937 va participar en la Guerra Civil espanyola, en la qual va realitzar més de 300 missions entre 1937 i 1938 volant amb un HE-51 de caça i allí va realitzar les seves primeres missions de combat. Va ser cap de la Legió Condor, i va participar en el bombardeig de Guernica el 1937 i es va distingir especialment en els fronts d’Astúries, Terol i l’Ebre fins que el varen rellevar. De retorn a Alemanya li varen concedir la Creu d’Honor amb el distintiu d’Or i Diamants pels seus treballs a Espanya.

En començar la Segona Guerra Mundial va ser enviat a Polònia el setembre, on va volar en una unitat de suport i va fer 70 missions en 27 dies, sent ascendit al grau de capità. En el front occidental va participar amb l’esquadra JG-27 i el 12 de maig de 1940 va destruir el seu primer Hurricane belga. A mitjans d’any va rebre el comandament del III/JG-26. L’1 d’agost de 1940 va destruir el seu avió número 17, i per aquesta fita va rebre la Creu de Cavaller. Galland va distingir-se brillantment en la Batalla d’Anglaterra, on portaria al final de la Batalla més de 57 avions destruïts, el número més alt en aquest període. El 24 de setembre, quan portava 40 victòries, va obtenir les Fulles de Roure, i a finals d’any va ser ascendit. L’any següent, després de la mort de l’aviador Werner Molders en un accident el novembre de 1941, va ser ascendit a General de l’Arma de Caça, convertint-se en el general més jove del Reich amb només 30 anys. El gener de 1942 va ser posat al capdavant de l’aviació de caces i les seves unitats varen donar cobertura a l’operació naval Cerberus de forma tan eficaç que tot intent aeri Aliat va ser anul·lat. El novembre d’aquell any va ser ascendit. Fins aquell moment havia obtingut 97 victòries homologades. A la primavera de 1943 va fer el seu primer vol a reacció amb el Messerschmitt 262, del qual en va parlar mil meravelles. A l’estiu comandava les unitats de caça a Sicília, que combatia en inferioritat numèrica davant a 4.000 avions Aliats. El gener de 1945, per discrepàncies amb l’Adolf Hitler i en Hermann Göering, amb qui havia forjat una amistat, sobre l’estratègia i sobre la seva opinió de com havien de ser els nous aparells aeris, a més de que ell volia deixar els atacs a objectius de terra per dominar el cel, va caure en desgràcia i va acabar la guerra al capdavant d’una esquadrilla Me 262, el JV-44, format per destacats pilots. Abans d’acabar la guerra va tenir un altre enfrontament amb en Hitler quan el dictador alemany va transformar el Me 262 en bombarder. El 26 d’abril de 1945 va resultar ferit en combat i ja no va lluitar més.

Titular de 103 victòries homologades al final de la guerra, va ser fet presoner per unitats de l’exèrcit nord-americà el 14 de maig i va estar detingut durant dos anys. Un cop alliberat, a l’abril de 1947, va donar conferències per la RAF i, el 1948, va marxar a Argentina, on va treballar com a conseller tècnic de l’Exèrcit de l’Aire i va dur a terme un projecte per millorar la indústria aeronàutica del país. El 1954 va publicar les seves memòries sota el títol: Els primers i els últims. El 1955 va tornar a Alemanya com a conseller de la indústria aeronàutica i va fundar una oficina d’assessoria aèries i va representar a empreses aeroespacials. Durant els seus últims anys de vida vivia entre Alemanya i una casa que tenia a la costa d’Alicant. Casat tres cops, Adolf Galland va morir el 9 de febrer de 1996 a Remagen.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply