Arthur Axmann

Arthur Axmann va néixer a Hagen el 18 de febrer de 1913 en una família burgesa de Westfàlia. Orfe de pare des de ben jove, va créixer a Berlín en unes condicions molt precàries. Entusiasmat pels discursos de Joseph Goebbels va entrar amb 15 anys a les Joventuts Hitlerianes. El 1930 va començar els seus estudis a la Universitat de Berlín, però els va tenir que deixar l’any següent per ajudar a la seva mare i als seus germans. El 1932 va ser el dirigent del NSDAP que s’ocupava de reorganitzar les tasques d’assistència social de les Joventuts Hitlerianes. La seva eficàcia li va servir per tenir un ascens, i va ser nombrat Cap de les Joventuts Hitlerianes de Berlín.

El principi de la Segona Guerra Mundial va servir com a voluntari per la Wehrmacht, però el 1940 va substituir a Badur von Shirach com a cap de les Joventuts Hitlerianes. La seva primera decisió va ser militaritzar les Joventuts amb l’objectiu de construir una espècie de reserva de la Wehrmacht i de la Waffen-SS. En aquest context, el 1943 va crear la divisió blindada Waffen-SS Hitlerjugend, composta per 20.000 membres de les Joventuts Hitlerianes amb edats de 16 a 17 anys. Durant l‘Operació Barbarroja va ser greument ferit i li varen tenir que amputar el braç dret. Al final de la guerra, va estar fins l’últim moment al búnquer de la Cancelleria del Reich i, miraculosament, va aconseguir escapar. No es va moure d’Alemanya, vivia a Mecklenburg-Antepomerània, amb una identitat falsa, però va ser reconegut i arrestat pels serveis secrets Aliats. El 1949, se’l va condemnar a tres anys de presó, que va complir, i a una multa. El 1970 es va instal·lar a Canàries, on va construir un centre turístic i va redactar les seves memòries, Das kann doch nicht das Ende sein, Això no pot ser el final. Arthur Axmann va morir a Berlín el 24 d’octubre de 1996.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply