Erich Priebke

Erich Priebke va néixer el 29 de juliol de 1913 a Henningsdorf, Prússia. De ben petit va perdre els seus pares i va ser acollit a casa dels seus oncles de Berlín. La seva habilitat pels idiomes el va dur a treballar com a cambrer en hotels com el Savoy de Londres, l’Adlon de Berlín i el Savoia i Europa de Rapallo. El 1936 va ser membre de la Gestapo i va ser destinat a una oficina d’enllaç de la Gestapo a Roma. El setembre de 1937, quan Benito Mussolini va viatjar a Alemanya, Priebke formava part del grup personal del dictador italià. L’abril de 1938 va fer de traductor d’Adolf Hitler en la visita del dictador alemany a Itàlia. També va treballar de traductor per Hermann Göering quan aquest va visitar Itàlia. El 1940, quan Reinhard Heydrich va visitar Itàlia, va destinar Priebke en el número dos de la Gestapo a Roma. Priebke, a més, tenia bones relacions amb el Vaticà a través del bisbe Alois Hudal, ja que era catòlic. El papa Pius XII li va concedir una audiència privada el 1942.

Després de la caiguda de Mussolini el juliol de 1943 i l’ocupació alemanya, Priebke va passar a ocupar el número 4 de la jerarquia de la Gestapo a Roma, però, tot i baixar un parell d’esglaons dins la Gestapo va continuar sent molt influent. Una de les missions que se li va ordenar va ser la de localitzar on estava pres Mussolini. Priebke també va participar en les deportacions de jueus de Roma al camp de concentració d’Auschwitz, tot i que ell sempre es defensaria de que no era antisemita. Dels prop de 7.500 jueus romans deportats, només en tornarien 600. Priebke també va participar en la matança de les Foses d’Ardeatines el 24 de març de 1944 quan varen assassinar a 355 ostatges com a represàlia de l’atemptat del dia anterior on varen morir 33 policies alemanys.

Quan els nord-americans varen entrar a Roma el 4 de juny de 1944, Priebke va fugir a Verona i va continuar treballant per la Gestapo fins el 31 d’agost de 1944 per dirigir-se a Berlín per reunir-se amb Heinrich Himmler. Finalment, Priebke va ser detingut per les tropes nord-americanes a la ciutat de Bolzano, en el nord d’Itàlia, el 13 de maig de 1945. Durant 20 mesos va ser tancat en un camp de presoners, on va ser interrogat el 28 de març de 1946 per la matança de les Foses d’Ardeatines. Priebke va reconèixer el seu paper i haver assassinat a dues persones. Llavors va ser enviat a un camp de presoners britànic a Rimmi, on allí va dissenyar un pla de fuga. El 31 de desembre va escapar juntament amb quatre oficials alemanys més i es varen dirigir a la residència del bisbe de Rommi, Luigi Santa, un dels amics del bisbe Hudal. Però el bisbe no hi era en aquell moment i varen ser enviats a un convent. Priebke sabia que era més segur viatjar sol i per això va marxar en tren a Bolonya i allí va agafar un autobús cap a Vipiteno, on es va dirigir a casa del sacerdot local. Priebke i la seva família varen ser amagats al poble. La família va ser traslladada a continuació al monestir franciscà de Bolazno i varen rebre per part del bisbe Hudal identitats noves i passaports de la Creu Roja. Protegit pel Vaticà, va viatjar a Roma amb la nova identitat per rebre els passaports. Un cop aconseguida la nova identitat, es va dirigir a Gènova on va embarcar el 23 d’octubre de 1948 amb tota la família cap a Buenos Aires, Argentina. Durant els primers dies a la capital argentina va treballar com a frega-plats en un hotel de tres estrelles i com a cambrer en el restaurant Adam, de cuina alemanya i vivia sota la identitat falsa d’Otto Pape fins l’any 1949, quan gràcies a una amnistia especial va poder utilitzar el seu verdader nom i legalitzar la seva entrada a Argentina. Durant els següents anys va treballar en una modesta casa del barri de Belgran, fins que el 1954 es va instal·lar a Bariloche, un tranquil centre turístic situat a la Patagònia meridional.

En la dècada dels 60 s’havia convertit en un home de negocis i viatjava freqüentment per Alemanya, Estats Units, Suïssa i Itàlia i era conegut pels seus veïns de Bariloche com don Enric. També dirigia l’Associació Cultural Alemanya-Argentina de Bariloche i l’Escola Alemanya, de la qual era fundador i on hi havien nens jueus. A més, era propietari d’una de les millors xarcuteries alemanyes de la ciutat que tenia com a nom Viena. Però la seva sort canviaria el 1994 quan un equip del programa Primertime, de la cadena nord-americana ABC, va localitzar al SS Reinhard Kopps, que també vivia a Bariloche. Aquest SS va confessar al periodista Sam Donaldson que un dels pitjors criminals de guerra també vivia allí. El periodista va aconseguir localitzar a Priebke sense cap problema i li va preguntar directament si era el responsable de la matança de les Foses Ardeatines. Priebke es va limitar a dir que eren coses del passat i que només havia complert ordres. El maig de 1994, el ministre Antonio Martino va demanar la seva extradició a Itàlia. La Cort Suprema d’Argentina va acceptar extradir-lo i el novembre de 1995 Priebke era enviat a Roma en avió. El 7 de març de 1998 va ser condemnat a cadena perpètua que, degut a la seva avançada edat de 85 anys, va fer que la complís a casa. Durant tot el temps del judici, Priebke va viure en el monestir de San Bonaventura, a les afores de Roma, sota la protecció de l’església catòlica, el mateix amagatall que havia utilitzat Adolf Eichmann per amagar-se. Erich Priebke va morir l’11 d’octubre de 2013 de mort natural. La seva última voluntat va ser la de ser enterrat a Argentina, al costat de la seva esposa Alice, però la presidenta d’Argentina, Cristina Kirchner, s’hi va negar. Tampoc Alemanya va voler enterrar-lo en territori alemany. La Societat de Sant Pius X va oficialitzar una missa per Priebke. Durant el servei fúnebre varen esclatar violents enfrontaments entre neonazis i antifeixistes, fet que va provocat que la seva família no hi pogués ser present a l’enterrament. Finalment, el taüt de Priebke va ser confiscat per les autoritats italianes i traslladat a una base militar a prop de Roma per ser enterrat en un lloc secret.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply