Klaus Barbie

Klaus Barbie va néixer el 25 d’octubre de 1913 a Bad Godesberg. Fill d’un mestre ferit en el cap a la Batalla de Verdun, la família del seu pare era descendent de catòlics francesos que es varen traslladar a viure, després de la Revolució Francesa, a la zona de Merzig, a la frontera amb França. El seu pare, després de la Primera Guerra Mundial, es va tornar alcohòlic i maltractava físicament a Klaus i al seu germà Kurt. El juny de 1933 va morir el seu germà de pneumònia i el desembre d’aquell mateix any va morir el seu pare. Klaus va néixer en un ambient ple d’odi cap als francesos, a qui responsabilitzaven dels problemes de la família.   

El mateix que va morir el seu germà i el seu pare, Barbie es va allistar a les Joventuts Hitlerianes enlloc d’estudiar teologia com havia desitjat. El febrer de 1935 va ser destinats com ajudant personal de l’oficina local del NSDAP a Treiet i va començar a treballar en el SD, sent assignat a la Hauptamt (Oficina Central) fins l’octubre de 1936, quan va ser enviat al SD Oberabschnitt (Secció Superior) Oest, a Düsseldorf. Aquell 1935 es va allistar a les SS amb el número 272.284 i l’1 de maig de 1937 en el NSDAP amb el número d’afiliat 4.583.085. El 1939 es va casar amb la filla d’un carter, Regina Magaretta Wilms. El 20 d’abril d’aquell any va ser nomenat Oberscharführer (sergent major) de les SS i a l’octubre se’l va destinar al SO Abschnitt (Secció) de Dortmund i el 20 d’abril de 1940 va ser ascendit al grau de SS-Untersturmführer (sots-tinent).  

El 1940 va organitzar les batudes d’Àmsterdam i a l’octubre d’aquell any va ser nomenat Hilfsreferent (assistent) en la Subsecció III C amb la missió d’informar de qualsevol tendència antinazi en territori holandès. El novembre va ser ascendit a SS-Obersturmführer (tinent) i entre juliol de 1941 i maig de 1942 va ser destinat a Bèlgica. Després de la invasió alemanya de la zona sud de França el novembre de 1942 va ser nomenat cap de la Gestapo de Lió. Fins la seva marxa, el 1944, tota la zona va patir la seva violència i va ser conegut com el Carnisser de Lió. Barbie va enviar al voltant de 8.000 persones als camps de concentració i va ordenar l’execució de més de 4.000. A més, va ser el torturador del resistent Jean Moulin, i va organitzar la deportació dels nens d’Izieu. A l’agost de 1944 va abandonar la ciutat quan les forces nord-americanes estaven a prop de Lió i es va dirigir cap al nord, a Dijon, i després va tornar a Lió per tal de destruir totes les proves que l’incriminaven en tota sèrie de crims. Es creu que Barbie va assassinar a 20 soldats i col·laboradors directes seus per tal d’amagar els seus crims. Durant el seu retorn a la ciutat francesa va rebre un tret al peu, però va aconseguir escapar abans de que els nord-americans hi entressin. A l’octubre va ser ascendit a SS-Hauptsturmführer (capità) mentre es recuperava de la seva ferida en el peu a un hospital militar de la Wehrmacht. L’1 d’abril de 1945, Barbie es va fer passar per un sots-oficial de la Wehrmacht per unir-se a una columna de combatents amb la intenció de fugir en direcció a les línies nord-americanes. Barbie va ser detingut a prop de Hohenlimburg, a pocs quilòmetres al sud de Dortmund. 

Tot i que ell mai va confessar els seus crims, els francesos el varen buscar però varen cometre el greu error d’incloure el nom de Barbier en la llista de la Comissió de Crims de Guerra de les Nacions Unides (la UNWCC). Com que creient que només era un membre de la Wehrmacht va ser posat en llibertat i es va dirigir a Hamburg sota el nom fals de Becker, on va treballar de comerciant de pneumàtics fins l’octubre de 1945, quan va decidir traslladar-se amb la seva família a 300 quilòmetres al sud de Bursfelde, on es va ocupar del mercat negre de la zona juntament amb dos ex-oficials de les SS. Les seves activitats en el mercat negre varen provocar que fos detingut pels nord-americans, que el varen condemnar a 14 dies de presó. Després de ser posat de nou en llibertat va continuar les seves activitats amb els seus companys. A finals d’any es va mudar amb la seva família a la ciutat de Triet, on va organitzar una organització coneguda com Organisation für Deutschen Sozialismus, el ODS. A la tardor de 1946, quan preparava una important reunió del ODS, es va veure involucrat en una persecució amb policies militars nord-americans i va ser denunciat per una dona a la que havia enganyat en una venda de pedres precioses en el mercat negre. En l’intercanvi de tret Barbie va ser ferit en un dit. El 12 de novembre, membres de la intel·ligència militar britànica el varen detenir per les seves activitats en el ODS i va ser traslladat a una base britànica a Hamburg. El seu interrogatori brutal va fer que alimentés un odi cap als britànics. Dos dies després va aconseguir escapar i es va amagar a prop de Kassel per poder assistir al naixement del seu segon fill, Klaus-Jörg. 

El febrer de 1947, els serveis d’intel·ligència militar nord-americans i britànics varen decidir que el ODS havia de ser desmantellat, però Barbie va aconseguir escapar abans de ser detingut i es va amagar a l’estació de tren de Memmingen juntament amb la seva família. El maig de 1947 va ser condemnat a mort pels francesos en rebel·lia. Kurt Merk, antic agent del Abwehr a Dijon, va informar al CIC , el contraespionatge americà, sobre els valors de Barbie en una possible lluita contra els soviètics. D’aquesta manera, Barbie va treballar amb els nord-americans i se li va amagar el seu passat. Però a principis de 1949, Merk es va distanciar de Barbie i va explicar en els nord-americans tots els crims que havia comès el Carnisser de Lió. Els nord-americans llavors varen decidir eliminar el seu nom dels registres del CIC.

A principis de 1950, el govern francès va demanar la seva extradició, però John J. McCloy Alt Comissionat nord-americà per Alemanya, va rebutjar l’extradició. Barbie llavors va ser destinat en el 66 Destacament del CIC, tot i que des del 7 de novembre de 1949 hi havia una ordre de detenir-lo i entregar-lo a les autoritats franceses del mateix CIC. Sabent que tard o d’hora seria detingut, va fugir cap a Itàlia i, amb l’ajuda del Vaticà, va ser allotjat a l’església de Sant Antonio di Pegli, a Gènova, protegit pels religiosos Karlo Petranovic i Edoardo Dömoter, el mateix que ajudaria a fugir a Adolf Eichmann. El 23 de març de 1951 va pujar a bord del Argentina Corrientes i, després d’un breu pas per Buenos Aires, se li va perdre el rastre. Es diu que va muntar una carnisseria típica alemanya a San Carlos de Bariloche. Aquell any es va dirigir a Bolívia, on es va canviar el nom pel del rabí del seu poble de nen, Altmann. El 16 de març de 1965 va ser allistat pels serveis d’intel·ligència de la República Federal d’Alemanya, el Bundesnachrichtendienst, el BND, amb el nom clau d’Àguila i amb el número V-43118. Barbie va enviar un total de 35 informes sobre les organitzacions revolucionaries i anarquistes de Sud-Amèrica. Barbie també va participar en l’arribada al poder d’Hugo Banzer el 1971 i després la del general Luís García Meza el 1980. El 1972 Beate Klarsfeld el va identificar i el 19 de gener va sortir en el diari francès L’Aurore un reportatge de les seves activitat a Bolívia. El govern de La Paz es va negar a extradir-lo, tal i com demanaven els francesos.

Però la seva sort va canviar el 1983 quan va caure la dictadura boliviana i el nou govern d’esquerres liderat per Hernán Siles Suazo va decidir extradir-lo. El Departament de Justícia nord-americà inclús es va disculpar aquell any per no haver-lo entregat quan tocava. A finals d’any, Barbie va ser traslladat a França. El 1987 va ser jutjat a Lió on va ser condemnat a cadena perpètua per crims contra la humanitat. El seu advocat va ser Jacques Vergès, el mateix que va defensar el 1994 el terrorista Carlos, Chacal. Mentre complia la seva condemna se li va diagnosticar leucèmia i càncer de columna i pròstata. Totes les peticions de llibertat varen ser denegades. Klaus Barbie va morir a l’hospital penitenciari de Sain-Paul el 28 de setembre de 1991 de mort natural.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply