Willy Brandt

Herbert Frahm Brandt, conegut com Willy Brandt, va néixer el 18 de desembre de 1913 a Lübeck. Fill natural d’una treballadora de grans magatzems, va militar des de molt jove amb els socialistes. El 1933 va emigrar a Noruega, on va canviar d’identitat i nacionalitat, canviant-se el nom per Willy Brandt. Membre de l’ala esquerra del partit socialdemòcrata, es va posar al capdavant dels socialistes exiliats a Oslo i va córrer el risc de tornar a Berlín el 1936. Va combatre en la Guerra Civil espanyola amb el bàndol republicà i el principi de la Segona Guerra Mundial va combatre sota la bandera noruega.

El 1945 va tornar a Alemanya i va treballar com a corresponsal de diversos diaris noruecs en el judici de Nuremberg, i després es va instal·lar a Berlín com a representant diplomàtic de Noruega. El 1947 va tornar a tenir la nacionalitat alemanya i va militar activament en el SPD. El 1955 va ser elegit president del parlament de Berlín Oest i el 1957 alcalde de Berlín, càrrec que va ocupar casi 10 anys. La crisis de Berlín i la construcció del Mur el 1961 el varen fer popular i es va oposar clarament al comunisme. Va ser candidat a la cancelleria, però va perdre el 1961 davant del demòcrata cristià Konrad Adenauer i el 1965 davant de Ludwig Erhard. El 1964 va ser nombrat president del SPD i el 1966 vicecanceller i ministre d’Afers Exteriors. Finalment, va ser elegit canceller en les eleccions de 1969, i va treballar per la independència d’Alemanya respecte del seu aliat nord-americà. Brandt va iniciar una política d’obertura a l’est, Ostpolitik, i va normalitzar les relacions de la RFA amb la Unió Soviètica i la RDA. El 1970 va firmar a Moscou un tractat que reconeixia com a polonesos els territoris a l’est de la línia Òder-Neisse i va reconèixer oficialment la RDA, permetent així tornar les relacions dels dos països i l’entrada de les dues Alemanya a l’ONU. El 1971 va guanyar el Premi Nobel de la Pau i l’any següent va tornar a ser reelegit canceller. Però Brandt va guanyar-se les crítiques del seu propi país, que el va acusar de ser massa liberal, i el 1974 es va veure obligat a dimitir en quedar compromès en l’assumpte de l’espia Guillaume, un dels seus pròxims col·laboradors i agents dels serveis secrets d’Alemanya de l’Est. A partir de llavors va ser cap del partit socialdemòcrata fins l’any 1987. El 1976 va ser elegit president de la Internacional Socialista. Ferm partidari convençut de la reunificació, es va alegrar de la caiguda del Mur el 1989. Willy Brandt va morir el 8 d’octubre de 1992 a Unkel.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply