Les dones en la guerra

Les dones sempre han estat implicades d’una manera o una altra en totes les guerres durant la història. Però en els conflictes del segle XX, quan canviava el ritme de vida habitual en temps de pau, la dona va assumir els treballs que feien habitualment els homes i es varen posar a treballar a primera línia en els aparells militars i logístics. Durant la Primera Guerra Mundial ja trobem a la dona treballant en el sistema productiu dels seus països, però es va fer més visible durant la Segona Guerra Mundial.

En la Primera Guerra Mundial:

Les dones en la Primera Guerra Mundial varen ser mobilitzades com mai s’havia fet. La majoria varen ser allistades a la força per treballar en les fàbriques de municions, ampliant en gran mesura el treball civil per substituir als homes que lluitaven als fronts. Milers d’elles també varen servir en les forces armades en funcions de suport, per exemple, com a infermeres, tot i que a Rússia i a Sèrbia les dones varen participar també en combat com a soldats.

En la Segona Guerra Mundial:

Els dos països que varen mobilitzar més el sector femení durant la Segona Guerra Mundial varen ser la Unió Soviètica i la Gran Bretanya. Les dones varen ser combatents a l’ombra. Actuaven de correus, feien agitació als mercats, a les cues de racionament, repartien fulls volants amagats als cistells de la compra, improvisaven mítings, neutralitzaven l’hostilitat contra els Aliats quan es produïen bombardejos, proporcionaven amagatalls i llocs de reunió, curaven els partisans ferits, aportaven els seus coneixements i oficis d’infermeria, cuineres, escriventes, taquígrafes, d’actilògrafes….. No es tractaven de tasques subsidiàries de les grans accions militars, sinó que eren unes formes específiques de lluita. Però a on les dones varen assumir un paper més actiu va ser en els moviments de resistència al feixisme i el nazisme. Les dones varen dur a terme eficaços treballs dels diferents moviments a Polònia, a Iugoslàvia, on varen morir 25.000 dones de la resistència, a França i els demés països occidentals ocupats. Els alemanys varen executar entre 200 i 300 dones franceses per les seves activitats a la Resistència i varen enviar a unes 8.500 a camps de concentració, la majoria de les quals moririen en ells.

A la Unió Soviètica:

El 1942 es va establir que totes les dones d’entre 16 i 45 anys podien allistar-se per serveis bèl·lics, i entre 1 i 1,5 milions es van allistar a l’exèrcit soviètic. La seva participació es va fer en igual de condicions que els homes, amb l’únic privilegi de rebre 100 grams més de sabó que els homes. En alguns casos les dones varen servir en operacions de guerra en el camp de batalla, portant avions i carros de combat o també vaixells de guerra. A Rússia varen prestar servei militar 800.000 dones. Les dones que varen servir en el treball va representar el 55%.

A la Gran Bretanya:

El 1941, les dones solteres d’entre 20 i 30 anys estaven subjectes a l’allistament, tan per servir com a auxiliars en les forces militars com en la indústria. Entre 1942 i 1945 es varen allistar 125.000 dones i es va ampliar el llistó d’edat per la mobilització en els sectors productius fent treballar també a mares de família. El 1939, la Women’s Auxiliary Air Force, que va tenir 180.000 membres, el 1943 va ajudar a l’aviació britànica, sobretot en els serveis de terra. Una altra formació femenina, la Women’s Royal Navy Service, amb 70.000 membres el 1944, va ajudar a la Marina. En la defensa aèria, les dones dirigien els llocs de radar a les costes britàniques. El 1943, més d’un milió de dones varen participar en el servei voluntari de defensa civil, la Women’s Voluntary Services for Civil Defense. Les dones britàniques varen destacar en la guerra secreta i en les activitats del Departament de Intel·ligència.

En els Estats Units:

Les dones, superant el masclisme de l’època, varen desenvolupar una feina important en les forces armades i en la indústria. Cossos auxiliars femenins varen servir a l’Exèrcit o a la Marina. El 1945, més de 2,2 milions de dones treballaven en les indústries de guerra, en la construcció d’embarcacions, aeronaus, vehicles i armament. D’aquesta manera moltes dones varen tenir una feina remunerada i voluntària. L’experiència adquirida en els anys de la guerra va servir com a bases per l’evolució del paper femení en la societat nord-americana. Per exemple, moltes dones varen treballar com a tècnics especialitzats en avions de guerra a l’escola de la planta de Douglas Aircraft Company, Long Beach, Califòrnia.

A Alemanya:

La ideologia nazi veia la dona com a cuidadora de la família i va limitar la seva presència en determinats sectors. La Wehrmacht, per qüestions ideològiques, no va reclutar mai a les dones. Fins al 1943, l’allistament de les dones entre 17 i 45 anys per la producció bèl·lica no es va fer de forma sistemàtica. Tot i el masclisme d’Alemanya, el 1939 la força del treball femení va ser d’un 37% i a finals de 1943 casi es va duplicar en la indústria pesada. El govern alemany va aprovar que als 18 anys totes les dones fessin un any de servei, on realitzaven feines agrícoles, assistencials o treballaven en el servei domèstic. Totes les dones solteres estaven obligades a contribuir a l’esforç bèl·lic i en el treball rural

A Japó:

El cap de govern, el general Hideiki Tojo, es va negar a introduir el servei militar femení per no trencar amb el model familiar tradicional.

dones



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply