Joachim Peiper

Joachim Peiper va néixer el 30 de gener de 1915 a Berlín. Era fill d’un veterà de la Primera Guerra Mundial. Dominava perfectament l’anglès i el francès. El 1938 va servir com adjunt personal d’en Heinrich Himmler, i just abans de la invasió de Polònia es va casar amb una de les secretàries del líder de les SS. Va ingressar en la Leibstandarte-SS Adolf Hitler durant la Segona Guerra Mundial, combatent en els fronts occidental i oriental. A l’Est es a on va cometre greus atrocitats cremant pobles i matant a civils amb tanta intensitat que la seva unitat va rebre el sobrenom de Brigada Entorxa. Els seus dos germans, també de les SS, varen morir en combat. Amb els bombardejos Aliats a les ciutats alemanyes no va qüestionar les ordres de l’Adolf Hitler. El desembre de 1944 va participar en la Campanya de les Ardenes.

Al final de la guerra va ser jutjat amb altres 72 membres de les SS en un procés que va començar a Dachau el maig de 1946. Després de dos mesos d’interrogatoris i de declaracions de testimonis va ser condemnat a mort per haver executat 72 presoners nord-americans a Maldemy. En aquest procés també es varen condemnar a mort a 42 companys seus. La seva condemna a mort va ser commutada per cadena perpètua, i finalment va ser alliberat de la presó de Landsberg el 22 de desembre de 1956. Peiper va trobar feina com a gerent de vendes per l’empresa Porsche. Després va treballar per la Volkswagen i com a traductor. Tot i el seu retorn a la vida civil, sempre va estar actiu en les associacions de veterans de les Waffen-SS. Al principi dels anys setanta es va instal·lar en el departament de Jura, França. El 1976 va sortir a la llum el seu passat i se’n va donar publicitat. Joachim Peiper va morir en un incendi causat per una bomba incendiària, un còctel Mólotov, en el seu xalet a Traves, Alsàcia, el 13 de juliol de 1976, el seu cadàver va ser descobert el dia següent carbonitzat. Abans de morir, Peiper va dir que els seus antics camarades l’esperarien en el Walhalla. L’assassí o els assassins, que mai es varen trobar, varen tallar les mànegues del departament de bombers per tal de que no l’anessin a socórrer. És molt probable que els assassins fossin antics membres de la Resistència francesa. Es diu que va intentar escapar de l’incendi, però que va tornar per salvar de les flames un exemplar del Mein Kampf amb un autògraf d’en Hitler, i que el sostre es va desplomar sobre seu.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply