Vasili Zàitzev

Vasili Zàitzev va néixer el 23 de març de 1915 a Yelenika, Rússia. Des de ben petit es va relacionar amb les armes,ja que a la zona dels monts Urals era molt comú la caça. Durant els estius treballava de pastor. A l’edat de quinze anys va anar a l’escola tècnica de Magnitogorsk i després va servir com a botiguer de llibres a l’Esquadra soviètica de l’Extrem Orient.

Durant la Segona Guerra Mundial es va fer famós per ser un bon franctirador i els diaris russos el varen fer famós per les seves gestes. Es diu que en deu dies va matar al voltant de 50 alemanys i els corresponsals escrivien d’ell que tenia l’habilitat per abatre als seus enemics amb una sola bala. Es tractava d’una tècnica que havia après mentre caçava cérvols en els boscos que rodejaven a Elininski, la seva llar al vessant dels monts Urals. El setembre de 1942 va ser enviat amb la 284º Divisió a Stalingrad. Sabent la seva llegenda d’heroi nacional, els alemanys varen agafar un excessiu interès en ell. Segons alguns historiadors, els alemanys varen enviar a la ciutat un comandant anomenat Konnigs per matar-lo. Seguint aquesta llegenda va ser Zaitzev qui finalment va matar a en Konnigs. Tot i que aquesta historieta es va fer famosa en una pel·lícula nord-americana, no està clar que hagués anat així. Zaitzev a Stalingrad va ensenyar a uns trenta russos la seva habilitat amb el fusell i entre els seus alumnes hi havia la Tània Chernova, que segons alguns va ser la seva amant. Tot i la seva fama exagerada, s’ha acreditat que va matar a 242 alemanys a Stalingrad, entre ells 11 franctiradors, abans de que una mina terrestre el deixés temporalment cec l’any 1943. No va ser el franctirador soviètic que més va assassinar, però sí que va ser un dels homes més respectats i admirat dins de l’exèrcit soviètic.


Després de la guerra va ser aclamat com heroi de la Unió Soviètica, es va casar i es va establir a Kiev treballant com a director d’una escola d’enginyeria. Posteriorment es va convertir en director d’una fàbrica de tèxtils i es va quedar a la capital ucraïnesa fins la seva mort el 15 de desembre de 1991, només 10 dies abans de la dissolució de la Unió Soviètica. Inicialment va ser enterrat a Kiev, però finalment va ser enterrat en un lloc d’honor en el turó Mamáyev Kurgán a Volgograd.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply