La Unió Soviètica

Abans de la Unió Soviètica, Rússia:

A Rússia casi la meitat de la població pertanyia a una nacionalitat, la russa, i la resta a unes cent, entre les que predominaven minories de menys d’un milió d’habitants. Aquests pobles varen ser annexionats per l’imperi tsarista, que a finals del segle XIX va intentar assimilar-los i imposar-los la cultura russa amb la prohibició de l’ús de la seva llengua en els mitjans de comunicació socials i en l’ensenyança. Amb la Revolució de 1917, en Vladimir Lenin va utilitzar els nacionalismes perifèrics per debilitar el tsarisme.

El naixement de la Unió Soviètica:

Després de la Revolució de l’Octubre de 1917, Rússia va canviar el seu model econòmic, polític i social, i es va imposar un sistema comunista liderat per en Vladimir Lenin. Aquest canvi va comportar la independència de cinc nacions: Finlàndia, Polònia, Estònia, Lituània i Letònia, que varen establir governs semblant al dels occidentals, mentre que es varen donar governs independents i socialistes a Ucraïna, Bielorússia i els països caucàsics i asiàtics. El novembre de 1917 es va aprovar un decret establint la igualtat i sobirania dels pobles de l’Imperi i, en conseqüència, els seus drets a ser independents. Però, a partir de 1918, la necessitat de fer front a la Guerra Civil va donar lloc a una política militar unitària, que el 1920 es va ampliar a l’esfera econòmica. Amb el propòsit de tornar a unir els seus antics països, Rússia va caure derrotada en un conflicte amb Polònia quan els russos volien accedir als Estats bàltics i controlar una zona de davant d’Alemanya. Tot hi perdre, el 1921, l’expressió unitària es va ampliar a la unió d’Estats amb Exèrcit, Hisenda, Comunicacions i Consell Econòmic comuns, i d’aquesta manera es va establir una espècie de confederacions, ja que es va unificar el Congrés dels Soviets, que era l’òrgan de deliberació i, per tant, equivalent al legislatius occidental, i el Comitè Central Executiu. A finals de 1922 es va reunir el I Congres dels Soviets de la Unió Soviètica, que va ser com una espècie d’Assemblea Constituent, i va delegar poders a una comissió que va acabar amb el projecte de Constitució Federal del 16 de juny de 1923, la qual va ser aprovada pel II Congrés de Soviets del 31 de gener de 1924. En aquesta Constitució el federalisme tenia una finalitat internacionalista. El 12 de novembre de 1923, la Unió Soviètica va adoptar la seva bandera oficial completament vermella amb el símbol de la falç i el martell daurat, i sobre aquest símbol un a estrella vermella resseguida amb el color daurat. A més, les diverses banderes de les repúbliques que conformaven la Unió Soviètica varen ser modificades. Però en Lenin no va veure mai acabat el seu projecte en morir el 21 de gener de 1924, sent substituït per en Iosif Stalin. En Lenin volia que el substituís en Lev Trotski perquè va veure que Stalin era massa violent per dirigir el país.

A principis de 1930, Stalin va dur a terme una reforma de col·lectivització de la terra forçosa i va enviar els terratinents que si oposaven als camps de concentració, els gulags, on molts d’ells moririen. El 1934 va dur a terme una brutal purga contra la burocràcia soviètica. La segona meitat dels anys 30 va ser marcada per la repressió als pagesos sospitosos de sabotejar el règim per l’actitud hostil davant la col·lectivització forçosa. El 1937 va destruir a tots els militars que s’oposaven o pensaven diferent a ell. Durant aquest període va sortir en moltes zones del país un sentiment nacionalista que s’oposava al poder de Moscou. Amb Stalin, el país va ser industrialitzat forçosament de forma salvatge, sobretot en les zones més endarrerides industrialment. Però la industrialització va anar acompanyada de l’emigració dels russos, que es varen establir massivament a les zones asiàtiques, destruint els fets diferencials de les minories.

Tot i que la Unió Soviètica era un Estat oficialment ateu, molts dels seus ciutadans  s’identificaven amb l’Església Ortodoxa.

La Segona Guerra Mundial:

Durant la Segona Guerra Mundial, en un principi la Unió Soviètica es va mirar el conflicte a distància gràcies al Pacte Mólotov- Ribbentrop del 23 d’agost de 1939 i es va declarar un país neutral, però el 17 de setembre de 1939 la Unió Soviètica va ajudar a Alemanya envaint Polònia per l’est. Stalin va dir que havia envaït Polònia per restaurar la pau i l’ordre. Polònia no va recuperar la seva independència i la seva llibertat de la Unió Soviètica fins al novembre de 1989. A l’hivern de 1939-1940, aprofitant la guerra, la Unió Soviètica va conquerir Finlàndia. El 1940 es va enfortir encara més les relacions entre la Unió Soviètica i Alemanya. Les exportacions soviètiques a Alemanya varen constituir el 66% de totes les importacions de fòsfor, el 63% de les de crom, el 55% de les de magnesi i el 33% de les de petroli per l’economia de guerra. A més, fins que no varen ser envaïts els soviètics, havien subministrat en els alemanys 1.995.400 tones de cereals, 907.000 tones de petroli i 90.700 tones de cotó. Aquests subministraments varen resultar essencials per què la Wehrmacht els envaís. Tot i el greu error dels soviètics de no veure els perills de pactar amb els alemanys, des del 1939 la indústria soviètica va augmentar la producció en Defensa en un 46,5%. Entre gener de 1939 i juny de 1941, de les fàbriques de producció en varen sortir 105.000 metralladores, 100.000 metralletes, 82.000 peces d’artilleria, més de 1.800 tancs, 15.000 canons antitanc i més de 2.700 avions.

Amb l’annexió de les antigues nacions es varen implantar terrorífiques accions contra la població, a més de trasllats massius de població, entre ells els cosacs de Crimea i els alemanys del Volga. A partir de llavors el rus va ser obligatori a tot el país i era l’única llengua en l’ensenyança superior. A l’Exèrcit i en el partit només s’utilitzava el rus. Es va reinterpretar la Història per explicar els motius de l’annexió d’aquells territoris, s’afirmava que la colonització realitzada pels tsars era de caràcter progressista i que la unió d’aquests pobles amb Rússia es va fer de forma voluntària.

Però tota l’estratègia de Rússia va canviar quan l’Adolf Hitler va decidir trencar el pacte amb la Unió Soviètica i el 22 de juny de 1941 va envair al país militarment. El principi els alemanys varen portar la iniciativa, sobretot gràcies a l’afecte sorpresa i a que Stalin va calcular que els alemanys atacarien sobretot en el sud. De les aproximadament 130 divisions soviètiques desplegades a la frontera, 60 defensaven Ucraïna, 40 defensaven al centre i 30 als estats Bàltics. Tot semblava fàcil pels alemanys però, gràcies a la climatologia, la falta de preparació alemanya i la reorganització de l’exèrcit soviètic, els alemanys varen quedar frenats el desembre de 1941 a les portes de Moscou. A partir de llavors, els soviètics varen expulsar els alemanys cap al seu territori i a l’abril de 1945 arribaven a Berlín acabant amb el règim nazi. Al final de la guerra, la producció anual de les industries d’armament soviètic es varen elevar a 30.000 tancs, 40.000 avions, 120.000 canons, 450.000 metralladores i més de 3 milions de fusells.

Amb l’Operació Barbarroja els soviètics es varen posar al costat dels Aliats i es varen obrir a l’Atlàntic pels dos ports de Murmansk i Arkhangel per rebre ajuda nord-americana en la ruta marítima del Gran Nord. Els alemanys varen intentar paralitzar el port de Murmansk llançant-hi bombes, però no varen aconseguir el seu objectiu i l’ajuda nord-americana va continuar arribant. Durant tota la guerra, la Unió Soviètica va rebre dels Estats Units una ajuda considerable. De gener de 1941 a maig de 1945 més de 2.500 embarcacions varen dur a Rússia 15 milions de tones de material. D’aquesta manera l’exèrcit soviètic va rebre 13.000 tancs, més de 400.000 camions, 2,5 milions de tones de gasolina d’aviació…..

Tot i que la Unió Soviètica en va sortir victoriosa del conflicte, de fet ells mateixos es varen considerar els guanyadors per haver dut la carrega més gran de la guerra, va ser el país que va patir més durant el conflicte en qüestió de baixes humanes, varen ser destruïdes 1.710 ciutats, 70.000 pobles i 25 milions de ciutadans es varen quedar sense la seva llar. Es calcula que els danys causats a la Unió Soviètica durant la guerra són de 679 milions de rubles. El 1946, els soviètics varen informar que la Segona Guerra Mundial havia costat a la Unió Soviètica 7 milions de baixes. Aproximadament el 80% dels homes nascuts a la Unió Soviètica el 1923 varen morir en la guerra. El 1960, en Nikita Jruschov, com a part del programa de desestalinització, va admetre que la guerra els hi havia costat més de 20 milions de baixes.

Després de la guerra:

El país, vivint un aire bèl·lic i triomfador, es va annexionar Lituània, Estònia i Letònia, que varen tornar a ser repúbliques soviètiques. Lituània va recuperar el territori de Memel, perdut el 1939 a favor dels alemanys, i es va annexionar el nord de Prússia Oriental. També es va annexionar les regions situades a l’est de la línia de Curlàndia, que pertanyien a Polònia el 1939, i Moldàvia, que era romanesa des de 1941, que es va convertir en una república soviètica. Per retenir Finlàndia, el juliol de 1956 la República carèlia-finlandesa va perdre la seva categoria de federada, transformant-se en la República Autònoma de Carèlia dins la República Russa basant-se en que els finlandesos només representaven el 25% de la població i el 75% eren russos. A més, va desaparèixer el dret de secessió i el retorn de les fronteres finlandeses. El 1959 va passar molt igual a Kazakhstan, on la població autòctona era llavors només el 29,6% de la població total.

El creixement de la Unió Soviètica i l’aire bèl·lic que es va viure durant la post-guerra va portar greus conseqüències amb els seus aliats. Just acabada la guerra el país va començar a tenir fortes discrepàncies amb els Estats Units i varen dividir ràpidament el món en dos blocs; el capitalista i el comunista, començant així la Guerra Freda per veure qui controlava el planeta. Durant els següents anys, els dos països varen entrar en diferents conflictes per salvar els seus interessos; la Guerra de Corea, Vietnam, Afganistan…. però mai varen lluitar en llurs territoris. Tant els Estats Units com la Unió Soviètica varen rearmar els seus països de forma mai vista, arribant a fer perillar l’estabilitat del planeta pel problema de l’arsenal atòmic.

Durant els anys 60 i 70 el país, la Unió Soviètica es mostrava davant del món com un país ideal; es gaudia d’un nivell de vida alt on tothom hi tenia el mateix nivell i, sobretot, es defensava que no hi havia una societat de classes. Però la realitat era una altra ben diferent, ja que la gran majoria de la població vivia a la pobresa i la gent no gaudia de llibertats per la repressió militar, i el govern era oligàrquic i burocràtic. El creixement demogràfic que es va produir en aquella època es deu bàsicament per la immigració des de les altres Repúbliques, especialment durant la guerra i el període de post-guerra, en connexió amb els canvis de localitat d’empreses industrials. A finals dels anys 80, una forta crisi econòmica va afectar al país i a la població, i els dirigents soviètics es varen veure obligats a demanar ajuda als països capitalistes. Després de llargues conversacions, sobretot amb els Estats Units del president George Bush, el 8 de desembre de 1991 els soviètics es varen veure obligats a  firmar un acord internacional en què es dissolia la Unió Soviètica i s’independitzaven els territoris que havien ocupat com Lituània, Ucraïna, Geòrgia, Bielorússia…… D’aquesta manera el país va entrar en el món capitalista i la bandera del país va deixar d’utilitzar-se el 3 de desembre de 1991. Curiosament, l’antic país comunista va entrar en el món capitalista de manera ferotge i es va establir la democràcia, tot i que sempre hi ha hagut el mateix partit al poder, un partit conservador i ultranacionalista, i és una democràcia molt criticada per la falta de llibertats i de drets. Amb la dissolució de la Unió Soviètica i amb la caiguda del mur de Berlín es va acabar amb la Guerra Freda.

Curiositats:

El 9 de maig de 1945, dia de la capitulació alemanya, pels soviètics va ser el dia de la victòria i cada 9 de maig celebren el dia amb desfilades militars a la Plaça Roja de Moscou.

 



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply