Tractat de Versalles

El Tractat de Versalles es un tractat de pau que els Aliats varen obligar a firmar a la Alemanya el 28 de juny de 1919 després de la primera guerra mundial. El Tractat va imposar a Alemanya càstigs durs i unes condicions severes, i l’article 231 culpava Alemanya de la guerra. Uns dels càstigs varen ser la limitació del seu exèrcit, la pèrdua de territoris i pagar grans sumes de diners a les potències vencedores. Alemanya va perdre el 13% del seu territori nacional perdent  Memel, Danzig, Prússia Occidental, Posnània, l’Alta Silèsia Oriental, el nord de Slewig, Europen Malmedy, Alsàcia i Lorena,  i es va acabar amb el seu imperi colonial perdent Togo, Camerun, Àfrica Sudoccidental Alemany, Africa Oriental Alemanya i les possessions a l’oceà Pacífic. A més, varen perdre el 26% de les seves mines de carbó, el 21,70% de les seves mines de zinc, el 75% dels jaciments de ferro i el 90% de la seva flota mercant, que abans de la guerra representava cinc milions de tones amb un valor de cinc mil milions de marcs d’or. Els alemanys en un principi no el varen voler firmar perquè era excessivament perjudicial per ells, però els Aliats li varen presentar un ultimàtum i el varen tenir que firmar.

En virtut de les clàusules del Tractat de Versalles, Alemanya i els seus aliats; Àustria-Hongria i Bulgària, varen quedar obligats a abonar reparacions per compensar els danys causats per la guerra a l’Europa occidental. Segons la suma establerta el maig de 1921, Alemanya tenia que pagar 132.000 milions de marcs d’or, dels quals 50.000 tenien que pagar-se per avançat i llavors a un ritme de 2.000 milions de marcs cada any. Després de que la moneda alemanya es desplomés el 1923, a l’abril de 1924 es va establir una nova forma de pagament, el pla Dawes, que permetia a Alemanya abonar petites quantitats. Amb el crac del 29 es va redactar un nou pla, el pla Young, que va reduir les obligacions de pagament a 112.000 milions de marcs que s’abonaria a raó de 2.000 marcs anuals fins el 1988. El pla Young va comportar la concessió a Alemanya d’un prestam per tal de que l’ajudés a sufragar el pagament de reparacions, tot i que durant els primers anys de la depressió del país en prou feines es va pagar.

Es calcula que entre 1921 i 1931, any que es va suspendre els pagaments durant un any, Alemanya va pagar 20.000 milions de marcs. En la Conferència de Lausana del juny de 1932 els Aliats varen abandonar finalment el pla de reparacions.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply