Lituània

Lituània era una de les noves repúbliques bàltiques sorgida de la desintegració del vell imperi rus i dels acords de pau de 1919. El nou Estat va dur a terme una reforma agrària a fons que va eliminar als grans propietaris, però no es va aconseguir establir una tranquil·litat política. El principal partit nacionalista, el Tautinkhai, era un moviment catòlic de dreta autoritària moderada, que va reaccionar amb odi al tractat de no agressió amb la Unió Soviètica de 1926. El desembre d’aquell any, un grup d’oficials va ocupar el parlament lituà i va nombrar a un general com a dictador temporal. Es va declarar l’estat d’emergència, seguit per un nou govern minoritari format pel Tautinikai i els demòcrata-cristians. Es va nombrar president a Antanas Smetona. A partir de 1926 va funcionar un sistema parlamentari restringit parcialment autoritari. Els demòcrata-cristians varen deixar el govern a començaments de 1927, i el president Smetona es va veure obligat a dissoldre el parlament. La seva nova Constitució del següent any va augmentar considerablement el poder de la presidència i convertia a Lituània en un Estat presidencial autoritari.

Durant la Segona Guerra Mundial:

Amb l’Operació Barba-roja dels alemanys, grups guerrillers lituans varen aprofitar el cop alemany per aixecar-se contra els soviètics. El Govern provisional del LAF, el Front Activista Lituà, va quedar constituït oficialment el 23 de juny a les ciutat de Kaunas i Vilna. Kazys Skirpa, antic representant de Lituània a la Societat de les Nacions i exiliat per culpa dels soviètics, va tornar d’immediat a Lituània, on va ser nombrat primer ministre. Skirpa va crear una força policial, va cursar diverses lleis i va posar en marxa un diari anomenat Laisve (Cap a la llibertat). El nou govern lituà tenia un fort component antisemita i de seguida va fer perseguir els jueus. Skirpa mateix va aprofitar les emissions radiofòniques per incitar a la població a massacrar als jueus.

Però els alemanys no tenien la intenció de que aquest govern lituà continués gaire més i el 5 d’agost el varen dissoldre per ser substituït pel Reichskommissariat Ostland, que tenia com a missió germanitzar la zona, el que també suposava una eliminació més radial dels jueus.

Els jueus lituans:

Abans de la invasió bolxevic, segons un informe de l’any 1933, residien a Lituània 153.743 jueus, constituint el 7,58% de la població total. Mentre que fins llavors la seva influència pesava principalment sobre l’economia, amb l’entrada dels bolxevics els jueus, que en gran majoria havien donat suport clandestinament al govern rus, varen passar ràpidament a exercir gran influència sobre la vida pública. En particular, els jueus varen donar suport a l’acció del NKVD, com la deportació de 40.000 lituans a Sibèria.

Després de l’entrada de tropes alemanyes l’any 1941, l’antisemitisme lituà es va traduir en pogroms amb l’ajut de la policia alemanya i varen ser assassinats 3.800 jueus a Kovno i uns 1.200 a ciutats menors. Jueus que varen escapar varen ser entregats a les autoritats pels pagesos. Al cap de poc d’ocupar el país, els alemanys varen formar destacaments escollits, generalment d’una força de 1 a 8 homes, perquè depuressin les presons i després, sistemàticament, sector per sector, varen eliminar del territori lituà als jueus. En aquestes operacions es varen eliminar a 136.421 persones. Alguns jueus es varen rebel·lar contra els funcionaris encarregats de les operacions i contra els auxiliars lituans, i abans de l’execució proclamaven la seva afiliació bolxevic, llançant lloances cap a Iosif Stalin i injúries cap a Alemanya. Com que el 1941 els alemanys encara no podien eliminar a tots els jueus per qüestions econòmiques, es va decidir tancar-los en guetos. A Kovno es varen tancar 15.000 jueus aproximadament; a Vilna 15.000 jueus aproximadament i a Schaulen 4.500 jueus aproximadament. La majoria d’aquests jueus varen ser utilitzats com a mà d’obra esclava de la indústria militar. Per exemple, uns 5.000 jueus, que formaven tres torns, varen treballar a l’aeròdrom de Kovno.

En total, els guerrillers lituans del LAF varen assassinar 18.490 jueus, mentre que el Einsatzgruppe A va liquidar a 114.856 només el mes de desembre de 1941. En total, entre aquest últim any de 1941 i el 1944 es va acabar a Lituània amb no menys de 190.000 jueus, el que representava un 95% dels jueus lituans.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply