Hans-Joachim Marseille

Hans-Joachim Marseille va néixer el 13 de desembre de 1919 a Berlín. Fill del general Siegfried Marseille, que havia sigut pilot de la Primera Guerra Mundial, era descendent d’immigrants francesos hugonots refugiat a Alemanya durant les guerres religioses del segle XVI. Va servir a la infanteria abans de ser transferit a la Luftwaffe el 1938. Tàctic excel·lent, el 1940 va ser destinat per primer cop a la JG-52, combatent en ella durant els combats a occident i obtenint set victòries confirmades. Per un breu temps va servir en la JG-5 i després va ser traslladat a la JG-27, formant part de la 3º Staffel del 1º Grup. Amb ella va intervenir en els Balcans. Més tard va ser transferit al nord de l’Àfrica amb altres unitats per donar suport a l’Afrikakorps de l‘Erwin Rommel. La seva indisciplina va fer que a mitjans de 1941 fos destinat a un nou destí, on va demostrar que era un bon caçador però impulsiu, fet que li va costar més d’una esbroncada del comandant d’unitat Eduard Neumann. Amb entrenament va aconseguir un gran control del seu ME-109F, amb el qual aconseguia disparar des de qualsevol posició de vol. A l’estiu de 1941 va començar a destacar per les seves victòries. El 24 de setembre va destruir un Maryland i quatre Hurricans.

Durant l’ofensiva britànica de l’hivern de 1942 les seves victòries varen créixer i va ser ascendit a tinent segon. Al mateix temps, ell i el seu Groc 14 començaven a ser coneguts pels dos bàndols. El 24 de febrer, quan ja havia obtingut 42 victòries, va rebre la Creu de Cavaller. A l’abril va ser promulgat a tinent primer. L’ofensiva d’estiu de les tropes de l’Eix va portar-li més victòries. El 10 de juny ja tenia en el seu palmarès 81 victòries després de destruir quatre Spitfire, sent ja comandant de la 3º Staffel. Per aquelles victòries va obtenir les Fulles de Roure i Espases, a més que els italians li varen atorgar la Medalla d’Or. El 15 de juny, amb ja 91 victòries, se l’anomena l’Estrella d’Àfrica, i va aparèixer en els diaris i en les notícies. En aquells moments se’l va enviar a Alemanya per descansar i no tornarà al nord de l’Àfrica fins a finals d’agost amb el grau de capità. L’1 de setembre va aconseguir 17 victòries i el 3 de setembre va ser un dels candidats per rebre els Brillants per la seva Creu de Cavaller. El 26 de setembre va destruir un Spitfire després d’un combat de 12 minuts contra un as britànic que tenia al seu damunt 35 victòries i d’aquesta manera va arribar a la seva 158º victòria, convertint-se en un dels aviadors més condecorats de l’exèrcit alemany. Quan tornava d’una missió sobre El Alamein, el 30 de setembre de 1942, va morir intentant escapar del seu avió, un ME-109G, que tenia problemes de motor. Marseille, tot i que l’aparell estava en flames, no es va voler tirar amb paracaigudes perquè es trobava en aquells moments en territori controlat pels britànics. Quan la situació es va fer insuportable es va llançar de l’aparell però va colpejar amb la cua de l’avió, sent trobat sense vida a set quilòmetres al sud de Sidi Abd el Rahman. El seu cos va ser enterrat en el cementiri militar alemany de Derna, Tobruk, a Líbia, on actualment descansa, i va rebre els Brillants de forma pòstuma.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply