El Nebelwerfer 41

El Nebelwerfer 41 va ser una peça d’artilleria alemanya que consistia en sis tubs de 15 centímetres de diàmetre que eren capaços de llançar coets que estaven carregats de fum i de gas. Varen ser utilitzats durant tota la Segona Guerra Mundial, participant des de la Batalla de França fins la defensa de Berlín. Aquesta peça va ser desenvolupats el 1920 però la falta de potència i alguns aspectes varen retardar el projecte. El 1940 les primeres unitats de Nebelwerfer varen ser entregades per la seva utilització.

El Nebelwerfer 41 es muntava sobre l’arma del canó anticarro Pak36 de 37 mil·límetres, el qual es va adaptar per subjectar els sis tubs llançacoets. Aconseguia tenir un pes total de 1.130 quilograms i es requerien com a mínim cinc homes per manejar-lo. El seu abast de foc era de 2.200 metres i el coet podia aconseguir una velocitat de 145 metres per segon. El coet tenia una peculiar característica, ja que el seu motor es trobava al davant, per tal de que l’efecte d’explosió i de fragmentació fos més gran, i com que la seva detonació es feia sobre el terra la seva explosió era encara més enorme. En total es varen construir 5.283 llançadores Nebelwerfer 41 i al voltant de cinc milions de coets de 15 centímetres. Pel seu estrident soroll, semblant a un xiscle, els soldats britànics li varen posar el sobrenom de moaning minnie, que es podria traduir com la ploranera, o screaming meenie, histèrica. Els nord-americans l’anomenaven screaming meemie amb un significat similar.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply