John Ivan Demjanjuk

John Ivan Demjanjuk va néixer el 3 d’abril de 1920 a Dubovi Makharintsi, Ucraïna. Sense pràcticament haver anat a escola, Demjanjuk va treballar en una granja col·lectiva fins que va ser reclutat per l’exèrcit soviètic el 1940. Ferit en combat durant l’Operació Barba-roja, va continuar servint com a soldat ras en l’exèrcit soviètic fins que va ser capturat pels alemanys durant la batalla de l’Estret de Kerch, a Crimea, el maig de 1942. Ràpidament, Demjanjuk es va presentar com a candidat auxiliar per formar part del cos de voluntaris ucraïnesos de les SS. Entrenat en el camp de concentració de Trawniki, Polònia, va ser enviat al camp d’extermini de Treblinka, on va rebre el sobrenom d’Ivan el Terrible, fins el setembre de 1943. Demjanjuk s’encarregava de dirigir els jueus a les cambres de gas i gaudia fent aquell treball colpejant i disparant a les víctimes. Segons sembla també va treballar al camp d’extermini de Sobibor. Un cop el camp de Treblinka va ser desmantellat, Demjanjuk va servir a Alemanya i Àustria fins el 1945.

Després de la guerra es va quedar en la zona d’ocupació nord-americana i, després de residir en diversos campaments i després de casar-se amb una ucraïnesa, va arribar a Ratisbona, on va conduir un camió de gran tonatge en un parc d’automòbils de l’exèrcit nord-americà entre 1947 i 1949. Demjanjuk va amagar la seva identitat i va afirmar, en sol·licitar al seu estatus de refugiat, que havia reparat màquines agrícoles en diverses granges, una d’elles a prop de Sobibor. Però els agents del CIC nord-americà no varen comprovar les dades i li varen concedir l’estatus de refugiat. El 1952 va aconseguir emigrar a Estats Units, on va treballar com a mecànic per la Ford Motor Company, i el 1958 va obtenir la ciutadania nord-americana.

El 1975, Michael Hanusiak, antic membre del Partit Comunista nord-americà i director del Ucranian Daily News, va publicar una llista de criminals de guerra ucraïnesos i en aquesta llista hi figurava el nom de Demjanjuk, a qui s’identificava com antic guàrdia de les SS a Sobibor. Però la FBI mai es va creure aquesta llista perquè creien que formava part d’una campanya de difamació soviètica. Finalment, aquella llista va ser enviada pel Servei d’Immigració i Naturalització, INS, a Simon Wiesenthal i a Israel amb les fotografies dels homes d’aquella llista. Miriam Radiwker, oficial de la policia israeliana d’origen ucraïnès, va reunir a un grup de supervivents de Treblinka i els va ensenyar les fotografies i aquests varen reconèixer el rostre de Demjanjuk. El 1977, l’Oficina Fiscal General de Cleveland va acusar formalment a Demjanjuk, que es va defensar dient que ell mai havia estat ni a Trawniki, ni a Treblinka ni a Sobibor. El 1979, l’Oficina d’Investigacions Especials del Departament de Justícia es va fer càrrec de la investigació i l’any següent el Tribunal Federal de Districte va resoldre la desnaturalització de Demjanjuk, al·legant que havia sigut obtinguda il·legalment. El desembre de 1982 el govern nord-americà va començar un procés de deportació cap a Demjanjuk i a l’abril de 1983 va començar l’audiència de deportació en el Tribunal d’Immigració de Cleveland. El mateix temps, Israel va decidir iniciar un procés legal contra ell. El 18 de novembre, agents de l’oficina de la FBI a Cleveland el varen detenir i el govern nord-americà, en nom d’Israel, va presentar denuncia contra ell. El maig de 1984, el jutge Adolph E. Angelilli va ordenar la seva deportació a la Unió Soviètica, però també li va oferir la possibilitat de fer-ho voluntàriament. La seva deportació va ser confirmada el febrer de 1985 per la BIA, però Demjanjuk i els seus advocats varen anar presentant recursos per allargar-la. Finalment, el 24 de febrer de 1986 l’alt tribunal presidit pel jutge Warren Burger el va posar sota custòdia d’agents federals nord-americans perquè l’entreguessin a Israel i quatre dies més tard el varen pujar a un avió.

A Israel va ser confinat a la presó de màxima seguretat de Ramla, el mateix lloc on Adolf Eichmann havia sigut executat. Jutjat el 1987 a Jerusalem pels crims comesos a Treblinka, va ser el segons criminal de guerra que va seure dins la Caixa de Vidre blindada. El primer havia sigut Eichmann. Durant el judici va negar totes les acusacions, inclús que ell fos Ivan el Terrible, però les seves declaracions no varen impedir que el 18 d’abril de 1988 fos sentenciat a morir a la forca. La seva sentència no es va complir com estava estipulat i, finalment, el 29 de juliol de 1993, cinc jutge del Tribunal Suprem varen revocar el veredicte, ja que creien que les víctimes s’havien confós i que darrere d’Ivan el Terrible hi havia Ivan Marchenko i no Ivan Demjanjuk. Aquell mateix any va ser posat en llibertat i a finals d’any va tornar als Estats Units, on se li va tornar la ciutadania.

El 2002, després d’una investigació duta a terme per l’Oficina d’Investigacions Especials del Departament de Justícia, juntament amb l’INS, es va decidir retirar-li la ciutadania nord-americana per haver mentit sobre el seu passat i no haver mostrat penediment per la seva suposada participació en l’Holocaust. Durant els següents anys la seva cara va aparèixer en els mitjans de comunicació nord-americans, ja que Demjanjuk va lluitar perquè li tornessin la nacionalitat. El desembre de 2008, les autoritats alemanyes es varen interessar per Demjanjuk i un tribunal de Munic va sol·licitar la seva entrega. El 14 d’abril de 2009, agents del INS el varen treure de la seva residència d’ancians i el varen portar cap a la capital bavaresa. El judici a Munic es va obrir el 30 de novembre de 2009, però el problema que tenien els alemanys era que la majoria de testimonis eren morts o massa grans per recordar-lo. Tot i això, els alemanys els va servir la seva fulla de serveis número 1.393 que afirmava que Demjanjuk havia treballat en el camp de Trawniki. Finalment, el maig de 2011 va ser condemnat a cinc anys de presó per càrrecs de complicitat en l’assassinat de 29.060 jueus en el camp d’extermini de Sobibor. Degut a la seva avançada edat i de que no podia caminar, el tribunal va autoritzar suspendre el ingrés a la presó, però va ordenar que residís en l’asil d’ancians de St. Lukas, en la localitat de Bad Feilnbach, al sud d’Alemanya, on morir el 17 de març de 2012.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply