Noruega

Noruega va quedar unida a Dinamarca el 1397 i, després de les guerres napoleòniques, va passar el 1814 a Suècia fins que va aconseguir la seva independència el 26 d’octubre de 1905. Durant aquests segles, el danès es va imposar a Noruega com a llengua cultural, tot i que la seva pronunciació es va modificar amb el noruec, i l’idioma del país va perdre tota producció literària. A començaments del segle XIX, i com a conseqüència del renaixement cultural realitzat gràcies a l’Ivar Aasen, el noruec va tornar a ressorgir i, a més de ser parlat en les zones rurals, de les que mai va desaparèixer, va tornar a ser utilitzat en la literatura i va aconseguir la cooficialitat el 1880, tot i que el danès es va seguir utilitzant i tenint categoria oficial.

En el segle XX:

Entrant el segle XX, Noruega estava molt esgotada de la seva unió amb Suècia i el 1905 es va produir la seva dissolució de la unió quan el govern noruec va oferir el tro de Noruega al Príncep Carles de Dinamarca. Després d’un plebiscit en el que es va aprovar el restabliment d’una monarquia pròpia, el Parlament va elegir el príncep Carles com a rei i aquest va agafar el nom de Haakon VII seguint el llinatge dels reis de la Noruega independent. En Haakon VII de Noruega seria rei de Noruega des de 1905 fins al 1957.

Entre 1920 i 1934 Noruega va patir una depressió prolongada amb elevats índex d’atur i vagues dels obrers. Tot i que el partit laborista va prescindir de la retòrica revolucionària, alguns cercles de la classe mitjana seguien considerant el laborisme una amenaça i demanaven un govern nacional basat en l’esperit de la històrica secessió del país de Suècia el 1905. Alguns varen abandonar completament l’esperit democràtic. Llavors, un oficial de l’Exèrcit de reserva, en Vidkujn Quisling, després de moure’s en diversos moviments d’esquerre i després d’augmentar el seu racisme nòrdic amb un odi al bolxevisme rus contret de la seva estada a la Unió Soviètica, va ser nombrat ministre de Defensa en un govern del Partit Agrari. El 1933 es va veure obligat a dimitir i va fundar un partit propi, el Nasjonal Samling, NS, o Unitat Nacional. Aquest partit va atreure a estudiants i escolars sense vot, empresaris, pagesos, advocats i soldats. De seguida el NS va rebre influència nazi i el va imitar en les seves formes.

En la Segona Guerra Mundial:

El desembre de 1939, en Quisling es va entrevistar amb l’Erich Raeder a Berlín, i el cap de la Marina alemanya li va proposar un cop d’Estat coordinat amb una invasió alemanya del país. Després, en Quisling es va entrevistar en més d’una ocasió amb l’Adolf Hitler per intentar establir un govern nazi a Noruega. A l’abril de 1940, en Quisling es va reunir amb oficials dels serveis secrets alemanys a Copenhaguen per facilitar dades sobre els aeròdroms, les defenses costeres i l’estat de preparació militar de Noruega. El 9 d’abril de 1940, en l’Operació Weserübung, els nazis varen envair Noruega i varen formar un Consell Administratiu en les zones sota ocupació alemanya mentre estaven lluitant contra els britànics i els francesos pel control del país. Després de foragitar als francesos i els britànics, els nazis varen nombrar al gauleiter d’Essen, en Josef Terboven, que odiava a en Quisling, nou Comissari del Reich de Noruega. En Terboven va exercir el poder a través d’un Consell Comissariat i va prohibir tots els partits polítics excepte el Nasjonal Samling. Després de veure que en Terboven no era gaire acceptat pels noruecs, en Hitler va permetre a en Quisling entrar en el govern noruec i després va ser nombrat el cap de govern. Un cop en el poder, en Quisling va seguir amb el procés de nazificar a la societat noruega.

En l’actualitat:

Noruega continua sent una monarquia parlamentària i el seu actual rei és en Harald V de Noruega. Des de la Segona Guerra Mundial el país va experimentar un ràpid creixement econòmic i és en l’actualitat un dels països més rics del món. El seu principal ingrés prové del petroli, tot i que també té abundants recursos naturals com l’energia hidroelèctrica, gas natural, minerals, pesca i silvicultura.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply