La Eher Verlag

La Eher Verlag, també coneguda com El Pop d’Amann, era l’entitat editora oficial del partit nazi i estava sota la propietat d’Adolf Hitler. El Mein Kampf d’Adolf Hitler, el mite del segle XX d’Alfred Rosenberg, el diari Völkischer Beobachter i un gran número d’altres llibres i diaris varen ser publicats per aquesta editorial. Des de 1920 la seva seu comercial estava en la Thierschstrasse, a pocs metres de l’edifici amb en número 41 de Hitler.

Hitler era l’accionista més gran, mentre que el NSDAP tenia la resta de les accions. El seu director gerent va ser des del 1922 Max Amann, que va procurar que la influència de la Eher Verlag fos molt gran posant tota classe de dificultats a les publicacions dels altres diaris que no eren del partit nazi. D’aquí prové el nom de El Pop d’Amann, perquè estenia els seus tentacles per tot el món editorial. El 1944, després de diverses expropiacions i absorcions d’altres cases editorials i diaris, el Consorci Eher dominava pràcticament un 80% de la premsa alemanya.

Durant el Tercer Reich, la Eher Verlag es va convertir en un dels grups editorials més grans d’Europa, amb nivells de facturació molt pròxims a les del consorci de companyies químiques alemanyes IG Farben. Després de la Segona Guerra Mundial, tant l’Editorial Eher com els drets sobre el llibre La meva lluita varen passar a mans de l’Estat Lliure de Baviera.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply