Els Papes

Al principi del Tercer Reich el Papa era en Pius XI, elegit el 1922. Va ser un home de compromís, que va multiplicar els concordats. Entre 1922 i 1935 la Santa Seu va firmar-ne onze, entre ells el 1929 els acords de Letran amb Itàlia. Amb l’arribada al poder dels nazis, el Papa, debilitat per les malalties, va confiar els assumptes diplomàtics al seu cardenal favorit, l’Eugenio Pacelli, el futur Pius XII, secretari d’Estat del Vaticà des del 1930, va ser el principal artífex de la dissolució del Zentrum i del concordat firmat amb en Franz von Papen el 20 de juliol de 1933. Posteriorment va reconèixer que havia firmat aquell concordat com un mal menor. Però poc després varen sortir divergències entre els nazis i els catòlics.

Després d’un període de calma, les violacions del concordat per part dels nazis varen acabar per provocar una protesta del Papa. El diumenge de Rams de 1937, en Pius XI va intervenir amb la seva famosa encíclica Mit brennender Sorge (Amb viva preocupació), en què condemnava explícitament l’actitud del Reich cap a l’Església. El document va ser introduït a Alemanya d’amagat en diferents impremtes. Es varen distribuir per correu, a peu o en bicicleta.

Amb la mort de Pius XI el 10 de febrer de 1939, el va substituir el 2 de març de 1939 l’Eugenio Pacelli, de 63 anys, amb el nom de Pius XII. Quatre dies més tard es va dirigir a Alemanya expressant el desig de mantenir units el poble alemany amb l’Església. Volent ser imparcial, no va intervenir en la intervenció militar alemanya contra Polònia el setembre de 1939. El pontificat d’en Pius XII va ser controvertit. Se li critica haver neutralitzat la resistència de 23 milions de catòlics i haver ajudat a l’Adolf Hitler a consolidar la seva dictadura, de no haver fet res en la qüestió jueva i en la Solució Final. Només va denunciar els crims nazis en tres ocasions i a través de fórmules generals: el Nadal de 1940 es felicitava per haver ajudat a nombrosos refugiats, expatriats, emigrants, la majoria no aris. El desembre de 1942, el Papa evocava en el seu missatge de Nadal, als centenars de milers de persones que, sense cap culpa, pel fet de la seva nacionalitat o del seu origen ètnic, eren assassinades. Finalment, el 2 de juny de 1943 va parlar de les supliques ansioses de tots aquell que, per raó de nacionalitat o de raça, sense tenir cap culpa, són sotmesos a mesures d’extermini. Però també es va criticar el seu silenci sobre l’Holocaust. Des de la seva finestra en el Collegio Militare de la Via della Lungara va veure la detenció dels jueus de Roma en les batudes del 16 d’octubre de 1943. El Papa va justificar la seva actitud silenciosa per la prioritat de lluitar contra el comunisme i per la represàlies contra la comunitat catòlica alemanya davant de l’Holocaust.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply