Letònia

Letònia és un país petit del Bàltic que va pertànyer a l’Imperi Rus durant moltes dècades fins la Primera Guerra Mundial, quan el país va ser ocupat per les tropes alemanyes ,que varen expulsar a totes les autoritats russes. La població letona va celebrar l’arribada dels alemanys perquè havien patit restriccions culturals i del seu idioma per part del govern rus tsarista durant moltes dècades. En acabar la Gran Guerra, segons el Tractat de Versalles de 1919, Letònia passava a ser un país independent.

La Constitució letona de 1922 garantia els drets de les minories ètniques, i d’aquesta manera els jueus d’esquerres varen donar suport al govern socialdemòcrata després de la independència i els jueus conservadors varen donar suport al règim autoritari d’en Karlis Ulmanis, que després va arribar al poder gràcies a un cop d’Estat efectuat el 1934. Ulmanis va seguir l’exemple del dictador Benito Mussolini i va prohibir les organitzacions i publicacions antisemites, inclosa l’antialemanya però furiosament antisemita Perkonkrust, Creu de Tro, i va continuar admetent els refugiats jueus que fugien del nazisme després de que molts països democràtics ho deixessin de fer.

Quan els soviètics varen ocupar Letònia l’estiu de 1940, varen deportar a Sibèria a 15.000 persones letones, entre les quals hi havia 5.000 jueus. Les víctimes polítiques i socialeconòmiques de la breu ocupació soviètica va provocar que molts letons posessin les seves esperances en els nazis, i varen identificar els jueus amb els terrors del passat recent. Viktor Arajs, un membre d’una de les germandats dualistes que treballava de policia a temps parcial, va passar del comunisme a la guerrilla antisoviètica i va establir contacte amb el Grup d’Exèrcits del Nord alemany després de la invasió alemanya a la Unió Soviètica. De seguida els letons col·laboracionistes varen començar a buscar les persones que els nazis buscaven per eliminar. A primers de juliol de 1941, l’equip d’Arajs va ajudar als nazis a matar els jueus detinguts. Varen recórrer Letònia en un autobús blau i mataven els jueus a trets i tornaven borratxos cantant càntics. A Riga es varen dedicar a espoliar i atemorir als jueus. El desembre de 1941 varen ajudar a afusellar els jueus del gueto de Riga en el bosc de Rumbala. El 1942, el Sonderkommando Arajs, amb forces de batalló, es va desplegar en operacions antiguerrilleres per dissoldre’s més tard en la Legió letona de les Waffen-SS. Aquest regiment va ser creat per ordres directes de l’Adolf Hitler a través de l’allistament obligatori o voluntari i es varen incorporar aproximadament 84.000 homes letons a les files alemanyes.

En acabar la Segona Guerra Mundial, Letònia va tornar a ser novament ocupat pels soviètics, quedant annexat novament a la Unió Soviètica fins al 1991, quan el país de nou va tornar a recuperar la seva independència gràcies a la desintegració de la Unió Soviètica.


Letònia i els jueus:

El número de jueus establerts a Letònia el 1935 era de 93.479, a sigui el 4,79% de la població. Després de l’ocupació bolxevic, els jueus de la Rússia soviètica varen aconseguir influir sobre els letons jueus perquè ocupessin càrrecs governamentals. Mentre que abans de 1940 no hi havia a Letònia cap funcionari estatal jueu i cap jueu tenia un càrrec de govern, aviat la república soviètica va posar els jueus en els llocs claus de l’Estat. La meitat dels jutges eren jueus, i en els alts càrrecs de la magistratura la proporcionar arribava al 80%. Igualment forta era la influència dels jueus sobre l’economia i la vida cultural.

En entrar les tropes alemanyes el 1941 quedaven encara en el país 70.000 jueus. Els demés havien fugit amb els bolxevics. Els que es varen quedar varen exercir una intensa activitat com a sabotejadors i incendiaris. A Dünaburg, per exemple, els jueus varen provocar incendis. Les forces locals letones varen participar poc en els assassinats contra els jueus i els alemanys varen necessitar destacaments especials amb l’ajuda de grups de la policia alemanya. Fins octubre de 1941, tal destacaments varen executar a uns 30.000 jueus. La resta de la població jueva va ser tancada en els guetos erigits de Riga, Dünaburg i Libau, i els varen obligar a portar l’Estrella de David. Els alemanys varen utilitzar l’excusa del contraban, els robatoris per estafa i també les epidèmies per provocar noves execucions. El 9 de novembre de 1941 varen ser executats a Dünaburg 11.034 jueus; a principis de desembre de 1941, 27.800 a Riga en una operació ordenada per en Heinrich Himmler; i a mitjans de desembre de 1941 es varen executar a 2.350 jueus a Libau. Només es varen conservar els obrers capacitats per treballar com esclaus.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply