El putsch de Munic

La caòtica atmosfera dels últims mesos de 1923 varen portar a l’Adolf Hitler i la cúpula del seu partit a llançar una revolució nacional amb l’objectiu de marxar cap a Berlín des de Munic. El 6 de novembre de 1923, el govern bavarès, dirigit temporalment i amb poders d’emergència per en Gustav von Kahr, va advertir de que qualsevol intent colpista de l’organització hitleriana seria sufocada a través de la força. Pressionat per haver d’actuar, en Hitler va posar la data del 11 de novembre per efectuar el putsch. L’11 de novembre és el dia de la firma de l’armistici que va acabar amb la derrota alemanya a la Primera Guerra Mundial. Però quan en Von Kahr va saber els plans d’en Hitler va dirigir-se a les associacions patriòtiques la nit del 8 de novembre de 1923 a la cerveseria Bürgerbräukeller. Aquella nit, el partit nazi va intentar efectuar un cop d’Estat a Munic contra la República de Weimar. 600 membres de les SA armats amb fusells i metralletes varen rodejar el local mentre esperaven que en Hitler arribés amb el seu Mercedes. A dins la cerveseria, en Von Kahr estava parlant dins dels perills del comunisme quan de sobte en Hermann Göering i un grup de les SA varen interrompre el discurs.  A continuació, en Hitler va entrar a la sala amb una pistola a la mà i acompanya de dos guàrdies armats, va pujar en una cadira, va disparar un tret al sostre i va anunciar el començament d’una revolució nacional. En Von Kahr i els dos membres del seu govern varen intentar acatar el cop, però en Hitler es va reunir amb ells i  amb l’Erich Ludendorff i els va fer acordar que seguirien les seves ordres. Mentrestant, a fora la cerveseria, l’Ernst Röhm va marxar amb un contingent de paramilitars per ocupar el principal quarter militar de Munic. En Hitler havia promès a en Ludendorff de que si tenien èxit el nombraria cap suprem d’un nou exèrcit. La majoria de les persones que varen donar suport el Pustch varen ser grups paramilitars, alguns anaven armats com el propi Hitler, que portava un revòlver, tot i que havia donat ordres de que les armes no estiguessin carregades. Els manifestants es consideraven l’avantguarda d’una revolució nacional que havia de venjar la derrota de 1918.

El 9 de novembre, l’intent del cop d’Estat va fracassar, en Von Kahr i els seus companys varen escapar gràcies a en Lundendorff i varen reunir forces per oposar-se al cop. Veient que fracassaven, l’Erich Ludendorff va proposar a l’Adolf Hitler que marxessin cap al centre de la ciutat. Al migdia, en Hitler i en Ludendorff, acompanyats per uns 2.000 nacionalistes alemanys, varen desfilar pel centre de Munic passant per la Residenzstrasse fins arribar al Feldherrnhalle, un monument als antics generals bavaresos. El seu primer objectiu era enderrocar el govern regional de Baviera d’en Gustav von Kahr i, si tenien èxit, enderrocar el govern nacional de Berlín. Quan varen arribar a la Feldherrnhalle varen ser rebuts per un segon contingent de policies armats amb metralladores pesades i un vehicle blindat. Des de la columna nazi, algú va disparar un tret contra els policies i aquests varen obrir foc. En Göering, que es trobava a primera fila, va ser tocat per dos llocs, un dels trets li va anar a la cama, i va caure a terra mal ferit. En Hitler va estar apunt de morir, però l’Ulrich Graf el va tirar a terra dislocant-li l’espatlla. En total varen morir 13 participants i 4 policies. En mig de la confusió, en Hitler va fugir amb taxí i va marcar a casa de l’Ernst Hanfstaengl a les afores de Munic, a Uffing, on va ser detingut l’11 de novembre de 1923 mentre amenaçava de suïcidar-se. En els següents dos dies es varen produir manifestacions nazis, però quan es va saber que en Hitler estava detingut i acusat d’alta traïció els manifestants varen tornar a casa.

Del 26 de febrer al 27 de març de 1924 es va celebrar a Munic un judici contra els líders del Putsch. Entre els acusats hi havien a més d’en Hitler i en Ludendorff, en Pöhner, en Wilhelm Frick, en Christian Weber, l’Ernst Röhm i en Kriebel. El veredicte de l’1 d’abril va deixar a en Ludendorff absolt pel seu record d’heroi de la Primera Guerra Mundial i en Hitler, junt amb en Weber, en Kriebel i en Pöhner, va ser condemnat a 5 anys de presó a Landsberg, tot i que només en va complir 1. Tot i les condemnes a presó, el veredicte no va mencionar l’assassinat dels quatre policies morts, no es va donar importància al robatori de 14.605 mil milions de marcs en bitllets, no es va responsabilitzar al NSDAP de la destrucció de les oficines del diari del SPD, el Münchener Post, ni d’haver agafat diversos ostatges socialdemòcrates i no es va dir res sobre el text d’una nova Constitució que va ser trobada a la butxaca del colpista mort Von der Pfordten.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply