Mein Kampf

El Mein Kampf, la Meva Lluita, és el llibre que va escriure l’Adolf Hitler a la presó de Landsberg a partir de maig de 1924. Va aparèixer en dos volums a Munic el 19 de juliol de 1925 i l’11 de desembre de 1926. En les línies generals, en Hitler el va escriure juntament amb en Rudolf Hess i l’Emil Maurice en la seva cel·la de la presó de Landsberg després del fallit Putsch de Munic i en un període inicial de depressió ja que en aquells moments el NSDAP estava pensant en fusionar-se amb un altre partit völkisch sense el consentiment d’en Hitler. El llibre, en el que esbossa els objectius del moviment nacionalsocialista, és una mescla d’autobiografia i de reflexions sobre teoria política, racial i política exterior, i es va convertir en la Bíblia del moviment nazi i va ser lectura obligada per tots els membres del NSDAP. El títol del llibre el va suggerir Max Amann que el va substituir del elegit per Hitler: Quatre anys i mig de lluita contra la mentida, l’estupidesa i la covardia. Però el manuscrit del llibre estava mal escrit i va tenir que ser retocat. El crític cultural del Völkischer Beobachter, en Josef Stolzing-Cerny, i la Ilse Pröhl, la futura esposa d’en Rudolf Hess, el varen corregir. En veure tants errors en Hitler va admetre que el llibre estava mal escrit i el va descriure com una simple recompiliació d’articles de fons pel Völkischer Beobachter, tot i que gràcies a aquell llibre en els anys posava en els documents oficials que era escriptor.

El Mein Kampf va ser una reeleboració de les idees de racisme extrem i de darwinsime social que en Hitler havia ingerit en els anys anteriors en torn a dos conceptes fonamentals: raça i espai. Afirmava en el llibre que tota la història era una història de lluita racial, ja que la unitat fonamental de la societat era la raça. La filosofia d’en Hitler pretenia fundar-se en l’ordre natural, ja que la naturalesa mateixa havia dividit la societat humana en diferents races. Les races formaven una espècie de piràmide, amb els aris o els nòrdics a dalt, superiors en creació cultural. En Hitler explica en el Mein Kampf que la raça superior havia de dominar, però per aconseguir-ho necessitava Lebensraum, l’espai vital, i senyalava que havia d’aconseguir-se a l’est, primordialment a costa de la Unió Soviètica. Tot i això, no va exposar tots els seus objectius revolucionaris en aquest llibre, sinó que es va limitar a explicar els seus principals conceptes racials i algunes de les seves ambicions expansionistes, així com el seu antisemitisme extrem. Afirmava que l’enemic més perillós dels aris no eren les races inferiors o els comunistes, sinó els jueus, definits com antiraça consagrada a destruir la puresa de totes les altres races. En Hitler explicava que s’havia d’eliminar el perill jueu, tot i que no explica exactament com s’havia de fer. La seva doctrina antisemita racial no era nova,  ja que a finals del segle XIX ideòlegs francesos, russos, alemanys i austríacs ja havien propugnat, en diversos graus, teories antisemites. El pensament d’en Hitler dividia els problemes en simples dualitats i revelava un punt de vista intuïtiu de les qüestions de propaganda i psicologia de masses. Insistia en la importància de les mentides i exageracions per propagar idees, i també posava de relleu que les masses s’impressionaven amb l’extremisme i que desitjava veure una certa quantitat de violència en acció.

En els anys 20 els volums, editats per la Franz Eher-Verlag de l’Amann, no es varen vendre gaire pel seu preu alt, 12 marcs del Reich, i l’espantós estil: 23.000 exemplars del primer fins al 1929 i 13.000 del segon. 9.473 exemplars venuts el 1925, 6.913 el 1926, 5.607 el 1927, 3.015 el 1928, 7.664 el 1929, 54.086 el 1930, 50.808 el 1931, 90.351 el 1932 i 1 milió a partir de 1933. El 1930 es va llançar una edició més barata en un sol volum, i el 1933 ja se’n havien venut al voltant d’1,5 milions d’exemplars. Quan els nazis varen pujar al poder, el llibre es va utilitzar com a premi o regal de les escoles i institucions públiques. El 1936 es va instar als funcionaris encarregats d’oficialitzar els matrimonis a regalar un exemplar a les parelles recent casades i inclús els cecs el podien llegir en una versió en braille. El llibre es va traduir a 15 llengües. Els diners que en va treure en Hitler del llibre varen servir per les obres de reconstrucció de la seva casa d’Obersalzberg, el Berghof i va poder permetre’s renunciar al seu sou de canceller del Reich.

Després de la Segona Guerra Mundial la seva venda i publicació varen quedar prohibides a l’Alemanya Occidental. L’explotació econòmica del llibre va quedar sota les mans de l’estat de Baviera, que prohibeix reeditar l’obra. El 31 de desembre de 2015 el llibre va deixar d’estar sota les mans de l’estat de Baviera perquè, en virtut de la llei alemanya, els drets d’autor s’extingeixen passats 70 anys de la mort de l’autor. Però tot i els limitacions actuals, l’obra es va poder adquirir en nombrosos països, com Gran Bretanya o Estats Units. Una editorial britànica, des de la reedició de 1969, va destinar els ingressos obtinguts amb les vendes a organitzacions socials. També a Rússia i a Romania és possible comprar el llibre. El 1995 va aparèixer una edició abreujada a Israel, que avui en dia es troba esgotada, i no es preveu reimprimir-la. Després d’arribar a un acord amb la Conselleria d’Hisenda de Baviera, es va prohibir la publicació de l’obra a Suècia, Noruega, Letònia, Suïssa i Hongria. A Turquia es va bloquejar la publicació el 2007, després de que hi intervingués l’estat lliure de Baviera, que no deixa de recordar que no obté ingressos pels drets del Mein Kamf ni té intenció de fer-ho.

El 1928, en Hitler va dictar un segon llibre més centrat en qüestions de política exterior i bèl·liques, però mai es va arribar a publicar mentre en Hitler va viure. El 1961 va aparèixer el llibre amb el títol: Segon Llibre de Hitler.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply