Les Joventuts Hitlerianes

Les Joventuts Hitlerianes varen ser fundades oficialment el 1926, tot i que amb anterioritat havien sigut la Lliga de la Joventut del NSDAP que havia sigut fundada el març de 1922, aquesta organització depenia inicialment per les SA. El seu fundador i primer responsable va ser Kurt Gruber. A partir de 1932, el líder del moviment juvenil va ser Baldur von Schirach substituït el 1940 per Artur Axmann. El 1930, el moviment es va ampliar per l’entrada de les noies.  Les Joventuts varen ser l’única organització del Partit que va portar el nom d’Adolf Hitler. El decret del 22 de juny de 1933 que ordenava la dissolució del Comitè Nacional de les associacions juvenils alemanyes varen beneficar a les Joventuts. Els bens de les demés associacions varen ser confiscats i els seus afiliats varen passar a les Joventuts. L’1 de desembre de 1935, les Joventuts varen ser investides com Joventut d’Estat, i es feia obligatòria per tots els nois i noies alemanys d’entre 10 i 18 anys.

Els nens d’entre 10 i 14 anys entraven a l’organització Joventut Alemanya, la Deutschejugent, DJ. Pels nois d’entre 14 i 18 anys entraven a les Joventut Hitlerianes, HJ. Per les noies d’entre 10 i 14 anys entraven a la Lliga de Nenes, JM, i per les que tenien entre 14 i 21 anys la Lliga de Noies Alemanyes, la Bund Deutsche Mäden, BDM. Quan els nois feien 18 anys entraven al Servei Laboral, i seguidament eren reclutats per l’exèrcit.

El moviment juvenil va organitzar cursos de formació, activitats artesanals i esportives, i colònies d’estiu. Es varen muntar fins a 32 escoles especialitzades en la formació de caps de les Joventuts Hitlerianes, una en cada una de les regions alemanys, els Gau, i, a més, quatre escoles del Reich; dos a Postdam, una per nois i una altra per noies, una a Mehlen per nois i una última a Godesberg per noies. Els joves rebien regularment educació política per aprendre a identificar-se amb els valors del moviment i per mostrar una fanàtica lleialtat a Adolf Hitler. El 1932, l’organització tenia més de 100.000 membres, al final de 1934 tenia 3,5 milions de joves i el 1939, dels 8,9 milions de joves alemanys, 7,3 pertanyien a les Joventuts Hitlerianes. El moviment juvenil va ser vital pel desenvolupament d’una forta identificació amb el règim i varen ser adoctrinats amb les lleis racials.

El 1938, amb l’Anschluss, les Joventuts Hitlerianes es varen veure reforçades amb l’arribada dels joves austríacs. Després de l’annexió dels Sudets va augmentar encara més els seus efectius. El 1938, un acord amb el Reichsführer-SS va perfeccionar la col·laboració de les patrulles de les Joventuts amb les SS i la policia. El 1939, un acord entre la Wehrmacht i les Joventuts va institucionalitzar el seu paper preparatori en la guerra. Bàsicament feien pràctiques de tir. Les Joventuts Hitlerianes representaven una reserva de reclutes pels projectes de colònies militars. La llei del 25 de març de 1939 sobre les Joventuts introduïa en l’organització una distinció capital entre les Joventuts Hitlerianes general, de la que formaven part els alemanys, i les Joventut Hitlerianes selectes, limitada als incorporats abans del 20 d’abril de 1938 i als distingits pels seus comandaments. Només aquests últims podien formar part dels organismes del NSDAP.

Amb l’avanç de la guerra, els membres de les Joventuts Hitlerianes varen ser mobilitzats més freqüentment en el servei de la nació i del Partit. L’exèrcit els utilitzava per les transmissions i els transports. Treballaven en el camp en substitució dels homes que havien marxat en el front a lluitar. A finals de 1943, 20.000 voluntaris sortits de les seves files varen formar una divisió de combat que el 1944 va ser enviada al front occidental. En els últims moments de la Segona Guerra Mundial, molts joves dels dos sexes varen participar en la defensa antiaèria, i molts nens de 14 i 15 anys varen anar a lluitar al front contra els soldats Aliats que s’acostaven a Alemanya. Els nord-americans els anomenaven la Baby Division.

 



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply