Cap Arcona

Classificat de rei de l’Atlàntic Sud, el Cap Arcona era una luxosa embarcació botada el 1927 fins que el 1939 va ser requisat per la Kriegsmarine. Va servir d’allotjament flotant pels mariners de Danzig, i per transportar civils i soldats entre Danzig i Cophenhaguen a partir de 1944, fins que una avaria el va immobilitzar a Lübeck a l’abril de 1945. Per aquestes dates i d’acord amb les ordres donades per Heinrich Himmler per esborrar les petjades del procés d’extermini, els deportats de Neuengamme varen sortir del camp cap a la badia de Lübeck, on els dirigents nazis volien tancar als presoners en les embarcacions, Cap Arcona, Thielbek, Athen i Deutschland, i enfonsar-los a alta mar. Informada del projecte, la Creu Roja sueca va intentar negociar amb Himmler el seu salvament, però serà sense èxit. L’embarcament va començar el 20 d’abril de 1945. Les SS i els Kapos els varen amuntegar a cops als deportats a bord del Athen, que havia de portar-los cap el Cap Arcona. El capità del Cap d’Arcona, Heinrich Bertram, indignat, es va negar a col·laborar, però al final ho va tenir que fer sota amenaça: 6.500 deportats i 600 SS varen pujar a bord. D’aquesta manera, la luxosa embarcació es va tornar en una cambra mortuòria. No hi havia ni menjar ni beguda a bord, i diàriament morien de 20 a 30 presoners. Preparats per enfonsar-se, les SS varen abandonar l’embarcació i varen ser substituïts per membres de l’exèrcit territorial amb edats de 55 a 60 anys, i de la infanteria de Marina. El 3 de maig, els submarins alemanys varen començar a maniobrar a la badia de Lübeck per enfonsar-lo, però en saber que la RAF els estaven atacant, varen equipar les seves embarcacions amb banderes blanques, mentre deixaven d’onejar la bandera nazi en el Cap Arcona, el Athen, el Thielbeck i el Deutschland. Dels 4.500 detinguts del Cap d’Arcona i els 2.800 del Thielbeck varen sobreviure 316 i 50 presoners respectivament. Únicament es varen alliberar els 1.998 deportats de l’Athen.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply