Anna Frank

L’Anna Frank va néixer el 12 de juny de 1929 a Frankfurt del Main. Els seus pares, l’Otto Frank i l’Edith Holländer, eren uns jueus liberals que procedien de nissagues instal·lades a Alemanya des de feia molt de temps. L’Anna tenia una germana que es deia Margot, Durant la Primera Guerra Mundial el pare i els altres membres de la família varen combatre amb l’exèrcit alemany i les dones varen fer tasques de voluntàries. Durant la Gran Guerra, l’Otto va servir en el front occidental en una unitat de cavalleria i infanteria lleugera, i va aconseguir el grau de tinent el 1915 i va ser condecorat amb la Creu de Ferro.

La família vivia amb una posició econòmica còmode, l’Otto treballava en un banc, i va tenir la sort de no veure’s gaire afectat pel crac del 29. Però la seva sort no va tardar gaire en girar-se-l’hi en contra amb la pujada al poder dels nazis, el gener de 1933, i en veure l’antisemitisme dels nazis l’Otto va decidir traslladar la família a Àmsterdam, on hi tenia contactes comercials, per posar en marxar una companyia de fabricació de melmelades, l’Opekta. Instal·lats en un barri nou d’Àmsterdam, on també hi residien altres refugiats, l’Anna i la seva germana Margot varen integrar-se ràpidament al país i a l’escola. La Nit dels Vidres Trencats, el novembre de 1938, va empènyer a altres membre de la família a emigrar d’Alemanya; uns varen marxar als Estats Units i l’avia materna a Àmsterdam, on va viure amb ells fins a la seva mort el gener de 1942.

Durant l’ocupació alemanya d’Holanda, el maig de 1940, el reguitzell de mesures anti-jueves els va anar aïllant de la població: l’Anna va haver d’assistir a un col·legi per a jueus i el pare no va poder mantenir el càrrec de director de l’empresa. Veient el perill amb antelació, l’Otto Frank ja feia temps que preparava un amagatall al fons de l’edifici de l’empresa i va utilitzar-lo quan la seva filla gran, la Margot, va rebre la citació de presentar-se a les autoritats el 5 de juliol de 1942 per anar suposadament a un camp de treball. S’afegiran a l’amagatall el seu soci Hermann van Peels, la seva dona Auguste i el fill Peter de 15 anys i, el novembre de 1942, en Fritz Pfeffer, un alemany també refugiat a Holanda des de 1938, que va compartir habitació amb l’Anna. Alguns col·laboradors de l’empresa, en Victor Kluger, en Johannes Kleiman i en Miep Gies, assabentats de la situació de les vuit persones varen procurar visitar-los a les hores que els treballadors eren fora per donar-los menjar. L’Anna va relatar, primer en un diari de quadres vermell que li havien regalat pel seu aniversari, el 12 de juny de 1942, i després en tot tipus de quaderns, fulls…. els avatars de la vida quotidiana en formes de cartes per una tal Kitty, una amiga imaginable. Tot hi viure en una situació molt precària, l’Anna estava esperonada per la crida de Ràdio Orange i no va parar d’escriure en el seu Diari per deixar un testimoni de les seves penúries i amb vista a publicar-los després de l’alliberament. L’últim escrit en el Diari el faria l’1 d’agost de 1944.

Però tot el somni de l’Anna de veure la llibertat es va acabar el 4 d’agost de 1944 quan una delació va comportar la seva detenció amb la seva família menys la del pare, junt amb dos empleats, per nazis holandesos encapçalats pel policia alemany Karl Silberbauer. Els diaris de l’Anna, caiguts al terra, van salvar-se del saqueig de diners i joies, i varen ser recuperats per la Miep i el seu marit. Tot el grup, després de passar quatre dies a les cel·les de la policia alemanya, va ser traslladat el 8 d’agost en tren al camp de Westerbork, on varen malviure a la barraca de castigats fins que el 3 de setembre varen formar part del darrer comboi que partia d’Holanda amb més de 1.000 persones cap a Auschwitz, on hi va morir la mare el 6 de gener de 1945. L’Anna, la Margot i l’Auguste von Pels van anar a parar al camp de concentració de Bergen Belsen l’octubre de 1944, on les dues germanes moririen a conseqüència del tifus. L’Anna va morir segons sembla el 12 de març de 1945. L’Auguste von Pels, traslladada a Buchenwald i a Theresienstadt, també va morir a la primavera de 1945. En Hermann von Pels va ser assassinat a les cambres de gas d’Auschwitz les poques setmanes d’arribar-hi i en Peter von Pels, evacuat en una marxa a Mauthausen, va morir el 5 de maig de 1945, el dia de l’alliberament del camp. En Fritz Pfeffer va ser traslladat a Neuengamme i va morir el 20 de desembre de 1944. L’únic supervivent va ser el pare. Arribat a Àmsterdam el 3 de juny de 1945, després d’una llarga peripècia des d’Odessa i Marsella, es va posar en contacte amb la Miep i en Jan Gies. Un cop confirmada la mort de la seva dona, a través d’anuncis els diaris va indagar sobre la sort de les seves filles, fins que al cap de dos mesos va saber de la seva mort. En aquell moment en Giep li va entregar els diaris de l’Anna, dels quals en va publicar la primera edició de 1.500 exemplars el 25 de juny de 1946 sota el títol Het Achterhuis (La casa de darrera).

Actualment el Diari de l’Anna Frank, un total de 3 quaderns, que les 35 primeres històries són conservades en la Casa Anna Frank i les fulles restants són conservades a l’Arxiu Documental de la Guerra d’Àmsterdam, estant traduïts a més de 55 llengües i se n’han venut més de 20 milions d’exemplars; el 1955 es va estrenar als Estats Units una adaptació teatral i posteriorment una pel·lícula. El 1960 l’amagatall de la família Frank es va obrir al públic com un museu. L’Otto Frank va morir a Àmsterdam el 1980. Els neonazis van difamar la memòria de les víctimes titllant el Diari de falsificació, afirmació contestada amb querelles i amb la confirmació de l’autenticitat per un comitè científic l’any 1986.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply