L’atur

Arran de la crisi econòmica mundial a final de 1929, el crac del 29, l’atur forçós va pujar de manera espectacular a tot el món, però un dels països més grans que més va pujar, a part dels Estats Units, país a on va començar la crisi, va ser a Alemanya, ja que la seva dèbil economia depenia del capital nord-americà que a mitjans dels anys 20 havia invertit molt en el país.

L’atur va forçós en països en els anys 30:

1931 1932 1933 1934 1935 1936
Alemanya 23,3 30,1 26,3 14,9 11,6 8,3
Noruega 22,3 30,8 33,4 30,7 25,3 18,8
Àustria 15,4 21,7 26 25,5 24,1 24,1
Dinamarca 17,9 31,7 28,8 22,1 19,7 19,3
Suècia 17,8 22,8 23,7 18,9 16,1 13,6
Holanda 14,8 25,3 26,7 28 31,7 32,7
Bèlgica 14,5 23,5 20,4 23,4 22,9 16,8
França 6,5 17 15,4 12,9 12 10,2
Gran Bretanya 16,4 17 15,4 12,9 12 10,2
Estats Units 15,9 23,6 24,9 21,7 20,1 16,9

En el Tercer Reich:

Quan l’Adolf Hitler va pujar al poder ho va fer amb la promesa de que acabaria amb l’atur en quatre anys. Ràpidament, els nazis varen aprovar mesures concentrades en eliminar l’atur i en crear llocs de treball. El 1934, les estadístiques oficials mostraven que l’atur s’havia reduït a menys de la meitat dels nivells de dos anys abans; el 1935 representava menys de 2,2 milions de persones, i el 1937 havia caigut per sota un milió. El fet de crear llocs de treball va fer guanyar molta popularitat a en Hitler i el règim entre les bases populars. Tot i això, no només a Alemanya es va reduir l’atur, a la majoria dels països capitalistes l’economia va millorar i es varen crear llocs de treball, tot i que no al ritme que ho feia Alemanya. A més, el govern alemany va falsificar les seves comptes per demostrar que la promesa d’en Hitler es complia. Es calcula que hi havia 1,5 milions de persones, la majoria dones o gent que treballava al camp, que no rebien cap tipus d’ingrés. Es creu, que el gener de 1935 encara hi existia a Alemanya 4 milions d’aturats, tot i que el règim deia només hi havia 2,2 milions de persones sense feina. Una altra explicació del per què a Alemanya va caure tan ràpid l’atur era que es varen introduir noves normatives que reduïen les jornades laborals en algunes àrees del comerç i de la indústria. A més a més, les persones que no acceptaven les feines que se’ls donava eren amenaçats de perdre tots els subsidis. Els salaris per aquestes feines eren tan baixos que en molts casos eren menors que els subsidis de beneficència.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply