La Casa Parda

La Casa Parda, la Braunes Haus, va ser l’edifici de la seu central del partit nazi a Munic. L’immoble va ser adquirit pel NSDAP el 26 de maig de 1930 després de que l’anterior seu central situada en la Schellingstrasse 20 s’hagués quedat petita. L’edifici era un petit palau, el Palau Barlow, construït el 1828 per Jean-Baptiste Métilvier, d’estil classicista que havia sigut d’un industrial britànic, però quan aquest va morir la viuda el va vendre al NSDAP per 805.000 marcs que varen ser pagats per l’empresari Fritz Thyssen i una contribució addicional de dos marcs entregada per cada militant. El qualificatiu de Braunes Haus, nom popular en al·lusió al color de l’uniforme nazi, va ser adoptat més tard oficialment.

Els nazis varen remodelar l’edifici sota la direcció de l’arquitecte Paul Ludwig Troost perquè pogués ser utilitzat com a quarter general. A principis de 1931 va ser inaugurat, convertint-se en la seu de la Cancelleria del NSDAP i de la seva direcció nacional. De seguida es va crear un gran fitxer amb les dades de tots els membres del NSDAP, que va passar de 129.000 enregistrats el 1930 a 849.00 tres anys després. El 1945 tenia uns 8 milions de militants.

Sobre el portal d’entrada podia llegir-se la consigna Alemanya desperta!. En la planta baixa hi havia la sala de les banderes. El centre l’ocupava l’anomenada Bandera de la Sang del fallit Putsch de 1923. En el primer pis hi havien les oficines de la direcció nacional del NSDAP, del cap de les SA Ernst Röhm i del tresorer del NSDAP. Hitler disposava d’un gran despatx. Tot i ser un edifici dissenyat perquè Adolf Hitler hi treballés, la realitat va ser que poques vegades se’l va veure en el seu despatx. La majoria de les vegades rebia trucades telefòniques i es disculpava dient que tenia que ocupar-se d’algun assumpte i marxava. En canvi, Ernst Hanfstaengl, que també hi tenia un despatx a l’edifici, si que hi anava a treballar. Les parets de l’edifici estaven adornades amb alguns quadres de Frederic el Gran i una escena heroica de la primera batalla del Regiment Linz a Flandes el 1914. A més, hi havia un monumental bust de Benito Mussolini al costat de l’enorme mobiliari. Els mobles imponents eren del gust de Hitler. En els dos costats de la sala anomenada Del senat, hi havia plaques de bronze amb els noms de les 16 víctimes del putsch de Munic del 9 de novembre de 1923.

Quan Hitler va arribar a la Cancelleria, el canceller va posar l’edifici en mans de Rudolf Hess. El 7 de gener de 1945 va ser destruïda pels bombardejos Aliats i el 1947 es varen esfondrar les restes de l’edifici. El solar va quedar buit fins el 2005, data en la que es va decidir construir-hi un centre documental sobre el nazisme.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply