El Tupolev TB-3

El Tupolev TB-3 va ser un bombarder pesat monoplaça metàl·lic soviètic construït per l’Oficina de Disseny de A. N. Tupolev més avançat que existia a la data de la seva fabricació, a principis dels anys 30. El prototip va realitzar el seu primer vol el 22 de desembre de 1930 i la producció va començar a principis de 1931, seguint després en diferents modificacions fins als primers dies de 1937, quan ja s’havien produït 818 exemplars. Durant diversos anys, el TB-3 va ser l’espina dorsal de les unitats de bombarders pesats de la VVS (Forces Aèries de la Unió Soviètica). Alguns exemplars varen ser utilitzats com a transport, particularment en l’Àrtic. El 1938-1939, avions TB-3 varen ser utilitzats contra els japonesos durant el conflicte fronterer de Manxúria, i quan el juny de 1941 les tropes alemanyes varen envair la Unió Soviètica en l’Operació Barbarroja, molts exemplars varen ser convertits en transports de càrrega o de paracaigudistes, portant la designació de G-2. Altres aparells varen ser utilitzats en bombardejos nocturns, per transportar vehicles i carros de combat, en el remolc de planadors i com avions nodrissa.

El Tupolev TB-3 portava quatre motors M-17F refrigerats per líquid de 12 cilindres en V i 730 hp c/u, d’envergadura feia 39,5 metres, de llarg 24,4 metres, d’altura 8,45 metres i tenia una superfície alar de 250 metres quadrats. Tenia un pes en buit de 10.000 quilograms, un pes normal de 16.390 quilograms i un de màxim en enlairar-se de 17.500. Disposava d’una velocitat màxima de 230 quilòmetres per hora i una velocitat de creuer de 160, amb un sostre teòric de 3.800 metres, s’enlairava a 2.000 metres amb 12 minuts i tenia una autonomia de 2.000 quilòmetres amb 1.500 quilograms de bombes. D’armament portava vuit metralladores DA de 7,62 mil·límetres i 2.200 quilograms de bombes a la bodega interna.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply