Anvers

Anvers és una ciutat belga que es distingida pels seus molls que varen ser de tanta importància durant la Segona Guerra Mundial pels Aliats per la seva singularitat topogràfica per la seva comunicació amb el Mar del Nord i l’estuari que formava la desembocadura de l’Escalada amb l’illa fortificada de Walcheren, a la ribera del nord del riu, on 4.000 soldats britànics havien mort en la campanya napoleònica de 1809 .

La ciutat va ser convertida a mitjans del segle XVI en la més rica d’Europa, superant les tot poderoses ciutats italianes de Venècia i de Gènova, amb més de 100 embarcacions ancorades a diari en el seu port, carregades d’espècies procedents de Portugal, gra del Bàltic o teixits de seda d’Itàlia. La Inquisició, el saqueig dels espanyols i la creació d’Holanda varen costar a la ciutat la seva prosperitat, que no es va tornar a recuperar fins al segle XIX gràcies a la talla de diamants, l’elaboració de puros, el refinat de sucre i la fabricació de cervesa. En els anys 30 del segle XX era juntament amb Hamburg, Nova York i Rotterdam un dels ports més importants del món amb prop de 50 quilòmetres de molls que acollien més de 1.000 embarcacions al mes, amb unes 600 grues, 900 magatzems i una gran estació de ferrocarril.

Durant la Segona Guerra Mundial la ciutat va ser ocupada pels alemanys després de la Batalla del maig-juny de 1940. Durant l’ocupació els alemanys varen intentar germanitzar la població belga i, per exemple, en el Cinema Rex de l’avinguda De Keyser, els alemanys només varen deixar exhibir pel·lícules alemanyes. Pels Aliats, i més tard pels alemanys, el port d’Anvers era vital per les seves futures operacions i ja el desembre de 1941 varen elaborar plans per tal d’envair la ciutat. Finalment, el 3 de setembre de 1944 va ser alliberada per les tropes britàniques del 21º Divisió Britànica del comandant Bernard Law Montgomery. Però ara era vital pels alemanys, fins i tot l’Adolf Hitler coneixia el valor estratègic d’Anvers, i a mitjans d’octubre havia donat l’ordre de que tots els V-2 es concentressin o en el port d’Anvers o en Londres. Els equips de llançament alemany varen llançar sobre Anvers 1.712 V-2 i 4.248 V-1 en només sis mesos. 67 edificis varen resultar danyats o destruïts, incloent dos terços de totes les cases; i es varen enfonsar dos carregadors i 58 embarcacions petites. Però gràcies a la imprecisió de les armes V, segons un càlcul només 211 V-1 varen impactar a menys de 12 quilòmetres del centre de la ciutat, mentre que altres 2.200 varen ser destruïts a l’aire, els treballs portuàries varen poder continuar. Per tal de defensar-se d’aquests míssils, els Aliats varen transportar a la ciutat 22.000 efectius d’artilleria antiaèria que varen ser organitzats secretament en una unitat anomenada Anvers X. Tres cinturons defensius paral·lels en el sud-est de la ciutat varen desplegar 600 canons que disparaven constantment dia i nit sense parar amb nous tubs de canó i reserves de munició que arribaven dels Estats Units. 72 reflectors i 9.600 quilòmetres de nou cable telefònic varen reforçar el sistema d’alerta, i més de tres milions de sacs d’arena varen ajudar a protegir Anvers contra les explosions.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply