Els asocials

El Tercer Reich es va afanyar en identificar i penalitzar a totes les persones considerades asocials: alcohòlics, vagabunds, prostitutes, els reticents a treballar o delinqüents habituals. Els gitanos formaven una subcategoria de reticents a treball. El règim nazi els va considerar una amenaça per la construcció d’un Estat racial pur i un perill per l’ordre públic. En realitat, molts d’ells patien algun tipus de minusvalidesa física o psíquica i no participaven en les activitats socials. Però la preocupació pels asocials no només va preocupar a Alemanya, a la Gran Bretanya, el govern va considerar que hi havia un grup social problemàtic i consideraven que la seva reproducció s’havia de desactivar i que havien de patir certes penalitzacions en matèria assistencial. De fet, a tot Europa, la inquietud que tenien les classes mitjanes cap als més desfavorits va ajudar a a fer parèixer propostes extremistes. La diferència dels altres països europeus amb Alemanya era en què el règim ja era radical i que posava en pràctica les seves mesures extremistes. A Alemanya, els asocials patien esterilitzacions obligatòries. El 1937, uns 7.000 asocials varen caure en batudes policials i varen ser enviats als camps de concentració. El règim desitjava que molts d’ells morissin en el camp per esgotament o malaltia. A partir de 1939, els asocials amb minusvalidesa greu varen ser víctimes dels programes d’eutanàsia. Els que no varen acabar en els camps o les presons varen patir la repressió de les autoritats. No tenim xifres de quants d’ells varen morir durant el Tercer Reich, però amb tota seguretat varen ser desens de milers.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply