L’arianització

Des del començament, el Tercer Reich va pressionar a empresaris, botiguers i professionals jueus perquè venguessin els seus negocis o propietats als qui creien que eren alemanys de veritat i molts propietaris jueus varen vendre els seus actius a preus molt inferiors als del mercat. El procés, conegut amb el nom d’arianització, va implicar el canvi de mans dels negocis jueus a alemanys. El règim i el Partit varen pressionar als propis negocis alemanys perquè es lliuressin dels seus directors o accionistes jueus. Les empreses comercials, les botigues i les fàbriques jueves es varen veure privades d’ajudes oficials o públiques, i varen ser sotmeses a boicots i a amenaces.  Per exemple, el juliol de 1938, de les 50.000 botigues de propietat jueva que es creia que existien ell 1933, només en quedaven 9.000. A començaments del Tercer Reich hi havia unes 100.000 empreses de propietat jueva; el juliol de 1938 s’havien arianitzat o clausurat prop d’un 70%. Entre gener i octubre de 1938, es varen produir prop de 800 arianitzacions, entre les que hi havia 340 fàbriques i 22 bancs privats.

A l’abril de 1938, els jueus alemanys varen ser legalment obligats a registrar totes les seves propietats i béns immobles, i durant aquell mes més del 60% de les empreses jueves havien sigut arianitzades. El 3 de desembre de 1938 es va aprovar un segon decret sobre l’utilització de la riquesa jueva que va atorgar una base jurídica a l’arianització obligatòria. Es calcula que els jueus alemanys es varen desposseir per aquella decret de béns valorats entre 7.000 i 8.000 milions de Reichsmarks; la quantitat expropiada a la resta d’Europa no s’ha calculat amb exactitud. Després de 1939, la riquesa i els actius jueus varen tenir un paper important en el manteniment de l’esforç bèl·lic alemany. Després de la Segona Guerra Mundial, només una petita part va ser restituïda als seus antics propietaris.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply