L’homosexualitat

A Alemanya:

La República de Weimar va ser tolerant amb l’homosexualitat i rarament recorria al paràgraf 175 de la norma imperial que condemnava la homosexualitat entre homes majors de 21 anys a penes de presó. A mesura que el Tercer Reich s’anava establint, la policia va tancar establiments especialitzats, dissolen associacions, prohibint publicacions com Die Freundschaft, l’Amistat, i varen fitxar als homosexuals. La Nit dels Ganivets Llargs del juny de 1934 va ser l’ocasió pels nazis per denunciar les pràctiques homosexuals de l’Ernst Röhm i el seu entorn, i varen fer de l’Adolf Hitler el defensor dels valors morals. Aquell mateix any, la Gestapo va crear una brigada especial anti-homosexualitat. El juny de 1935 es va revisar l’article 175, castigant tota relació homosexual duradora, encara que no hi hagués relació sexual, amb 10 anys de treballs forçats i inclús amb la reclusió per vida. Aquell mateix mes es va aprovar una nova llei sota el nom de Llei per la Prevenció del Sorgiment de Malalties Hereditàries que definia als homosexuals com asocials i com una amenaça pel Tercer Reich. Els nazis creien que era incompatible la homosexualitat amb la seva política familiar i varen senyalar aquesta orientació com un perill per la raça ària. L’homosexualitat era considerada perillosa per la comunitat nacional i alguns jerarques nazis creien que la homosexualitat era contagiosa. Si algú era declarat culpable en virtud d’aquesta llei, els jutges tenien la potestat per ordenar la seva castració. Entre gener de 1935 i juny de 1935, 4.000 homes varen ser condemnats sota la versió de l’antic Paràgraf 175, però des de juny de 1935 fins a juny de 1938, sota la versió nazi, 40.000 homes varen resultar condemnats. Altres 10.000 varen ser arrestats entre juny de 1938 i juny de 1939.

El 26 d’octubre de 1936, en Heinrich Himmler, que va dir que hi havia dos milions d’homosexuals al Tercer Reich i va deixar clar que si descobria a un membre de les SS homosexual seria arrestat, humiliat públicament, enviat a un camp de concentració i tirotejat, va crear dins de la policia de seguretat una Oficina Central per la lluita contra l’avortament i l’homosexualitat. Molts sacerdots i moltes monges varen quedar entredits gràcies a processos que varen ser muntatges dels nazis, com per exemple el d’en Helmuth Brückner, un líder destacat del NSDAP a la regió de Silèsia, que després de queixar-se de les activitats de les SS a la seva zona, denunciant especialment la seva brutalitat, va ser arrestat per ordre expressa d’en Himmler i condemnat per actes homosexuals. Va ser destituït del seu càrrec i sentenciat a 18 mesos de presó. L’acusació era falsa, però ningú va gosar posar en dubte la seva veracitat davant el tribunal. El 4 d’abril de 1938 la Gestapo va emetre una directiva ordenant que els homes convictes d’homosexualitat fossin tancats en camps de concentració. Els historiadors creuen que un mínim de 5.000 i un màxim de 15.000 varen acabar en els camps nazis. Un triangle rosa cosit a la seva roba distingia aquests reclusos, que estaven exposats a mesures vexatòries particulars. Alguns metges dels camps els varen decretar malalts i varen decidir cuidar-los mitjançant tractaments bàrbars. Humiliacions, reeducació mitjançant treballs forçats, esterilització, castració, explotació de tot tipus, inclosa la sexual, feien que la mortalitat dels homosexuals en els camps de concentració fos especialment elevada.

La persecució dels homosexuals no es va fer només als alemanys, sinó també als habitants dels països ocupats. Durant l’època nazi desenes de milers d’homosexuals varen ser arrestats, molts d’ells enviats a camps de concentració i al voltant de 20.000 varen morir per culpa d’aquesta política. Per finals de la Segona Guerra Mundial, es creu que 100.000 homes homosexuals varen ser arrestats i 50.000 empresonats. L’homosexualitat femenina va ser sovint més tolerada. A vegades les lesbianes varen ser enviades als camps de concentració com asocials perquè no se les considerava degenerades com els homes gais. Després de la Segona Guerra Mundial, els homosexuals que havien sobreviscut el terror nazi no varen poder beneficiar-se de suport com la resta de les víctimes de l’Holocaust, ja que l’homosexualitat continuava sent il·legal. L’homosexualitat va continuar sent il·legal a la República Federal Alemanya fins al 1969.

A la Gran Bretanya:

Durant l’època de la Segona Guerra Mundial i l’època anterior, els actes d’homosexualitat eren il·legals en el Regne Unit. La condemna més famosa per homosexualitat va ser la contra l’Alan Turing, que va acabar suïcidant-se el 7 de juny de 1954.  Fins al 24 de desembre de 2013 no va rebre l’indult de tot tipus de culpa.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply