L’imperi nazi, el Reich

La paraula alemanya Reich significa imperi i designa el territori ocupat pels alemanys en diferents països. El Primer Reich va ser el Sacre Imperi Romà de l’Edat Mitjana, anomenat Sacre Imperi Germànic a partir del segle XV; el Segon Reich va ser el que va crear l’Otto von Bismarck el 1871; el Tercer Reich va començar amb l’arribada de l’Adolf Hitler a la Cancelleria el 1933 i va acabar el maig de 1945 amb la derrota alemanya.

El Tercer Reich:

El nucli de l’imperi nazi va ser a Alemanya, lloc on va néixer el moviment els anys 20. Quan els nazis varen ocupar el poder, el 30 de gener de 1933, varen ampliar els territoris controlats. Els nazis anomenaven el Tercer Reich el Reich mil·lenari perquè creien que havia de durar mil anys. El 1935 varen annexionar el territori del Sarre a través d’un plebiscit i el març de 1936 varen annexionar Renània militarment. Al març de 1938 varen annexionar Àustria, a l’octubre, després de la Conferència de Munic, el territori dels Sudets alemanys, i el març de 1939, Bohèmia i Moràvia i Txecoslovàquia. El setembre de 1939 els nazis varen envair Polònia, i arrel d’aquella invasió va esclatar la Segona Guerra Mundial. A partir de llavors, l’imperi nazi va annexionar una part de Polònia, Alsàcia i Lorena, Luxemburg, Eslovènia  i una zona de Bèlgica (Eupen i Malmedy). Les nacions del Pacte Tripartit com Itàlia, Hongria, Romania, Bulgària, Eslovàquia i Finlàndia varen estar al costat del Tercer Reich en qualitat de països satèl·lits. Amb l’avanç de la guerra, el règim nazi va ocupar diversos països com part de França, Noruega, Croàcia i Eslovàquia. A més, països com Holanda, Dinamarca i la França de Vichy varen ser governades per règims, que tot i mantenir una relativa autonomia d’Alemanya, depenien dels nazis. Amb l’Operació Barbarroja, Polònia oriental, la Rússia Blanca, els Estats bàltica (Estònia, Lituània i Letònia)  i Ucraïna varen ser rebatejats amb el nom d’Ostland i varen ser administrats com autèntiques colònies per comissaris del Reich. A finals de 1942 l’imperi nazi va arribar al seu màxim d’extensió territorial i, a partir de 1943, varen començar a cedir els seus territoris a les tropes aliades.

La reorganització econòmica i demogràfica de moltes zones del continent, amb l’explotació indiscriminada dels recursos humans i materials per part del Reich, estava dirigida per satisfer les necessitats bèl·liques del règim. En aquells territoris de l’Europa oriental en què es trobaven les tropes alemanyes, la cúpula nazi va elaborar un pla que no es va dur a terme per la guerra, que consistia en deportar a l’altra banda dels Urals a 30 milions de persones, anomenades persones indesitjables. Els jueus residents a aquests territoris se’ls va reservar el tràgic destí de l’extermini en els camps de concentració o en els guetos. En els territoris ocupats de la Unió Soviètica, la presència de les tropes alemanyes es va traduir en massacres indiscriminades dirigides no solament pels cossos de les SS, sinó també per la Wehrmacht. La Wehrmacht va ser la principal fiadora de l’Estat nazi durant una guerra, que va portar el nom de la ideologia de la raça i la supremacia continental del Reich.

L’economia del nou ordre:

La rapidesa amb la que les forces armades alemanyes varen ocupar gran part d’Europa continental va confondre a molts plans del Reich. Amb poc temps es van tenir que organitzar les economies de les zones ocupades i es van tenir que integrar en les necessitat de l’economia de guerra. En els països ocupats es va posar impostos a títol de despeses d’ocupació que va arribar als 60.000.000.000 de Reichsmarks, i varen afegir un altre impost per altres conceptes de 100.000.000.000 Reichsmarks. A l’estiu de 1940, el ministre d’Economia Walter Funk va anunciar la creació d’un Nou Ordre econòmic europeu. El seu objectiu era aconseguir que el Reichsmark sigués la divisa principal del continent i que el centre financer berlinès acabés eclipsant a la Citi londinenca. Les grans empreses del Reich varen començar a pensar en la possibilitat d’establir acords comercials continentals dominats per interessos alemanys. El març de 1941, es va crear per tota l’Europa nazi una nova empresa d’assegurances destinada a cobrir els riscos que tradicionalment assumia la Lloyd’s de Londres.

En totes les zones ocupades, els treballadors o eren enviats a Alemanya o es dedicaven a la producció de bens. Es calcula, que a més dels treballadors deportats a les fàbriques del Reich, 20 milions d’europeus varen treballar per Alemanya durant la guerra. Per reduir l’enorme despesa que suposava aquell forçós treball, les autoritats alemanyes varen buscar or que pogués ser utilitzat per comprar productes en els mercats mundials. Gran part d’aquest or va ser robat als jueus o va ser extret dels presoners morts dels camps de concentració. L’or, que es fonia per convertir-lo en lingots, s’enviava a Suïssa, on podia servir per la compres en mercats internacional. El comerç d’or saquejat es va posar en descobert durant la dècada de 1990, quan els bancs suïssos es varen veure obligats a revelar la història de les seves transaccions.

En acabar la guerra, el deute públic del Reich arribava a 387.000 milions de Reichsmarks: 143 en títols a llarg plaç i mitja; 235 en obligacions a curt plaç, i la resta en diverses obligacions. Les despeses de la guerra es varen elevar a un total de 670.000 milions de Reichsmarks.

Els jueus del Reich:

A partir de 1940 varen sortir del Reich, amb breus intervals, expedicions de jueus deportats. D’ells, 20.000 varen ser enviats a Riga i 7.000 a Minsk. Els primers 10.000 jueus evacuats a Riga es varen repartir entre un camp de recepció provisional i un camp que es va construir a prop de Riga. Les expedicions següents es varen fer a una part separada del gueto de Riga. Utilitzant a tots els jueus aptes pel treball, el camp de Riga va ser ampliat. A finals de 1941 només una petita part dels jueus del Reich era encara apte pel treball. Del 70% al 80% eren dones i nens, o ancians massa grans per treballar. L’índex de mortalitat va augmentar considerablement aquell hivern per culpa del fred. Els jueus del Reich eren més sol·licitats com a mà d’obra perquè coneixien la llengua alemanya.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply