Enigma, la màquina codificadora

L’Enigma va ser una màquina o un artefacte electromecànic que servia per xifrar els documents sense que els enemics sabessin el contingut del missatge. L’Enigma era molt semblant a una màquina d’escriure inserida en una caixa de fusta amb la diferència que s’equipava amb tres rotors que permetien ajuntar elèctricament les lletres teclejades conforme a una seqüència. L’Enigma pesava uns dotze quilos, tenia llums i una centraleta telefònica. Els alemanys varen tenir aquesta màquina abans de que comencés la Segona Guerra Mundial, fet que va provocar que tinguessin un avantatge al principi. Més tard, els Aliats varen aconseguir  desxifrar els codis de la màquina i  varen poder construir-ne rèpliques per desxifrar els missatges, tot i que semblava impossible desxifrar-los perquè generava sis mil trilions de combinacions diferents. L’oficial d’intel·ligència del general Francisco Franco va assegurar que el número de combinacions era de 1.252.962.387.456. Però el fet de que en l’alfabet només hi haguessin 26 lletres era el defecte clau de la màquina: cap lletra podia representar-se a si mateixa en el codi i l’absència de tecles numèriques feia que tots els números s’haguessin d’escriure amb lletres i això va ser una gran ajuda alhora de desxifrar missatges.

Els  punts forts de la màquina eren en el fet de que quan es premia una tecla s’activava un sistema de discs i engranatges capaços de fer que l’acoblament d’una lletra amb una altra no es repetís. Així, la mateixa lletra tenia infinit de voltes. Si l’Enigma s’hagués utilitzat adequadament hagués sigut indesxifrable. Però la maquina tenia un altre punt dèbil; per a què el destinatari pogués desxifrar el missatge tenia que conèixer la posició exacte dels discs al començament de la transmissió en un codi i, per aquest fet, es tenien que adoptar paraules en clau capaces de sincronitzar els rotors dels diferents Enigmes; els que transmetien i els que rebien. Algunes paraules claus eren bastant senzilles, per exemple lligades al dia del calendari. En canvi, els missatges més delicats eren xifrats dues o tres vegades seguides abans de ser transmesos utilitzant unes altres claus diferents.

La història del Enigma:

La història de l’Enigma a començar quan va acabar la Primera Guerra Mundial, quan l’inventor alemany Arthur Scherbius, segons un model fabricat el 1919 per l’holandès Hugo Koch. Com que en Scherbius no tenia suficients recursos per construir-la, es va associar amb en Willie Korn, que tenia una companyia anomenada Enigma Chieffermascinen AG a Berlín. Els dos varen millorar el disseny i varen presentar la nova màquina per primera vegada a l’exposició Postal de Berlín de l’any 1923. El principi es va dissenyar la màquina per a la transmissió d’informació reservada entre empreses. En aquella època es va batejar la màquina amb el nom espanyol l’enigma per simbolitzar el misteri dels missatges. Però el poc èxit obtingut va dur a en Scherbius a fabricar-ne una versió diferent amb fins militars i el 1926 va ser adquirida per l’exèrcit alemany. El 1929, en Scherbius va perfeccionar la màquina i anys més tard ja estava en tots els sectors de les unitats de l’exèrcit alemany; l’Exèrcit, la Marina, la Luftwaffe, la Gestapo, el Ministeri d’Afers Estrangers i les ambaixades alemanyes. Els militars alemanys l’anomenaven Model U i més tard Model W (Wehrmacht Enigma). L’1 de juliol de 1930 va entrar en funcionament i se’n va generalitzar l’ús després de l’arribada al poder dels nazis. Per complicar més el desxiframent, el desembre de 1938 els alemanys varen instal·lar dos rotors extra i el gener de 1939 varen duplicar el número de connexions del tauler. La gran ampliació de la Luftwaffe va comportar que els encarregats d’emetre senyals estiguessin menys entrenats, a més de que eren menys disciplinats que els seus companys de l’Exèrcit i de la Marina cosa que va facilitar en els Aliats desxifrar els seus missatges.

Tot i això, semblava que els Aliats ho tindrien molt complicat per desxifrar l’Enigma, tot i que el servei de seguretat de ràdio britànic, el RSS, ja tenia força coneixement de la màquina i de les seves claus gràcies a la feina de seguiment dels informes emesos pels agents dobles. Però tot va canviar quan un treballador del departament de codificació alemany, en Hans Thilo Schmidt, va oferir els seus serveis al govern francès a canvi de diners. Schmidt, que va rebre el nom operatiu de H.E., o Asche, tenia un germà que era un dels generals de la divisió Panzer que tenia accés directe a l’Adolf Hitler, que li passava informació militar i va fotografiar els manuals de funcionament de l’Enigma que havia robat d’una caixa fora del Ministeri de Guerra.  Llavors, l’Asche passava informes al Deuxième Bureau, el servei secret francès. La principal contribució de Schmidt en la construcció d’una Enigma pels Aliats va ser en ajudar als criptoanalistes francesos i polonesos a desxifrar l’Enigma donant els primers documents que descrivien. Schmidt també va ajudar els serveis secrets en donar els  informes posteriors sobre els canvis periòdics dels codis. Va proporcionar més de 300 documents de gran valor. A partir del 1938, França va acceptar passar aquest material a la Gran Bretanya a través de l’estació de l’MI6 a París.

Els primers que varen construir l’adaptació militar del Enigma varen ser els polonesos el 1933 gràcies a l’ajuda dels francesos i de Schmidt, però sobretot gràcies a l’enviament per error d’un dels prototips a una delegació postal de Varsòvia el 1929. El govern polonès va seleccionar a tres joves estudiants amb un quocient intel·lectual elevat: la Marian Rejewski, en Henryk Zygalski i en Jersy Rozycke. Els primers documents que van desxifrar varen ser arxivats i no si va fer gaire cas ja que no estaven en guerra, tot i que varen poder interpretar el trànsit per ràdio de la Wehramcht i la Kriegsmarine. Però el 1937 els alemanys varen canviar la tecla indicadora de l’Enigma i els missatges de la Marina no varen poder ser desxifrats a partir de llavors. El 1939, quan s’acostava el conflicte bèl·lic, a Polònia hi havia 17 màquines Enigma de fabricació pròpia, i varen informar als serveis secrets francesos i britànics que havien estat desxifrant el trànsit de missatges alemanys fins a finals de 1938.

Per la seva part, els britànics treballaven en desxifrar la màquina i van confiar aquesta feina a l’Escola de Criptologia de Bletchely Park, a Buckinghamshire, a 60 quilòmetres al nord-oest de Londres. Des de començament de la dècada de 1930 s’havia encarregat als matemàtics Alfred Dilwyin, Dilly, Konx  i Stewart Milner-Barry perquè en descobrissin el funcionament. Knox va aconseguir importants avenços durant la Guerra Civil espanyola quan a l’abril de 1937 va desxifrar part de les comunicacions que alemanys, italians i espanyols mantenien a través de l’Enigma.

El gener de 1939, polonesos, francesos i britànics van decidir treballar junts i es varen reunir dos cops; el primer cop a Paris i el segon cop a Varsòvia. Els polonesos van entregar dues rèpliques del model més avançat de l’Enigma; una al govern francès i l’altra al britànic. Aquesta última va ser traslladada a Londres entre l’equipatge del dramaturg Sacha Guitry. Els britànics van quedar molt sorpresos per la feina feta pels polonesos i van decidir seguir els seus passos, i l’Escola de Bletchley va buscar entre matemàtics de prestigi, especialistes en jocs de lògica, mestres dels escacs i experts en mots encreuats. Un dels aspirants seleccionats va ser en Ian Fleming, el creador del personatge James Bond. Tots els matemàtics seleccionats procedien dels centres universitaris més prestigiosos de Cambridge i Oxford, entre ells en John Jeffreys, en Peter Twinn i en Gordon Welchman. Però la clau dels britànics per desxifrar l’Enigma va ser gràcies a que varen confiar la investigació del desxiframent al matemàtic britànic Alan Turing, que va instal·lar un dispositiu electromecànic anomenat bomba que era capaç de realitzar centenars de càlculs per minut. En Turing va aconseguir en una nit del desembre de 1939 (també podria ser el gener del 1940) descobrir el sistema que utilitzava la Marina alemanya per xifrar els seus missatges. Tot i que la Kriegsmarine va anar afegint complicacions en desxifrar els missatges a través de grups de tres lletres amb grups bigrames, en Turing va ser capaç de desxifrar-ho i va crear un mètode que simplificava la manera de trobar les possibles combinacions creades pels rotors. La Marina britànica es va beneficia molt del treball d’en Turing. Però el treball dirigit per aquest matemàtic no va tenir èxit fins a finals de 1943 quan els treballadors dedicats a desxifrar la màquina varen anar a treballar als Estats Units, on varen perfeccionar 40 calculadores capaces de treballar al mateix moment. Amb aquest triomf, van poder transcriure una mitjana de quatre mil transmissions alemanyes diàries i a través d’elles varen tenir una idea molt precisa dels moviments de les forces alemanyes i de les ordres emanades des dels diferents quarters generals.  Aquests missatges descoberts van passar a ser denominats ULTRA o MSS, tot i que de forma col·loquial eren coneguts com ” els ous d’or “, un terme que va utilitzar el primer ministre Winston Churchill quan va fer una visita el setembre de 1941 a l’equip de desxifradors. Gràcies al desxiframent de l’Engima es va aconseguir amb èxit el desembarcament de Normandia el 6 de juny de 1944.

El col·legi de Bletchley es va convertir en un departament del SIS que operava des d’una mansió victoriana. El 1939 hi treballaven un total de 150 treballadors, i el 1942 es varen construir casetes perquè i treballessin 3.500 persones i 10.000 quan va acabar la guerra. Avui en dia encara es conserven aquestes casestes o cabanyes juntament amb les màquines Enigma capturades. Les cabanyes 6 i 3 desxifraven, traduïen, anotaven i remetien senyals de la Wehrmacht i la Luftwaffe, mentre la 4 i la 8, dirigides per en Turing i després pel campió d’escacs Hugh Alexander, feien al mateix amb la Kriegsmarine enviant informes a la Divisió Naval d’Intel·ligència. La cabanya 8 analitzava increments i reduccions del volum de trànsit de senyals que podien suggerir les possibles intencions del alemanys.

Quan els nazis varen envair Polònia l’1 de setembre de 1939 , els serveis secrets polonesos varen destruir les màquines. Per protegir el seu secret varen enviar dues rèpliques al servei d’intel·ligència francès. Quan França va ser ocupada pels nazis, el juny de 1940, el servei d’intel·ligència francès va continuar desxifrant codis alemanys de forma clandestina a Uzès, França, i es transmetien els informes a Londres.  Tot i aconseguir seguir treballant dins de la França de Vichy,  part del equip que treballava desxifrant els missatges, inclús Schmidt, varen ser detinguts quan varen intentar sortir de França pels Pirineus. Schmidt i els seus companys varen ser torturats perquè expliquessin els secret que amagaven, però mai varen revelar el secret de l’Enigma. Schmidt va morir a la presó. Aquelles detencions no varen aconseguir parar els treballs de desxifrar l’Enigma i es varen  continuar desxifrant missatges sense que els alemanys ho sabessin.

Abans del maig de 1940, desxifrar els codis depenia de factors casuals com la transmissió de defectes i errors, com per exemple el cas d’una unitat alemanya que transmetia cada matí la mateixa frase; Verlauf ruhig (situació estable). Això va permetre al matemàtic de Cambridge de la cabanya 6 de l’escola de Bletchely, Gordon Welchman, millorar la bomba d’en Turing del 1940. Fins a començaments d’abril de 1941 els Aliats no varen poder desxifrar els codis naval alemanys, excepte per un breu període a l’abril de 1940. El juliol de 1941 els britànics es varen apoderar dels llibres amb els codis de l’Enigma, utilitzats per les transmissions meteorològiques en els vaixells München i Lauenburg, però fins a principis de 1942 no varen ser capaços de determinar la posició dels submarins alemanys.  Durant la tardor de 1941 els combois Aliats seguien rutes evasives i els submarins alemanys enfonsaven menys vaixells mercantils Aliats. A principis de 1942 els alemanys varen adoptar un model més sofisticat de l’Engima, i els U-Boots  varen tornar a ser una amenaça pels combois Aliats que es dirigien a la Gran Bretanya. Però tot va canviar quan l’octubre de 1942 els britànics es varen apoderar de les claus de l’Enigma i la Batalla del Atlàntic va canviar de rumb definitivament.

Gràcies al desxiframent de l’Enigma els aliats van poder enfonsar el Bismarck i el Scharnhost, va deixar veure les debilitats de les tropes de l’Erwin Rommel a la batalla de El Alamein, que va significar l’avanç del 8º Exèrcit d’en Bernard Law Montgomery per Tunísia el març de 1943, va facilitar els plans d’invasió de Sicília i el sud de França, va posar al descobert les localitzacions de les divisions alemanyes abans del Dia-D i va revelar les ordres de l’Adolf Hitler de llançar un contraatac a Falaise a l’agost de 1944.

Per la seva part, l’Abwehr va realitzar continues investigacions sobre la seguretat de l’Enigma. El comandant de la secció de submarins Karl Döenitz es va preguntar molts cops si no havia sigut desxifrada, però els alemanys varen continuar refinant les configuracions enlloc d’instaurar un nou sistema de comunicacions.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply