El Jazz

En el Tercer Reich:

El jazz es va considerar música degenerada i decadent, lluny de la identitat alemanya, produïda per éssers racialment inferiors, afro-americans i jueus. El règim considerava a més el jazz una música perillosa perquè es creia que fomentava el llibertinatge entre els joves. Els músics de jazz estrangers en ser senyalats varen deixar Alemanya o varen ser expulsats, i el 1935 es va prohibir que els intèrprets de música popular alemanya utilitzessin pseudònims estrangers que havien estat de moda durant la República de Weimar. Els clubs de jazz, que havien sigut tolerats el primer any del règim, varen començar a ser objectes de batudes amb la participació de la Gestapo i de la Cambra de Música del Reich, que intimidava als músics a seguir les seves directrius. A l’estiu, els SA patrullaven per les platges freqüentades pels joves amb gramòfons portàtils i destrossaven els seus discs de jazz. Però el control del règim va ser limitat i en les botigues més allunyades del centres comercials es podia comprar amb discreció discs de jazz importants. En clubs i bars, i en festes privades, es ballava swing i s’escoltaven discs de jazz prohibits pel règim. Joseph Goebbels, conscient de l’arrelament del jazz a Alemanya, va permetre alguns temes en sessions radiofòniques nocturnes.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply