L’Església evangèlica, els protestants

En el Tercer Reich:

L’Església evangèlica semblava la religió ideal perquè els nazis aconseguissin la unificació religiosa del poble alemany. Amb la unificació de les professions luterana i calvinista a principis del segle XIX, l’Església Evangèlica no devia la lleialtat a un cos o una institució situada fora d’Alemanya, com passava amb la catòlica respecte del Vaticà. A més, es tractava d’una Església extremadament conservadora des del punt de vista polític. En els dies del Reich del canceller Otto von Bismarck es va convertir en un braç més de l’Estat; el rei de Prússia, també emperador d’Alemanya, era el cap de l’Església Evangèlica a Prússia i no amagava el seu desig de que aquesta es mostrés lleial a les institucions. Els nacionalistes alemanys veien el Reich com un Estat protestant. Els líders protestants alemanys varen presentar la Primera Guerra Mundial com una creuada contra la França i Bèlgica catòliques i la Rússia ortodoxa.

Amb els nazis al poder, el 1933 es varen organitzar grans celebracions del 450è aniversari del naixement de Martin Luter i es varen realitzar molts moviments per nazificar l’Església evangèlica.  Els protestants en aquella època representaven dos terços dels cristians a Alemanya. Amb poc temps, els líders protestants varen acceptar les demandes del règim i varen accedir a penjar esvàstiques a les seves esglésies, a gravar símbols nazis a les campanes de les esglésies i a organitzar rituals i cerimònies per celebrar la simbiosis entre la fe protestant i el Tercer Reich. El comissionat de l’Estat per les Esglésies Evangèliques de Prússia, l’advocat August Jäger, va declarar que l’Adolf Hitler estava completant el que Luter havia començat.

L’Església protestant, igual que la catòlica,va protestar pel destí reservat pel règim als malalts mentals. Aquests es trobaven sota la protecció de les institucions eclesiàstiques com Caritas i Diakonie. Davant les protestes que hi varen haver per l’intent del govern d’unificar les esglésies i per la persecució dels jueus, i davant la no reacció dels líders evangèlics, un grup de protestants liderats pel pastor Martin Niemöller varen fundar l’Església de la Confessió, que criticaria amb vehemència el règim i serien més tard perseguits pel règim. L’Església protestant va ser molt criticada durant les dècades de 1970 i 1980 per no haver protestat en nom de la moral i del dret, i per no haver-se oposat políticament al règim.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply