L’Església catòlica

Fins l’any 1932, l’Església catòlica va ser fortament contrària al nazisme, prohibint en els creients de la seva fe afiliar-se al NSDAP o que els militants nazis assistissin uniformats als oficis. Però la seva situació minoritària i la seva oposició al comunisme varen provocar que l’Església s’anés tornant més flexible amb el nazisme. El 20 de juliol de 1933, l’Església catòlica i el govern alemany varen firmar un concordat. L’Església conserveria el control en el camp religiós, sacrificant les seus prerrogatives en tots els demés camps. Però molts jerarques nazis no acceptaven la religió; En Heinrich Himmler i l’Alfred Rosenberg desitjaven substituir el cristianisme per un neopaganisme racial, contrari a qualsevol religió, i el ministre de l’Interior, en Wilhelm Frick, no dissimulava el seu desig de desconfessionalitzar la vida pública alemanya, el que suposava la supressió dels crucifixos en els llocs públics i de l’ensenyança religiosa.
Per la seva banda, l’Església es va adonar de seguida de la incompatibilitat de la doctrina cristiana i el nazisme. El 1936, les Joventuts Catòliques varen ser absorbides per les Joventuts Hitlerianes. L’Adolf Hitler va replicar a la hostilitat catòlica amb una campanya de calúmnies acusant a cures i monges d’atemptar contra les bones costums. El 14 de març de 1937, el Papa Pius XI va intervenir contra el règim amb una encíclica, Mit brennender Sorge, Amb viva preocupació. De totes maneres, molts catòlics varen donar suport al règim. En Hitler només escoltava a l’oposició catòlica quan venia de les més altes instàncies. Quan els bisbes Von Preysing i Clemen August von Galen varen criticar la política d’eutanàsia, els nazis varen posar fre al programa Aktion T4; però quan un simple rector com en Bernhard Lichtenberg denunciava la persecució dels jueus el 1943, la resposta del govern alemany va ser enviar-lo a Dachau, morint durant la deportació.

Durant la Segona Guerra Mundial, a Polònia varen ser nombroses les víctimes de la persecució nazi contra l’Església. 3 bisbes, 52 sacerdots diocesans, 26 sacerdots religiosos, 8 religioses i 9 persones laiques varen ser assassinats pels nazis pel sol fet de ser catòlics. La majoria dels sacerdots varen morir perquè non volien deixar d’exercir el seu ofici tot i les amenaces dels nazis. Alguns d’ells també varen morir per defensar als jueus i les religioses varen acceptar el seu càstig amb esperit de fe. El 13 de juny de 1999, el papa Joan Pau II els va beatificar a Varsòvia i va establir que la seva festa se celebrés el 12 de juny.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply