La ràdio

A Alemanya:

La disminució progressiva del preu dels aparells de ràdio va fer augmentar el número d’aparells que varen entrar en les llars alemanyes de quatre milions a setze entre els anys 1933 i 1941. El 1934 ja hi havia més de 6 milions de ràdios i a mitjans de 1939 més del 70% de les llars alemanyes tenien un receptor, el percentatge més alt del món. Joseph Goebbels va promoure una producció abundant i assequible. Les marques Bosch i Siemens es varen repartir el mercat d’aquells petits aparells receptors populars, Volksempfänger, que costaven 76 Reichsmarks o només 35 si es comprava la versió petita, el sou mitjà setmanal d’un treballador manual. Pels que no es podien permetre pagar-lo a terminis hi havia 6.000 altaveus en zones públiques.

Els aparells de seguida es varen convertir en un objecte de propaganda pel règim nazi, i es va estimular l’audició col·lectiva per fomentar la participació en els actes de masses que es transmetien. Per la seva importància, la ràdio va ser censurada i limitada a les emissores alemanyes, i va agafar tanta influència que en les oficines estava prohibit aixecar-se de la cadira abans de que hagués acabat la transmissió. Els comentaris, les fanfàrries i la música militar establien el to emotiu, i s’emetia constantment la música de Beethoven o de Wagner. Cada setmana les emissores transmetien més d’un discurs de l’Adolf Hitler. A finals de la dècada de 1930, dos terços de la programació radiofònica consistien exclusivament a música. Al principi de la Segona Guerra Mundial ja hi havia al voltant de 15 milions de receptors a Alemanya.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply