Els científics

En el Tercer Reich:

Amb l’arribada dels nazis al poder el món científic alemany va ser modificat de dalt a baix per deixar pas a noves teories. Els professors i científics jueus varen ser expulsats dels seus llocs de treball i moltes teories científiques varen ser eliminades o modificades per deixar pas a teories d’àmbit racial. Per exemple, la teoria de la relativitat de l’Albert Einstein va ser considerada una teoria jueva i, per tant, no vàlida. Tots aquells canvis varen ser contraproduents per Alemanya, que fins llavors havia guanyat diversos premis Nobel, perquè després de 1933 el número de científics de països avançats en la comunitat investigadora internacional que visitaven Alemanya va caure en picat. Tot i això, durant el Tercer Reich va continuar sent pionera en molts camps de la investigació científica i tecnològica, especialment en els instituts d’investigació finançats pel govern i en els departaments d’investigació i desenvolupament de les empreses. Entre aquestes innovacions hi han el descobriment de la fissió nuclear per l’Otto Hahn i en Lise Meitner, la creació de drogues com la metadona i el demerol; desenvolupaments tecnològics com el motor jet de propulsió, els microscopis d’electrons i la computadora electrònica, i invents importants com l’extrusió d’acer en fred, la fotografia aèria per infraroigs, l’interruptor diferencial, el magnetòfon, els tubs de raigs X, el revelat de la pel·lícula en color, el motor Dièsel i els míssils d’abast intercontinental.

Després de la Segona Guerra Mundial:

Un cop acabada la guerra, molts científics nazis varen marxar als Estats Units. Molts d’ells varen acceptar aquest exili sota amenaça de persecució judicial en el seu país. El tinent de l’exèrcit nord-americà Walter Jessel va ser l’encarregat el 1945 d’avaluar la lleialtat dels científics abans de que abandonessin Alemanya. L’opinió pública nord-americana ni es va immutar davant l’arribada en el seu territori de científics nazis. A finals de 1946, el Departament de Guerra va organitzar inclús una jornada de portes obertes a Wright Field amb l’objectiu de presentar-li a la premsa una delegació de savis alemanys. Els articles publicats darrere d’aquesta iniciativa propagandística va silenciar els antecedents dubtosos d’aquests científics. La política del Pentàgon era la de protegir al màxim a aquests homes. Entre aquests homes hi havia en Werner Osenberg, en Theodor W. Zobel, l’Ernst Eckert, en Werner von Braun, l’Otto Ambros….

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply