L’Església de la Confessió

L’Església de la Confessió va ser una secta protestant que rebutjava el nazisme. Els seus dos principals representants varen ser Dietrich Bonhoeffer i Martin Niemöller, pastor de Berlín-Dahlem. Varen fundar la Pfarrernotbund, la Lliga d’Emergència de Pastors, que el 1933 va rebutjar el paràgraf d’arianitat inclòs la constitució de la nova Església oficial. De mica en mica, l’Església de la Confessió es va anar tornant un centre de resistència. Una tercera part dels pastors es varen adherir a ella. Tot i la seva popularitat, Martin Niemöller va ser destituït de les seves funcions el novembre de 1933, i Kart Barth, professor de la Universitat de Bonn es va tenir que exiliar-se a Basiela. A finals de maig de 1934, l’Església de la Confessió va proclamar el seu rebuig a la tutela de l’Església del Reich, i no va a tardar en criticar el paganisme i l’eutanàsia del règim.

Perseguit per la Gestapo, Niemöller estava protegit per la seva fama internacional fins que, el 1937, el varen començar a perseguir amb més insistència. Més de 700 pastors varen ser arrestats, alguns varen ser deportats i altres els varen prohibir predicar. Otto Dibelius va ser un dels arrestat. Paul Schneider, deportat i torturat, i finalment assassinat el 18 de juliol de 1939. El propi Niemöller va ser enviat a Sachsenhausen i després a Dachau. Després de 1937, l’Església de la Confessió va continuar la seva acció de manera informal i clandestina sota la direcció de Theophil Wurm, bisbe de Wurtemburg. El 1938, després de l’annexió d’Àustria, els pastors Heinrich Albertz i Hans Böhm, de l’Església de la Confessió, varen celebrar una missa per la pau, però el règim va respondre endurint més la seva posició. El 1940, l’Església de la Confessió va protestar contra l’assassinat d’invàlids i de malalts mentals, i el 1941, contra la deportació dels jueus. Alguns pastors, com Hemut Gollwitzer de Berlín, varen continuar criticant els crims comesos pels nazis i resaven obertament per al pau i la tolerància de les seves parròquies. Wurm va entrar en contacte amb Dietrich Bonhoeffer, amb el grup Ludwig Beck i Carl Goerdeler i amb el cercle Kreisau, entrant així amb la resistència política. Bonhoeffer va ser de gran ajuda per la resistència, pel que va ser arrestat, deportat al camp de concentració de Flossenbürg i penjat a la forca el 9 d’abril de 1945.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply