L’Esterilització

La idea d’esterilitzar no va ser un invent del Tercer Reich. Des de principi del segle XX, amb l’estudi de les lleis de Mendel, es va estendre la convicció de l’herència dels caràcters constants i de la transmissió hereditària de certes malalties. L’esterilització eugenèsica es practicava legalment ja en la primera meitat dels segle XX en alguns països com els Estats Units, Suècia, Noruega i Dinamarca. Tot i que ja en els anys 20 ja s’havia parlat d’aquest tema, l’esterilització eugenèsica no va ser objecte de llei a Alemanya fins l’arribada dels nazis al poder. L’anomenada llei sobre la prevenció de descendència portadora de defectes hereditaris presentava l’esterilització com una cosa estrictament genètica. Amb la idea d’unir els individus amb malalties o defectes hereditaris que presentaven aparentment una amenaça pel seu entorn o per la seva descendència per esterilitzar-los. La llei, promulgada l’1 de gener de 1934, especificava que l’esterilització s’havia d’aplicar a tots els asocials; els dèbils mentals, alcohòlics, esquizofrènics, depressius, cecs, sords o pacients amb la malaltia de Huntington. Unes 400.000 persones varen ser esterilitzades al final del Tercer Reich, 70.000 d’ells alemanys.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply