L’Esterilització

A Alemanya:

La idea d’esterilitzar no va ser un invent del Tercer Reich. Des de principi del segle XX, amb l’estudi de les lleis de Mendel, es va estendre la convicció de l’herència dels caràcters constants i de la transmissió hereditària de certes malalties. L’esterilització eugenèsica es practicava legalment ja en la primera meitat dels segle XX en alguns països com 28 Estats dels Estats Units, que varen forçar a unes 15.000 persones a esterilitzar-se i que el 1939 havien multiplicat la xifra, Suècia, Suïssa, Noruega, on es varen esterilitzar a 40.000 persones, i Dinamarca, on se’n varen esterilitzar 6.000. Higienistes racials alemanys com Gerhard Boeters varen senyalar l’exemple nord-americà per justificar la seva postura d’esterilitzar persones. Tot i que en els anys 20 es parlava d’aquest tema, l’esterilització eugenèsica no va ser objecte de llei a Alemanya fins l’arribada dels nazis al poder. L’anomenada llei sobre la prevenció de descendència portadora de defectes hereditaris presentava l’esterilització com una cosa estrictament genètica. Amb la idea d’unir els individus amb malalties o defectes hereditaris que presentaven aparentment una amenaça pel seu entorn o per la seva descendència per esterilitzar-los. La llei, promulgada l’1 de gener de 1934, especificava que l’esterilització s’havia d’aplicar a tots els asocials; els dèbils mentals, alcohòlics, esquizofrènics, depressius, cecs, sords o pacients amb la malaltia de Huntington. Unes 400.000 persones varen ser esterilitzades al final del Tercer Reich, 70.000 d’ells alemanys.

Quan va començar la guerra, el règim va passar d’esterilitzar als asocials a assassinar-los. Als últims dies de la Segona Guerra Mundial, quan els Aliats estaven pensant com havia de ser el futur d’Alemanya després de la guerra i com havien d’evitar que Alemanya tornés a ser una potència militar, es va pensar en esterilitzar a tots els alemanys. La proposta, molt minoritària, va ser rebutjada de bones a primeres.

En els Estats Units:

28 Estats dels Estats Units practicaven oficialment l’esterilització i la xifra d’esterilització podia haver sigut més elevada si haguessin seguit les idees del eugenista Harry Laughin, que el 1931 va presentar un programa d’esterilització de 15 milions de nord-americans de races inferiors durant els següents 50 anys. Els eugenistes nord-americans admiraven les lleis del Tercer Reich.

A Suècia:

Entre 1935 i 1975 es varen esterilitzar prop de 63.000 persones. El govern sostenia que ho feia per eliminar a les persones no productives de la cadena hereditària i que tenien com objectiu les desviacions des del punt de vista social i no racial. Tot i això, entre els criteris per l’esterilització obligatòria de l’Institut Nacional per la Biologia Racial sueca s’incloïen característiques físiques i es va senyalar als gitanos com un grup inferior des del punt de vista racial.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply