La Vella Cancelleria del Reich

La Vella Cancelleria del Reich va ser construïda el 1739 per l’arquitecte Richter i remodelada el 1930 per l’arquitecte Siedler. Ubicat en el número 77 de la Wilhelmstrasse de Berlín, en aquest edifici barroc hi varen viure els cancellers Otto von Bismarck i Friedrich Ebert.

Otto von Bismarck va ser el primer canceller que va exercir les seves funcions com a tal, però el palau havia sigut utilitzat anteriorment per altres funcions. El 21 de setembre de 1736, l’emperador Frederic Guillem I va ordenar al general de cavalleria Von Schulenburg edificar l’edifici a la capital berlinesa i va començar-ne la construcció en el sector nord de la Wilhelmstrasse. El 1792 l’edifici va ser comprat per la segona esposa del monarca Frederic Guillem II, la comtessa Doenhoff, per la suma de 40.000 escuts. El 1795 el palau el va adquirir el príncep prussià polonès Radzwill per 60.000 escuts, i  va convertir l’edifici en un centre cultural de la ciutat. El 1875 l’edifici va ser destinat com a residència del canceller Von Bismarck i va passar a ser propietat de l’Imperi. El 1878 va ser la seu del Congrés de Berlín.

Després de la revolució del novembre de 1918 es va constituir en el palau de la Cancelleria del Reich el primer govern format amb els representants del poble i, més tard, i va tenir lloc la Conferència dels Estats lliure alemanys. Des de llavors es varen celebrar les reunions de govern sota la protecció de les tropes que rodejaven l’edifici de la Cancelleria. Durant el cop d’Estat del 1920, conegut com el putsch Kapp, els colpistes varen ocupar durant alguns dies la Cancelleria però després de que el cop fracassés la vida política va tornar a la normalitat. A partir de llavors, 19 cancellers varen passar per la Cancelleria a part de Franz von Papen, que no i va residir. Amb el pas dels anys l’edifici presentava un aspecte deplorable i el 1928 es varen començar obres d’ampliació i es va reconstruir al mateix temps la part antiga.

Quan Adolf Hitler va arribar a la Cancelleria el gener de 1933 va dir que cap poder del món el podria treure viu d’allí, tot i que l’edifici no era del seu gust i el va comparar amb una fàbrica de sabons. Des de 1934 fins al 1939, quan Albert Speer va construir la Nova Cancelleria, Hitler va viure en aquell edifici. El 1935 es va construir en el jardí un saló d’actes amb un búnquer a sota, que va ser ampliat el 1944 per convertir-se al final de la Segona Guerra Mundial en el Führerbúnquer.

L’edifici va quedar molt malmès per culpa dels bombardejos Aliats i el 1949 va ser demolit juntament amb la Nova Cancelleria. En l’actualitat, el carrer An der Kolonnade través els antics terrenys de la seu governamental. Només uns quants panells informatius recorden el que havia sigut l’edifici dels cancellers alemanya d’abans de la guerra.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply