La Luftwaffe

Quan els nazis varen pujar al poder en seguit varen començar un programa de rearmament clandestí i una de les primeres mesures va ser la creació d’un exèrcit de l’Aire. A partir de 1935 es va fer evident que s’estava rearmant al país incomplint el Tractat de Versalles i el 10 de març de 1935 es va anunciar la creació de la Luftwaffe amb Hermann Göering com a líder. Adolf Hitler va comprendre la importància de l’aviació en un conflicte futur i va decidir invertir-hi molts diners i molts esforços per incrementar i desenvolupar la flota aèria. La flota aèria va ser incrementada de 36 aparells el 1932 a 5.000 el 1936 i més de 9.000 el 1939.

Les forces aèries es componien de tres Luftwaffengruppen:

  1. Grup Est, a Berlín: comandat pel general Albert Kesselring.
  2. Grup Oest, a Brunswick: comandat pel general Felmy.
  3.  Grup Sud, a Munic: comandat pel general Hugo Sperrle.

En aquests tres grups estan incorporats tres Luftwaffenkommandos, a Königsberg, Kiel i Viena, que es subdividien a la vegada en deu regions aèries, Luftgaukommandos, a Königsberg, Berlín, Dresden, Munster, Munic, Breslau, Hannover, Wiesbaden, Nuremberg i Viena. Deu inspectors s’encarregaven d’un sector determinat ( avions de reconeixement, de caça, de bombardeig, defensa aèria, seguretat aèria, conservació de material, enllaços aeris, conservació de bases i instrucció de personal ), sota l’autoritat del general Erhard Milch.

Al principi de la Segona Guerra Mundial l’aviació alemanya estava considerada com una de les més poderoses. Disposava de més i millors avions que els seus adversaris. Els alemanys tenien 4.020 aparells, per 3.099 dels Aliats, i varen demostrar la seva capacitat com a força de suport durant la Blitzkrieg a Polònia i França. A més, en el front occidental la Luftwaffe contava amb 1.559 bombarders contra 708 dels Aliats.

Es va utilitzar la Luftwaffe per primer cop com a força independent a l’agost de 1940 contra la RAF en el sud de la Gran Bretanya. Entre juliol i octubre va perdre 1.733 aparells sense que pogués compensar aquestes pèrdues. A primers d’octubre tan sols tenia 275 avions contra 732 del bàndol britànic. Tot i això, la Luftwaffe es va mantenir com una força essencialment agressiva. Els seus atacs varen causar la mort de 42.000 persones, però la determinació britànica no es va doblegar. A partir de 1941, la batalla d’Anglaterra es va considerar perduda per la Luftwaffe. El 1941 varen cessar els atacs, exceptuant una incursió a Londres l’hivern de 1943-1944. Tot i els esforços del Tercer Reich per augmentar la producció d’avions dels 12.401 aparells el 1941 als 40.593 de 1944, la Luftwaffe no tornaria a aconseguir mai més a la època d’esplendor inicial.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply