Els Testimonis de Jehovà

Els Testimonis de Jehovà, anomenats a Alemanya anteriorment Ernste Bibelforscher, varen ser víctimes d’una intensa persecució sota el règim nazi degut a que es negaven a acceptar l’autoritat de l’Estat per les seves connexions internacionals i perquè s’oposaven al militarisme. Uns mesos després de que els nazis pugessin al poder, els governs regionals, en primer lloc els de Baviera i de Prússia, varen començar a atacar-los interrompent les seves reunions i saquejant les seves oficines locals per després ocupar-les. El restabliment de l’allistament obligatori el març de 1935 va empitjorar  el conflicte. L’1 d’abril de 1935, el Reich i el ministre de l’Interior prussià varen ordenar en els oficials locals a càrrec dissoldre la Societat de l’Atalaya. Moltes de les accions dels Testimonis de Jehovà provocaven l’antagonisme de les autoritats alemanys. Els Testimonis, per defensar-se, sostenien de que eren apolítics i que les seves accions no estaven en contra del nazisme, però el fet de no està disposats a fer la salutació romana, ni de formar part de les organitzacions del Partit o el fet de no permetre en els seus nens formar part de les Joventuts Hitlerianes i les seves negatives a participar en els denominats plebiscits i en adornar les seves llars amb les banderes amb l’esvàstica els varen convertir en objectius. Els Testimonis es varen convertir en l’únic grup religiós que va mostrar hostilitat intransigent cap al règim.

Una unitat de la Gestapo va crear un registre de totes les persones sospitoses de ser Testimonis de Jehovà. Aquests agents s’infiltraven en les reunions d’estudi de la Bíblia. Tot i que els Testimonis no estaven prohibits com a tal durant el Tercer Reich, moltes de les seves activitats bàsiques per l’exercici de la seva fe varen ser atacades. Les autoritats varen intentar prohibir-los la distribució de les seves publicacions, que es produïen de forma local. Dels 25.000 a 30.000 Testimonis de Jehovà que hi havia a Alemanya el 1933, casi una tercera part va deixar Alemanya o varen renunciar a la seva fe. Els demés varen continuar practicant clandestinament la seva fe corrent el risc de ser condemnats. Durant la Segona Guerra Mundial, els nazis varen detenir a uns 10.000 Testimonis de Jehovà i 2.000 els varen dur en els camps d’extermini per eliminar-los. Els presoners que eren Testimonis de Jehovà portaven un triangle malva que els distingia. Molts d’ells varen continuar defensant les seves idees en els camps, tot i que eren considerats presoners modèlics, nets, ordenats i treballadors. Tot i això, el comandant Rudolf Hoess, quan era encarregat del camp de concentració de Sachsenhausen, va denunciar que els Testimonis rebutjaven posar-se en posicions fermes, participar en desfilades d’instrucció, descobrir-se i mostrar qualsevol tipus de respecte cap als guàrdies. Hoess va explicar que Heinrich Himmler va quedar impressionat pel fanatisme que tenien els Testimonis, ja que quan els apallissaven demanaven més en senyal de devoció o quan els obligaven a presenciar una execució d’algun Testimoni que havia rebutjar realitzar treballs relacionats amb l’Exèrcit o havien desobeït l’ordre d’allistar-se a les Forces Armades, demanaven que els martiritzessin a ells. Dels Testimonis de Jehovà que varen matar els nazis, es creu que uns 950 eren alemanys i 400 d’altres països, entre els que hi havia 90 austríacs i 120 holandesos. Tot i que hi han altres xifres que parlen de 4.000 morts. 800 nens varen ser separats dels seus pares i 4.000 varen perdre la feina, les propietats, les pensions…

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply