La Wehrmacht

La Wehrmacht eren les forces armades regulars alemanyes que varen sorgir de la dissolució de la Reichswehr d’acord amb la llei del 16 de març de 1935. Estava composta per diferents institucions armades, entre elles la Luftwaffe, la Kriegsmarine, el Heer i les Waffen-SS. La Wehrmacht estava integrada per soldats i oficials que, en principi, estaven deslligats als ideals polítics nacionalsocialistes. Tot i això, la Wehrmacht es va adaptar als símbols nazis i la salutació romana per decret, i estava compromesa per un jurament d’obediència a l’Adolf Hitler, que des del 1938 era el seu comandant en cap. Les diferents institucions estaven liderades per oficials de diferents acadèmies militars, n’hi havia un bon número d’Escoles Prussianes que havien lluitat en la Primera Guerra Mundial. Entre aquests oficials prussians hi havien uns quants opositors nazis.

La graduació dels generals de l’exèrcit alemany era la següent: comandant general, tinent general, general, coronel general i mariscal de camp. Existia també el títol especial de Mariscal del Reich concedit a en Hermann Göering per l’Adolf Hitler. D’aquesta manera en Göering tenia una graduació única i el col·locava com a cap dels mariscals de camp.

Abans de començar la Segona Guerra Mundial, les forces terrestres estaven dividides en sis Heeresgruppenkommandos, o comandaments de grups d’exèrcits, repartits de la següent forma:

  1. Berlín: dirigides pel general Fedor von Bock.
  2. Frankfurt Am Main: dirigides pel general Erwin on Witzleben.
  3. Dresden: dirigides pel general Johann von Blaskowitz.
  4. Leipzig: dirigides pel general Walter von Reichenau.
  5. Viena: dirigides pel general Wilhelm List.
  6. Hannover: dirigides pel general Günther von Kluge.

Aquests comandants d’aquests grups d’Exèrcit es varen convertir en el transcurs de la guerra en mariscals de camp, excepte en Von Blaskowitz, i tenien sota les seves ordres a 18 comandaments de cossos d’Exèrcit, Generalkommandos.

Durant la Segona Guerra Mundial:

Tot i que en principi eren apolítics, durant la guerra molts soldats de la Wehrmacht varen participar en els crims que es varen cometre en el front oriental. Durant l’últim any de guerra, els generals i els mariscals de la Wehrmacht varen servir fidelment als interessos del govern alemany en gran part per la capacitat d’en Heinrich Himmler per fer i desfer les carreres dels més prestigiosos caps militars de l’Exèrcit.

Durant la guerra 108 generals alemanys es varen suïcidar, 900 generals varen morir o varen desaparèixer, 57 varen ser executats per crims de guerra pels tribunals Aliats i 25 varen ser executats per la justícia militar alemanya.

La distribució de les forces alemanyes a Europa el 1944, contant amb els elements proporcionats pels seus aliats, era la següent:

Itàlia: 26 divisions

França: 58 divisions

Alemanya: 9 divisions.

Dinamarca: 6 divisions.

Noruega: 12 divisions.

Finlàndia: 6 divisions.

Letònia i Lituània: 40 divisions.

En el front oriental, sense contar les 40 divisions del grup del nord: 117 divisions.

Després de la Segona Guerra Mundial:

En els últims tres mesos de la guerra, la Wehrmacht va perdre casi 2 milions d’homes, entre morts i presoners. Després de la guerra molts soldats de la Wehrmacht varen tenir que tornar a les seves llars a peu. Alguns varen tornar a peu de Dinamarca. Després de la derrota d’Alemanya, els soldats regulars que només complien amb el seu deure del front oriental capturats varen ser enviats als camps de concentració soviètics, on molts no tornarien mai més. Una minoria d’oficials va tenir que afrontar càrrecs en els Judicis de Nuremberg. Un altre grup de soldats i oficials va formar part de l’OTAN, com l’Erich von Manstein.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply