El Junker Ju 290

El 1936 l’empresa Junkers va considerar la possibilitat de convertir el bombarder estratègic Ju-89 en el transport de passatgers Ju-90. Després de la mort del general Wever es va cancel·lar el Ju-89 i el Ju-90 es va convertir en l’orgull de la Deutsche Lufthansa. El 1937, el Ju-90S civil es trobava en la seva fase final de disseny amb el potent motor BMW-139. El 1939 aquest aparell ja havia volat amb una nova ala i motors BMW-801 i, a través d’una sèrie de prototips, es va arribar als Ju-290A-0 i A1 de transport que s’utilitzarien per primer cop a Stalingrad. L’A-2 va ser un aparell de patrulla oceànica amb un armament típic de cinc canons MG-151 de 20 mil·límetres, incloent dues torretes elèctriques, i sis MG-131 de 13 mil·límetres. D’aquest aparell hi va haver moltes altres versions, i el A-7 introduïa un morro bulbós de vidre, l’armament de sèrie del A-8 va ser deu MG-151 i una o tres MG-131, fet que el va convertir en el bombarder més potent de la Segona Guerra Mundial. El tipus B tenia més capacitat de combustible i, al igual que les versions A, portava radar i podia llançar HS-293 i altres míssils superfície-aire. El 1944, tres A-5 varen realitzar viatges d’anada i tornada a Manxúria.

El Ju-290-A5 podia transportar 9 tripulants, portava quatre motors radials BMW-801D refrigerats per aire de 1.700 hp, tenia una velocitat màxima de 440 quilòmetres per hora a 6.000 metres, una trepada a 1.000 metres de 4,2 minuts, un sostre de servei de 6.000 metres, una autonomia de 5.950 quilòmetres, podia portar un pes en buit de 27.700 quilograms i un pes màxim en enlairar-se de 44.970 quilograms, tenia una envergadura de 42 metres, de llarg feia 28,64 metres, d’altura 6,83 metres i una superfície alar de 204 metres quadrats. D’armament portava cinc canons MG-151/20 de 20 mil·límetres i una metralladora MG-131 de 13 mil·límetres.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply