El Grumman J2F Duck

El Grumman J2F Duck, G-12 per la companyia, va ser avió amfibi nord-americà que va néixer com a derivat del JF-1, volant el prototip el 2 d’abril de 1936, passant després a les files de la Guàrdia Costera i Marina nord-americana. Inicialment les seves missions eren de rescat aire-mar, però després es va utilitzar com a remolc, transport, fotografia aèria, enllaç i patrulla antisubmarina. Durant la Segona Guerra Mundial la demanda de més Duck va obligar a transferir-la a la producció a la Columbia Aircraft Corporation a Long Beach, Nova York. El 1948 se’n varen modificar uns quants per la USAAF per missions de rescat, sent denominat OA-12. Molts varen seguir en servei en el món civil i per serveis militars.

El Duck podia portar dos tripulants, tenia un motor radial Wright R-1820-54 refrigerat per aire i 900 hp, tenia una envergadura de 11,9 metres, de llarg feia 10,37 metres, d’altura 4,25 metres, tenia un pes en buit de 2.485 quilograms i un pes de càrrega de 3.496 quilograms, tenia una velocitat màxima de 304 quilòmetres per hora i una velocitat de creuer de 248 quilòmetres per hora, tenia un sostre de servei de 6.100 metres o una autonomia de 1.255 quilòmetres. D’armament portava una metralladora liviana Browning 1919 de 7,62 mil·límetres i 295 quilograms de bombes o càrregues de profunditat.

 

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply